William Neile

matemàtic britànic

William Neile va ser un matemàtic anglès, del segle xvii.

Infotaula de personaWilliam Neile
Biografia
Naixement7 desembre 1637 Modifica el valor a Wikidata
Bishopthorpe (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1670 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
White Waltham (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióWadham College, Universitat d'Oxford
Es coneix perRectificació de corbes
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Membre de
Royal Society (1663–) Modifica el valor a Wikidata
Influències

Vida modifica

William Neile era el fill gran de Sir Paul Neile (un dels dotze fundadors de la Royal Society) i net de Richard Neile, arquebisbe de York.[1] El 1652 va ingressar al Wadham College (Universitat d'Oxford), però no es va matricular fins al 1655. Tot i que es va interessar molt per les matemàtiques sota l'ensenyament de Seth Ward i John Wilkins, va abandonar el Wadham el 1657 per estudiar lleis al Middle Temple.

El 1663 va ser escollit membre de la Royal Society i el 1666 va passar a ser membre del seu consell rector.

En aquests anys, i fins a la seva mort prematura als 34 anys, va fer observacions astronòmiques a la casa paterna, Hill House (avui anomenada Waltham Place), a White Waltham (Berkshire).

Es diu[2] que va morir de melangia en no obtenir el permís patern per casar-se amb la dona que estimava.

Obra modifica

Neile és conegut per haver estat el primer a calcular la longitud de la corba anomenada paràbola semicúbica ( ), tot i que aquest descobriment és contemporani del que va fer Hendrik van Heuraet a Holanda. Aquest resultat va ser publicat per John Wallis en el seu llibre Tractato duo de cycloide (1659) i havia estat anunciat anteriorment pel mateix Neile, amb cartes dirigides a Christopher Wren i William Brouncker, qui va publicar un any després una millora en el càlcul.[3]

El 1669, en una sèrie de cartes a Henry Oldenburg (secretari de la Royal Society), va exposar una teoria del moviment que va ser amplament discutida i que es basava en el desconeixement profund dels conceptes bàsics dels fenòmens de les col·lisions (duresa i elasticitat dels cossos).[4]

Referències modifica

  1. Ronan i Hartley, pàgina 159.
  2. Ford, David Nash
  3. Oxford Index
  4. Jalobeanu, pàgina 116.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica