Walter Rudin

matemàtic estatunidenc


Walter Rudin (Viena, 2 de maig de 1921 - Madison, 20 de maig de 2010) va ser un matemàtic estatunidenc d'origen austríac.

Plantilla:Infotaula personaWalter Rudin
Biografia
Naixement(de) Walter Pollak von Rudin Modifica el valor a Wikidata
2 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 2010 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Madison (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia de Parkinson Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Duke (1946–1949)
Institut auf dem Rosenberg (1938–1939)
Schottenfelder Realschule (1931–1938) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaUniqueness Theory for Laplace Series Modifica el valor a Wikidata (1949 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJohn Jay Gergen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi matemàtica, anàlisi funcional, anàlisi harmònica, anàlisi complexa i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Wisconsin-Madison (1959–1991) , Professor emèrit
Universitat Yale (1958–1959)
Universitat de Rochester (1952–1958)
Institut de Tecnologia de Massachusetts (1950–1952)
Universitat Duke (1949–1950)
Royal Navy (1944–1945)
Royal Pioneer Corps (1940–1944) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralEdgar Stout, Charles Dunkl, Daniel Rider, Farhad Jafari, Kenneth Stephenson, George Graham, Allen Reiter, Irving Kessler, Alan Schwartz, Pak-Soong Chee, Laurence Hoffmann, Richard A. Kramer, Nathaniel Riesenberg, Carl Davis, Sergio Zarantonello, Roy Pengra, Carl Sundberg, David Ullrich, Muddappa Gowda, Boguslaw Tomaszewski, Boo Rim Choe, H. Kaptanoğlu, Leonard Geller i Bernard Walter Romberg Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMary Ellen Rudin Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Pollak von Rudin i Natalie Natasza Adlersberg
ParentsAron Adolf Pollak Ritter von Rudin, besavi
Alfred Pollak von Rudin, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis


Goodreads author: 85962 Find a Grave: 55340365 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra

modifica

Nascut en una família jueva no practicant que havia estat ennoblida el 1869,[1] Rudin va ser escolaritzat a Viena,[2] fins que el 1938 els seus pares van aconseguir que ell i la seva germana poguessin marxar a Suïssa fugint del règim nazi.[3] Finalment, els pares també van reeixir en abandonar Austria i la família va estar un temps resident a Saint Malo,[4] abans d'instal·lar-se a Anglaterra, on Rudin es va allistar al final de 1940 al Royal Pioneer Corps (la única unitat de l'exèrcit britànic que acceptava voluntaris de països enemics).[5] El 1944 es va incorporar a la Royal Navy com a intèrpret d'alemany.[6]

Acabada la Segona Guerra Mundial, els seus pares i la seva germana havien marxat als Estats Units i ell es va reunir amb ells a Durham (Carolina del Nord), on es va matricular a la universitat Duke en la qual es va graduar el 1947 i es va doctorar el 1949.[7] A continuació va ser professor de la universitat Duke, del Massachusetts Institute of Technology i de la universitat de Rochester, abans d'aterrar el 1959 a la universitat de Wisconsin a Madison, en la qual va romandre fins que es va retirar el 1991 passant a ser professor emèrit.

 
La casa dels Rudin al 110 de Marinette Trail (Madison), dissenyada per Frank Lloyd Wright el 1957.

El 1953 s'havia casat amb la matemàtica Mary Ellen Estill (Rudin) i la parella, amb els seus quatre fills, van viure a Madison, en una casa dissenyada el 1957 per Frank Lloyd Wright.[8]

Els seus treballs de recerca van ser en el camp de l'anàlisi matemàtica i, més específicament, en les àrees de les sèries trigonomètriques, les funcions holomorfes, l'anàlisi harmònic dels grups abelians compactes i els problemes de varies variables complexes.[9]

Però el motiu pel qual és més conegut Rudin es pels seus llibres de text d'anàlisi que han estat utilitzats per estudiants d'arreu del món:[10]

Per la seva claredat expositiva, va rebre el premi Steele de l'Associació Matemàtica Americana el 1993. El 1997 també va publicar una autobiografia amb el títol de The way I remember it (Tal com ho recordo).[11]

Referències

modifica
  1. Rudin, 1997, p. 3-4.
  2. Rudin, 1997, p. 17 i ss.
  3. Rudin, 1997, p. 39.
  4. Rudin, 1997, p. 43 i ss.
  5. Rudin, 1997, p. 73.
  6. Rudin, 1997, p. 79.
  7. Nagel i Stout, 2013, p. 295.
  8. Albers i Reid, 1988, p. 115.
  9. Nagel i Stout, 2013, p. 296.
  10. Cufí, 2010, p. 8.
  11. Rudin, 1997, p. 1 i ss.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica