Vittorio Vidali

Vittorio Vidali (Muggia, província de Trieste, 1900-1983) va ser un polític i militant comunista italià.

Infotaula de personaVittorio Vidali
Vittorio Vidali.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Muggia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1983 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Trieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Emblem of Italy.svg Diputat de la República d'Itàlia
Senador del Senat italià
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític i espia Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Italià
Communist Party of the Free Territory of Trieste (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarBrigades Internacionals Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Membre del Partit Comunista d'Itàlia des de 1921, va fugir del seu país després de l'ascens al poder de Benito Mussolini. Va viatjar per diversos països europeus i als Estats Units el 1923. Allí va ser membre del Partit Comunista dels Estats Units i del Socors Roig Internacional i va treballar amb els pseudònims d'Enea Sormenti, Comandant Carlos, José Díaz, Carlos Contreras. Va ser un actiu defensor de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, finalment executats. Va conèixer Carlo Tresca, actiu anarquista i sindicalista, i se'l va acusar del seu assassinat a Nova York.[1][2] A la seva sortida dels Estats Units va poder haver viatjat el 1927 a la Unió Soviètica segons relata en les seves memòries,[3] on es va integrar al Socors Roig.

Va viatjar a Mèxic l'estiu de 1927, via Cuba. Allí va conèixer Tina Modotti i Augusto César Sandino, Farabundo Martí i Julio Antonio Mella (també assassinat en circumstàncies no aclarides).

Es va unir a les forces de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola com a comissari polític en diverses unitats i va ser un dels fundadors del Cinquè Regiment, atribuint-se-li execucions polítiques.[4] Poc després es va incorporar a les Brigades Internacionals i en fou un actiu organitzador.

La República li va facilitar un passaport amb el nom de Carlos Contreras, nom pel qual també va ser conegut i que va usar en l'exili. El seu extremat estalinisme li va fer ser molt qüestionat dintre de les mateixes files comunistes, i se'l va acusar d'estar implicat en la desaparició d'Andreu Nin, segons l'antic ministre republicà Jesús Hernández en el seu llibre de memòries Yo fuí ministro de Stalin. Aquest assassinat se li atribuïx a partir de la dècada dels 90 a Josef Romualdovitx Grigulevitx, membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica.[5][6]

Al final de la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Mèxic amb Tina Modotti (amb qui mantenia una relació sentimental d'ençà que, junts, van abandonar Mèxic el 1930). Amb el final de la Segona Guerra Mundial va tornar a Itàlia i hi va ser acollit com un heroi per alguns i com un criminal per uns altres. Va arribar a ser senador pel PCI. La controvèrsia sobre la seva figura es manté, donat el volum d'informació que els serveis secrets del KGB, la CIA i sectors trotskistes van acumular contra ell al llarg de la seva trajectòria.

Notes i referènciesModifica

  1. El govern de Mèxic negà l'acusació indicant que es trobava en aquest moment en el seu país en un acte oficial convidat pel propi executiu
  2. Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units, segons els seus documents desclassificats, van mantenir la sospita encara que el crim no va ser resolt
  3. Vittorio Vidali. Comandant Carlos. Edicions de Cultura Popular. Mèxic, D.F., 1986, pàg. 69
  4. El llavors governador d'Albacete, Justo Martínez Amutio, així ho fa en la seva obra Chantaje a un Pueblo, Madrid, 1964, i també Trotsky. No obstant això, en els enfrontaments entre estalinistes i trostkistes de l'època, la informació és poc fiable i no està contrastada
  5. Documental de TV3 Operació Nicolai'
  6. Maria Dolors Genovés a Operació Nikolai o l'assassinat d'Andreu Nin no acaba d'establir que l'assassinat el cometés Vidali

Enllaços externsModifica