Obre el menú principal

William Seward Burroughs

(S'ha redirigit des de: William S. Burroughs)

William Seward Burroughs (Saint Louis, Missouri, 5 de febrer del 1914 - Lawrence, Kansas, 2 d'agost del 1997) va ser un novel·lista, assagista i crític social nord-americà.[1]

Infotaula de personaWilliam Seward Burroughs
Burroughs1983 cropped.jpg
Burroughs el dia del seu 69è aniversari
Biografia
Naixement 5 febrer 1914
Saint Louis (Missouri)
Mort 2 agost 1997 (83 anys)
Lawrence (Kansas)
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
Lloc d'enterrament Bellefontaine Cemetery Tradueix
Formació Universitat Harvard
Activitat
Camp de treball Sàtira
Ocupació Escriptor, poeta, novel·lista, assagista, pintor, guionista i escriptor de ciència-ficció
Activitat 1945 –
Ocupador Naropa University Tradueix
Gènere Ciència-ficció
Moviment Generació beat
Influències
Nom de ploma Willy a William Lee
Discogràfica ESP-Disk Tradueix
Obra
Obres destacables
Altres
Cònjuge Joan Vollmer (1946–1951)
Parella Moguer
Fills William S. Burroughs Jr.
Condemnat per homicidi preterintencional
Premis
Signatura

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0123221 Allocine: 75253 Allmovie: p9766
Musicbrainz: f150ed27-bee7-49d8-a226-31fef88c29b3 Songkick: 152043 Discogs: 50077 Allmusic: mn0000960205 Find a Grave: 6201607
Modifica les dades a Wikidata
Tonnis - William S. Burroughs 3.jpg

Burroughs va nàixer dins una família acomodada. El seu avi va inventar una màquina de sumar que seria l'origen de la companyia Burroughs Adding Machines, empresa que encara existeix en l'actualitat, coneguda com a Burroughs Corporation. Va acabar els estudis a la Universitat Harvard l'any 1936. Des de ben petit, va descobrir les seves inclinacions homosexuals i la seva passió per les armes de foc, que el va acompanyar tota la seva vida. Després d'un període terriblement autodestructiu durant els anys cinquanta, on va fer una incursió a la literatura pulp (és el cas de Yonqui), a partir dels anys seixanta es va dedicar a escriure amb continuïtat. Va matar la seva dona Jane d'un tret al cap quan tractava d'emular Guillem Tell i va fallar el tret, disparant-li entre els ulls. La seva obra té una important càrrega autobiogràfica, en què queda reflectida la seva addicció a diverses substàncies, com l'heroïna. L'experimentació, el surrealisme i la sàtira constitueixen alguns dels elements més destacats de les seves novel·les. Les seves primeres publicacions s'engloben dins de la generació beat, grup d'intel·lectuals i artistes nord-americans que van definir i donar forma a la cultura després de la Segona Guerra mundial. Burroughs va mantenir importants contactes amb escriptors com Allen Ginsberg, Gregory Corso, Jack Kerouac i Herbert Huncke. Però la influència de la seva literatura va transcendir àmpliament aquest moviment i es va deixar sentir posteriorment en altres manifestacions artístiques de tipus contracultural, incloent-hi el cinema experimental i certs tipus de música, com la música industrial. Va ingressar a l'«American Academy and Institute of Arts and Letters» l'any 1984.

ReferènciesModifica

  1. «William S. Burroughs». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 31 març 2018].

Bibliografia destacadaModifica

  • I els hipopòtams es van escaldar vius (And the Hippos Were Boiled in Their Tanks), amb Jack Kerouac (1945)
  • Junkie (1953)
  • Diferent (Queer) (1951-3)
  • Naked Lunch (1959)
  • The Nova Trilogy (1961-67):
  • The Last Words of Dutch Schultz (1969)
  • The Wild Boys: A Book Of The Dead (1971)
  • Port of Saints (1973)
  • The Red Night Trilogy (1981-87)
  • My Education: A Book of Dreams (1995)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Seward Burroughs