Willie Mays

jugador de beisbol estatunidenc

Willie Mays (Comtat de Jefferson, 6 de maig de 1931) Say Hey Kid és un jugador de beisbol estatunidenc retirat, que era excepcional tant en bateig com en llançament. Va jugar al beisbol de lliga molt poc després que acabés la segregació racial, i probablement per això mai va rebre el respecte que mereixia per les seves habilitats. És considerat sovint el millor jugador de la història del beisbol.[1][2][3][4]

Infotaula de personaWillie Mays

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Comtat de Jefferson (Alabama) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióFairfield High Preparatory School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de beisbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat25 maig 1951 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Corea Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportbeisbol Modifica el valor a Wikidata
LligaMajor League Baseball Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipExterior centre Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
San Francisco Giants
Minneapolis Millers (en) Tradueix
New York Mets
Cangrejeros de Santurce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMichael Mays (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0563092 TMDB.org: 1604965 Modifica el valor a Wikidata

Carrera esportiva modifica

Va començar a destacar al beisbol des de l'escola secundària, i en 1947, amb 16 anys va jugar breument amb Chattanooga Choo-Choos a Tennessee durant l'estiu, i a la tardor, amb els Birmingham Black Barons de la Black American League. Quan va acabar els seus estudis va fitxar pels New York Giants en 1950, que el van destinar al seu filial de Trenton, Nova Jersey, i en 1951 va pujar a les grans lligues amb els Minneapolis Millers i els New York Giants, amb els què es va convertir en Rookie de l'Any.[5] La major part de 1952, i tota la temporada de 1953 va fer el servei militar a Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica durant la Guerra de Corea, tot i que no va anar a Corea ni entrar en combat.[6]

La seva explosió com el millor jugador de la seva època va començar el 1954, quan va guanyar el campionat contra els Cleveland Indians[7] i es va convertir en MVP.

Fins al principi de la següent temporada va jugar amb l'equip de Santurce a Puerto Rico,[8] i de 1955 a 1958, Mays va dirigir l'All-Stars de Willie Mays, un equip format per estrelles com Irvin, Thompson, Hank Aaron, Frank Robinson, Junior Gilliam, Brooks Lawrence, Sam Jones i Joe Black que va viatjar pel sud dels Estats Units els dos primers anys, el 1957 a Mèxic, Puerto Rico i la República Dominicana, i Mèxic el 1958, però Mays ja no va dirigir cap equip el 1959, quan l'expansió de les lligues principals, l'augment dels partits televisats de les lligues principals i l'aparició del futbol americà professional havien fet baixar l'interès dels partits d'exhibició de temporada baixa.[9]

El seu equip es va traslladar a San Francisco després de la temporada de 1957, i Mays va continuar sent un dels millors, aconseguint en 1961 ser el novè jugador a marcar quatre home run en un sol partit, i l'any següent, va empènyer els San Francisco Giants a la vora d'un triomf de la Sèrie Mundial abans d'una derrota estreta davant els New York Yankees, i va aconseguir el seu segon premi MVP després d'aconseguir els 52 millors home run de la seva carrera el 1965. El 18 de juliol de 1970, Willie Mays es va convertir en el desè jugador en la història de les grans lligues en arribar a 3000 hits. Cedit als New York Mets durant la temporada de 1972, va ajudar l'equip a avançar a la Sèrie Mundial el 1973 abans d'anunciar la seva retirada.[10]

Fites esportives modifica

Situat entre els millors jugadors de tots els temps amb 660 home run durant la seva carrera,[11] 3.283 hits i 2.062 anotacions, amb extraordinaris ratios contra molts dels millors pitchers de tots els temps,[12] i Mays també va guanyar 12 guants d'or per l'excel·lència com a jugador exterior, i va ser elegit per al Joc de les Estrelles 24 vegades.

Vida familiar modifica

Casat dues vegades, Mays va adoptar un fill, Michael, el 1959. El 1972, va formar la Fundació Say Hey per ajudar els nens desfavorits mitjançant l'educació i el suport comunitari. Mays es va quedar a l'organització dels New York Mets com a instructor de bateig fins al 1979, però després d'acceptar una feina de relacions públiques amb el casino de Bally a Atlantic City se li va prohibir els esdeveniments relacionats amb el beisbol. Reintegrat pel comissari Peter Ueberroth el 1985, Mays va ser nomenat assistent especial de l'organització dels San Francisco Giants l'any següent, una posició que es va convertir en una cita vitalícia el 1993.

Honors modifica

Els San Francisco Giants van retirar el seu dorsal (24) al final de la temporada 1972. Va ser inclòs fàcilment al Saló de la Fama del Beisbol el 1979.[7] L'any 2000, els Giants van dedicar-li una estàtua a l'exterior del seu nou estadi, al número 24 de Willie Mays Plaza. Va rebre una sèrie de premis els anys posteriors, inclosos títols honorífics de la Universitat Yale i el Dartmouth College, i va ser inclòs al Saló de la Fama de l'Esport de Califòrnia el 2007.[10]

El 2015, va ser honrat amb la Medalla Presidencial de la Llibertat, lliurada per Barack Obama.[13]

El setembre de 2017, la Major League Baseball va rebatejar el premi MVP de les Sèries Mundials de beisbol com el Premi Willie Mays MVP de la Sèrie Mundial.[14]

Referències modifica

  1. «Willie Mays | American baseball player» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2021].
  2. «Willie Mays Stats» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2021].
  3. «Willie Mays» (en anglès). [Consulta: 6 maig 2021].
  4. «Willie Mays» (en anglès americà). [Consulta: 6 maig 2021].
  5. «Willie Mays Stats». Baseball-Reference. Arxivat de l'original el 13 abril 2009. [Consulta: 27 juny 2020].
  6. Nightengale, Bob. «Korean War shortened their baseball careers, but no regrets» (en anglès). USA Today, 01-07-2013. [Consulta: 18 novembre 2021].
  7. 7,0 7,1 «Willie Mays» (en anglès). National Baseball Hall of Fame and Museum. [Consulta: 18 novembre 2021].
  8. Minasian, Isabelle. «Cangrejeros beached opposition in 1954-55 Puerto Rican winter league» (en anglès). National Baseball Hall of Fame and Museum. [Consulta: 18 novembre 2021].
  9. Barra, 2013, p. 238.
  10. 10,0 10,1 Parra, Carlos. «Willie Mays» (en castellà). beisbol mlb, 07-05-2020. [Consulta: 18 novembre 2021].
  11. Bollinger, Rhett. «Pujols' 660th HR ties Mays for 5th all time» (en anglès). MLB. [Consulta: 18 novembre 2021].
  12. David, Schoenfield. «Ten reasons Willie Mays is greatest ever» (en anglès). ESPN, 06-05-2011. [Consulta: 18 novembre 2021].
  13. «President Obama honors Willie Mays, Yogi Berra with Medal of Freedom» (en anglès). ESPN, 25-11-2015. [Consulta: 18 novembre 2021].
  14. Adler, David «World Series MVP Award renamed for Mays». MLB.com. MLB Advanced Media, 29-09-2017. Arxivat 30 de setembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-09-30. [Consulta: 18 novembre 2021].

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Willie Mays