William Odling
William Odling (5 de setembre de 1829, Southwark, Londres, Regne Unit - 17 de febrer de 1921, Oxford, Regne Unit), fou un metge i químic anglès que descobrí la tetravalència del carboni i elaborà una taula periòdica dels elements químics el 1864, quatre anys abans que la de Dmitri Mendeléiev.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 setembre 1829 Southwark (Anglaterra) |
| Mort | 17 febrer 1921 (91 anys) Oxford (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | Guy's Hospital Medical School (en)  Universitat de Londres |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química, element químic, taula periòdica i química teòrica |
| Ocupació | químic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Oxford |
| Membre de | Royal Society (1859–) |
Premis | |
Biografia modifica
Odling era l'únic fill de George Odling, metge londinenc amb una llarga tradició familiar en medicina. Olding seguí la tradició familiar i anà a estudiar medicina a l'hospital Guy el 1846 i fou un dels primers estudiants de l'hospital que aconseguí el doctorat de la Universitat de Londres el 1851.[1] Malgrat que Odling assistí al curs del químic alemany August Wilhelm von Hofmann (1818-1892) al Royal College of Chemistry durant un semestre el 1848, el seu principal professor de química fou Alfred Swaine Taylor (1806-1880), professor de química i jurisprudència mèdica. El 1848 s'incorporà a la Chemical Society of London on conegué Alexander William Williamson (1824-1904) i a través d'ell al químic alemany Friedrich August Kekulé (1829-1896) durant la seva visita a Londres (1854–1855). Aquests químics havien estat estimulats per la revolucionària química francesa de Charles Frédéric Gerhardt (1816-1856) i August Laurent (1807-1853). A la mort d'aquest últim, Williamson recomanà Odling a Jean-Baptiste Biot (editor de Laurent) com a traductor anglès de l'obra pòstuma de Laurent, Méthode de chimie. Els pocs mesos que Odling passà a París amb Gerhardt el 1854 completà la seva formació química. A continuació, ell i Williamson es convertiren en els difusors britànics de les teories d'aquests químics francesos. A la Chemical Society of London ocupà diferents càrrecs: soci (1848–1856), Secretari Honorari (1856–1869), Vicepresident (1869–1872) i President (1873–1875). També ocupà diversos càrrecs docents a l'hospital Guy mentre era metge al districte londinenc de Lambeth entre 1856 i 1862. De 1863 a 1870 ensenyà química a l'Hospital de St. Bartholomew i, a la mort de Michael Faraday en 1867, es convertí en professor Fullerian de química a la Royal Institution, després d'abandonar la medicina aplicada. El 1859 fou nomenat membre de la Royal Society. El 1872 succeí a Benjamin Collins Brodie (1817-1880) al Worcester College de la Universitat d'Oxford el 1872. El mateix any es casà amb Elizabeth Mary Smee i tingueren tres fills. A l'Institute of Chemistry ocupà varis càrrecs: Censor (1878–1880 i 1882–1891), Vicepresident (1878–1880 i 1888–1891) i President (1883–1888). El 1875 li fou concedit un doctorat honorífic per la Universitat de Leiden als Països Baixos.[2] Odling estava interessat en l'art, era col·leccionista de gravats i propietari d'unes rares edicions dels poetes anglesos. Estimulà el Museu Ashmolean a interessar-se més en els gravats.[3] Es retirà el 1912, però romangué actiu fins al final de la seva vida.[2]
Obra modifica
Odling fou un dels secretaris del congrés de Karlsruhe, conferència internacional de química celebrat a la ciutat alemanya de Karlsruhe el 1860. Entre 1853 i 1863 fou un propagandista entusiasta de la revisió parcial de Gerhardt de les masses atòmiques, i encara que no veié immediatament la necessitat de la revisió més àmplia proposada per Stanislao Cannizzaro, l'acceptà i donà a conèixer a partir del 1864.[2]
