Wilhelm Schirmer (alemany: August Wilhelm Ferdinand Schirmer) (Berlín, 6 de maig de 1802 - Nyon, 8 de juny de 1866) va ser un paisatgista alemany.

Infotaula de personaWilhelm Schirmer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) August Wilhelm Ferdinand Schirmer Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1802 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1866 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Nyon (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcadèmia Prussiana de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1835 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorRoyal Porcelain Manufactory (en) Tradueix (–1823) Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilhelm Schadow Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMax Schmidt, Ferdinand Bellermann i Albert Brendel Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Schirmer va néixer a Berlín. Quan era jove, Schirmer pintava flors a la fàbrica de porcellana reial; després esdevingué alumne de Friedrich Wilhelm Schadow a l’Acadèmia de Berlín, però el seu art atreia més a Itàlia. El 1827 va marxar a Itàlia, on la seva estada es va estendre durant tres anys. Es va convertir en deixeble del seu compatriota Joseph Koch, que va construir un paisatge històric als Poussins, i es diu que es va inspirar en JMW Turner. El 1831 Schirmer es va establir a Berlín en un estudi amb estudiosos. Del 1839 al 1865 va ser professor de paisatge a l'acadèmia.[1]

El lloc de Schirmer en la història de l'art és distintiu. Els seus esbossos a Itàlia eren més que transcripcions de llocs; va estudiar la natura amb la finalitat de compondre paisatges històrics i poètics. En acabat, el Museu d'Antiguitats de Berlín li va fer arribar la seva oportunitat. A les parets va pintar llocs i temples clàssics, i va dilucidar les col·leccions pel paisatge paisatgístic amb el qual estaven històricament associats.[1]

L'objectiu de Schirmer era fer del seu art la interpretació poètica de la natura i considerava que la tècnica era secundària a la concepció.[1]

Referències modifica