Wiebe Bijker

Wiebe E. Bijker (Delft, 19 de març de 1951) és un professor universitari neerlandès, director del Departament de Ciències Socials i Tecnologia de la Universitat de Maastricht, als Països Baixos. És conegut com l'impulsor de la construcció social de la tecnologia.

Infotaula de personaWiebe E. Bijker
Bijker.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1951 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Delft Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatNeerlandesa
FormacióUniversitat Tècnica de Delft Modifica el valor a Wikidata
Conegut perImpulsió de la construcció social de la tecnologia
Activitat
OcupacióEnginyer, historiador i sociòleg
OcupadorMaastricht University (1995–)
Maastricht University Modifica el valor a Wikidata
Premis

BiografiaModifica

Bijker estudià enginyeria física a la Universitat de Tecnologia de Delft i Filosofia de la Ciència a les universitats d'Amsterdam i de Groningen. Posteriorment es doctorà (1990) en Història i Sociologia de la Ciència a la Universitat de Twente.

Paral·lelament als seus estudis, ensenyà física a escoles secundàries i redactà llibres escolars combinant la física, la química i la biologia. Fou actiu en el moviment “Ciència, Tecnologia i Societat” (STS en anglès) i transmeté els seus coneixements en llibres de ciència per estudis secundaris.

Fou degà de la Facultat d'Arts i Ciències Socials (1996-2000) i ajudà a establí l'Estudi de Coneixement Virtual KNAW-Maastricht l'any 2007. Internacionalment és el President de la Societat pels Estudis Socials de Ciència i ocupa diversos càrrecs a la Societat per a la Història de la Tecnologia.

Bijker utilitzà estudis històrics com l'alumini, la bicicleta, Bakelite, la màquina d'onades Sulzer o el transistor per preguntar socialment qüestions sobre el desenvolupament de la tecnologia. L'any 1983 formulà amb Trevor Pinch el model SCOT (sigles angleses de “Construcció Social de la Tecnologia”). Amb altres sociòlegs de la ciència i historiadors de la tecnologia publicà l'any 1987 el volum The Social Construction of Technological Systems que seria considerat el començament de la “Nova Sociologia de la Tecnologia”.

Com a conseqüència dels esdeveniments de l'onze de setembre de 2001 ha contribuït en la recerca per a noves maneres d'involucrar la ciència i la tecnologia en qüestions de seguretat, risc i vulnerabilitat i també ha treballat en recerca per països en vies de desenvolupament.

L'any 2006 rebé juntament amb la Societat pels Estudis de la Ciència i Thomson Scientific el premi John Desmond Bernal, per la seva contribució en el camp dels Estudis en Ciència i Tecnologia. L'any 2012 rebé la medalla Leonardo da Vinci de la Societat per la Història i la Tecnologia (SHOT en anglès), un premi atorgat a “aquella persona que ha fet una contribució exemplar a la història de la ciència de la tecnologia per mitjà de la seva recerca, l'ensenyament, publicacions i altres activitats”.

 
Bicicleta ordinària Penny Farthing

Wiebe Bijker. Història multidireccional de la bicicleta

La història de la bicicleta relatada pel Wiebe Bijker i Trevor Pinch proposa una lectura alternativa a la visió determinista tecnològica tradicional per a posar de manifest i revelar la construcció social de tan popular artefacte. En lloc de presentar la història com el relat d'una genealogia lineal a partir de la primera bicicleta ordinària, la Penny Farthing, fins a la considerada la primera bicicleta moderna, el model Lawson, ambdós autors fonamenten la seva anàlisi damunt la qüestió de com un artefacte arriba a ser el que és no solament en termes de disseny ni des d'una perspectiva tècnica sinó pel que fa a la seva significació social.