Odling, que era un anti-atomista com Gerhardt, amplià la teoria dels tipus introduint el tipus metà el 1855[4] per classificar les substàncies que es podien explicar com derivades del metà, , la qual cosa té profundes conseqüències en la química orgànica perquè això significa que el carboni pot substituir els seus quatre hidrògens del metà, és a dir, el carboni té valència 4.[5]
El 1864 Odling publicà una classificació de 57 elements químics segons un ordre creixent de masses atòmiques, que disposà en cinc columnes.[6] Era partidari de la distinció entre grups i subgrups, ja que només aquesta separació de les sèries en dues parts permetia obtenir una periodicitat de les propietats dels elements. Fins i tot alterà l'ordre del iode i el tel·luri per col·locar-los correctament i deixà buits per elements que quedessin per descobrir. És una ordenació molt semblant a la primera de Dmitri Mendeléiev del 1869. No obstant això aquest intent no arribà a ser reconegut, ja que es sospità que ell, com a secretari de la Chemical Society of London, intentà impedir la publicació del treball de John A.R. Newlands, conegut com a llei de les octaves, on presentava una ordenació de primer de només 24 elements, i posteriorment de 56 elements, disposant-los en columnes verticals de set elements cadascuna, observant que en molts casos coincidien en les files horitzontals elements amb propietats similars i que presentaven una variació regular.[7] Mendeléiev es defensà de la possible acusació de plagi dient que conegué la taula d'Odling després d'haver fer pública la seva gràcies a T.N. Sawtschenkov que havia traduït el 1867 l'obra d'Odling A Course of Practical Chemistry (1865),[8][9] i que ell no havia llegit. Considerava que Odling no donà cap significat teòric a aquesta ordenació, ja que figura com una taula a l'apèndix, que no tornà a escriure sobre ella i que tampoc cap altre científic se'n fe ressò.[9]
Entre les seves obres destaquen els llibres: A Course of Practical Chemistry (1854, 1863, 1865, 1869, 1876); A Manual of Chemistry (1861); On Animal Chemistry (1866); Outlines of Chemistry (1870).[10]
Referències modifica
- ↑ Thornton, John L.; Wiles, Anna «William Odling, 1829–1921». Annals of Science, 12, 4, 01-12-1956, pàg. 288–295. DOI: 10.1080/00033795600200236. ISSN: 0003-3790.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Odling, William | Encyclopedia.com». [Consulta: 21 abril 2019].
- ↑ «Munks Roll Details for William Odling». Arxivat de l'original el 2019-04-21. [Consulta: 21 abril 2019].
- ↑ Odling, W. «On the Constitution of the Hydro-carbons». Proceedings of the Royal Institution of Great Britain, 2, 1855, pàg. 63-66.
- ↑ DeLanda, Manuel. Philosophical Chemistry: Genealogy of a Scientific Field (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2015-05-21. ISBN 9781472591845.
- ↑ Odling, W. «On the proportional numbers of the elements». Quarterly Journal of Science, 1, 1864, pàg. 642-648.
- ↑ Castillo, Otilia Val «Historia de la evolución de la tabla periódica de los elementos químicos: un ejemplo más de la aplicación del método científico.» (en castellà). Anales de Química, 111, 2, 24-06-2015. ISSN: 1575-3417.
- ↑ Odling, William. A Course of Practical Chemistry: Arranged for the Use of Medical Students (en anglès). Longman, Green, and Company, 1865, p. 227.
- ↑ 9,0 9,1 Mendeléiev, D.I. «Соотношение свойств с атомным весом элементов (Sobre la Correlació entre les Propietats dels Elements i les seves Masses Atòmiques)» (en rus). Zhurnal Russkogo fiziko-khimicheskogo obshchestva, 1, 1869, pàg. 60-77.
- ↑ Partington, J. R.. History of Chemistry (en anglès). Macmillan International Higher Education, 1964-06-18. ISBN 9781349005543.