Wallace Beery
Wallace Beery (Kansas City (Missouri), 1 d'abril de 1885 – Beverly Hills, Los Angeles, Califòrnia, 15 d'abril de 1949) fou un actor cinematogràfic estatunidenc.
.jpg) Wallace Beery, al voltant del 1914 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Wallace Fitzgerald Beery 1 d'abril de 1885 Kansas City (Missouri) |
| Mort | 15 d'abril, 1949 Beverly Hills, Los Angeles, Califòrnia |
| Causa de mort | Causes naturals  (Infart de miocardi ) |
| Lloc d'enterrament | Forest Lawn Memorial Park |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Estats Units |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de teatre, actor de cinema i actor |
| Activitat | 1913 – 1949 |
| Obra | |
| Papers destacats | Andy Purcell en el film El campió |
| Família | |
| Cònjuge | Gloria Swanson, (1916-1919) Riga Gilman (1924-1929) |
| Pares | Noah Webster Biri (en)  , Francis Margaret Fitzgerald (en) |
| Germans | Noah Beery |
Premis
| |
        | |
BiografiaModifica
Wallace era el fill petit i tenia dos germans més grans, ambdós també actors: Wialliam C. Beery i Noah Beery. El seu pare era Noah Webster Beery i la seva mare Frances Margaret Fitzgerald. La família deixà la granja en què s'havien criat per traslladar-se el 1890 a Kansas City, on el seu pare treballava com a policia.
En la seva infància i joventut, Wallace demostrà que les aules, els estudis i la formació l'importaven més aviat gens, encara que prengué classes de piano i sembla que descollava en aquest instrument musical. Donat a passar molt de temps com a pillet de carrer, s'escapoli de casa dels seus pares dues vegades, la segona d'aquestes tingué lloc quan complí els setze anys d'edat i s'apuntà al circ Ringling Brothers com assistent de l'enternador d'elefants. Dos anys més tard deixà el món del circ, després d'esser atacat per un lleopard, i s'uní al seu germà Noah per buscar-se la vida a Nova York com a cantant d'òpera còmica. Corria l'any 1904 i Wallace Beery estava donant les primeres passes per assentar-se en els escenaris. Finalment, el cinema el fitxà el 1913 per aparèixer en diversos llargmetratges produïts per l'estudi Essanay, per al que va interpretar en nombroses ocasions el personatge de Sweedie, el cambrer suec.
Es casà en dues ocasions. La primera amb una de les grans estrelles femenines del cinema mut, Gloria Swanson, protagonista de Sunset Boulevard. Van contraure matrimoni el març de 1916, amb prou feines tres anys sembla estigueren marcats per l'abús de l'alcohol per parta de Wallace i pel maltracta a la seva esposa. El segon enllaç matrimonial el celebrà Beery amb una altra actriu, Rita Gilman, que només aparegué en dues pel·lícules, Robin Hood (1922) i Souls for Sale (1923). Es casà amb Riga l'agost de 1924 i es divorciaren el maig de 1929 després de tenir una filla. a més, en el moment de morir, una altra actriu, Gloria Schumm, li havia posat una demanda de paternitat del seu fill de tretze mesos d'edat.
Long John SilverModifica
Dos personatges marquen la petjada que ha deixat Beery en la memòria del aficionats al cinema clàssic. El primer és el del boxejador de vida poc ètica que intenta fer l'impossible i recuperar el seu status en el ring a The Champ, que anys més tard seria filmada novament per John Voight en el paper que interpretava el protagonista d'aquest arxiu. El segon, encara que no menys important, és Long John Silver, el sinistre però pirata humà que aconsegueix enganyar un infant perquè l'ajudi a trobar 'L'illa del tresor (1934), en la versió rodada a Hollywood. Ambdós personatges, construïts sobre histories d'homes adults que exerceixen com a pares naturals o substituts al costat d'infants, defineixen perfectament el tipus de personatges que etiquetà Beery en el seu desenvolupament com a actor protagonista: un tipus rude, dur, inquietant i sinistre, a estones furiós i potser inclús brutal, però que podia arribar a mostrar una gran humanitat pels seus joves protegits en arribar el cas. Altra tema seria una de les seves millors interpretacions davant la càmera: Viva Villa!, on donà vida al cèlebre revolucionari mexicà, deixant ben clar que era una actor veterà i amb molt més talent i experiència del que el mesquí sistema d'etiquetat d'obrers de la ficció de Hollywood li va permetre desenvolupar.
Trenta sis anys de carrera li donaren a Beery temps per a rodar més de 250 títols, amb un pes específic en la seva filmografia de llargmetratges de l'etapa muda. Encara que no sempre era el protagonista i rarament oficiava com heroi, aconseguí signar un contracte amb un dels grans estudis, Metro Goldwyn Mayer, que posava en evidència i garantia el seu estatus com estrella, segons el qual sempre rebria un simbòlic dòlar més de sou que qualsevol altra actor contractat per la productora, de manera que sempre pogués ser l'actor millor pagat del món. El truc era de pirates i li hauria encantat a Long John Silver, però a més era tota una declaració de principis de Beery i fins i tot una prova de força que l'apartà de quedar-se simplement en els papers secundaris d'home grandot i lletjot que de ben segur li haurien caigut a sobre de no posar en ordre les seves prioritats sobre com volia ser tractat pels grans estudis en el seu moment de major impacte i popularitat entre el públic.
Curiosament, Beery tenia aquesta rara capacitat que tenen alguns actors de ser simpàtics per al públic inclús quan el seu personatge de ficció resulta profundament antipàtic. Al llarg de la seva carrera hagué de refusar dos rols interessants, el del mag d'Oz en la pel·lícula del mateix títol i el del capità Blight que finalment interpretà Charles Laughton, a Rebel·lió a bord (Mutiny on the Bounty), perquè Beery no aguantava treballar amb Clark Gable, cosa que si havia fet a China Seas.
Fou nomenat a l'Oscar al millor actor en dues ocasions, la primera, que no guanyà, per The Big House, i la segona, en la que aconseguí l'estatueta, per El campió (The Champ). A més, en el festival de Venècia li premiaren el seu treball per ¡Viva Villa!. Beery morí d'un atac al cor.
FilmografiaModifica
CurtmetratgesModifica
|
|
LlargmetratgesModifica
|
|
ReferènciesModifica
- Revista de cinema ACCIÖN del mes de gener de 2017. (ISSN: 2172-0517)