L'altra qüestió a determinar és perquè algunes implementacions tècniques reeixen mentre que d'altres que en un moment donat són limitades, en altres contextos espacials i temporals apareixen com les úniques possibles. Es tracta en definitiva d'establir en primer lloc criteris pels quals els artefactes intercalats entre aquells dos models foren considerats com a meres desviacions o rareses, i en segon lloc, tenint en compte l'èxit d'alguns models marginals, determinar des del punt de vista de la construcció social de la tecnologia, quins són els problemes que el model hegemònic ha solucionat amb més eficàcia

En el cas de la bicicleta, l'acció dels grups socials rellevants (GSR) formats per enginyers, fabricants, distribuïdors, comerciants i grups d'usuaris (i també d'anti-usuaris) van anar modelant mitjançant el conflicte i la lluita per la preeminència del concepte, el seu significat social i la seva estructura tècnica. La discrepància entre els diferents grups i les seves fórmules de resolució, estan a la base de la forma, significat i funció que adquirirà la innovació resultant. Si la bicicleta ordinària esdevenia un disseny idoni pels joves esportistes de classe alta a causa de l'alçada de la roda davantera que tot i la seva inestabilitat, conferia estatus, dignitat, i d'aquí s'inferien fàcilment altres elements com la perícia, el glamur i la masculinitat, per les dones en canvi, l'artefacte significava un impediment per a la conducció a causa de l'ús estès de la faldilla entre aquest grup social.

La inseguretat que suposava la bicicleta de roda alta per a un grup d'usuaris cada cop més gran té una resposta tècnica en la creació d'un nou disseny apte per a tothom. Si per una banda els enginyers resolen el problema de la seguretat reduint la mida de la roda i l'alçada dels sellons per esmorteir les vibracions i facilitar la seva conducció en terrenys irregulars, per una altra també havien de complaure les expectatives d'aquells joves esportistes i augmentar-ne la velocitat. En aquest cas, en virtut de la flexibilitat interpretativa es donen diferents línies de desenvolupament que han traçat diversos elements heterogenis com la masculinitat, la mobilitat, la seguretat, o el disseny els quals es concreten en la implementació un model multidireccional del desenvolupament tecnològic. El disseny dels pneumàtics Dunlop foren un element essencial per allò que Bijker i Pinch han anomenat mecanismes de clausura de les controvèrsies. En aportar major estabilitat, seguretat i velocitat, el pneumàtic de cautxú tot i alterar ostensiblement la percepció estètica tradicional, féu convergir les expectatives de tots els usuaris conciliant d'aquesta manera els interessos i definicions dels diferents actors socials implicats en la innovació tecnològica. Quan la clausura suavitza les diferències i disminueix el conflicte entre grups, l'artefacte entra progressivament dins una fase gradual d'estabilització, un pas que no ha de significar necessàriament la irreversibilitat definitiva i absoluta de l'artefacte.

Bibliografia bàsicaModifica

  • (anglès) Bijker, Wiebe E.; Thomas, Hughes, Thomas P; Pinch, Trevor (1987). The social construction of technological systems: new directions in the sociology and history of technology. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262022620.
  • (anglès) Bijker, Wiebe E.; Law, John (1992). Shaping technology/building society: studies in sociotechnical change. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262521949.
  • (anglès) Bijker, Wiebe E. (1995). Of bicycles, bakelites, and bulbs: toward a theory of sociotechnical change. Cambridge, Massachusetts: MIT Press.

ISBN 9780262023764.

  • (anglès) Bijker, Wiebe E.; van Lieshout, Marc; Egyedi, Tineke M. (2001). Social learning technologies: the introduction of multimedia in education. Aldershot, England Burlington, Vermont: Ashgate. ISBN 9780754614098.
  • (anglès) Bijker, Wiebe E.; Bal, Roland; Hendriks, Ruud (2009). The paradox of scientific authority: the role of scientific advice in democracies. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262258609.
  • (anglès) Bijker, Wiebe E.; Hommels, Anique; Mesman, Jessica (2014). Vulnerability in technological cultures: new directions in research and governance. Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 9780262525800.

Pinch, Trevor i Bijker, Wiebe (1987). “La construcción social de hechos y artefactos: o acerca de cómo la sociología de la ciencia y la tecnología pueden beneficiarse mutuamente”. A: Tomás, Hernán y Alfonso Buch (coords.) (2008). Actos, actores y artefactos. Sociología de la tecnologia. Buenos Aires: unq.edu.ar.