Wolfgang Abendroth

Wolfgang Abendroth (Elberfeld, 2 de maig de 1906 - Frankfurt del Main, 15 de setembre de 1985) va ser un jurista i politòleg alemany. Va contribuir de manera notable en la creació dels fonaments constitucionals d'Alemanya Occidental de postguerra.

Infotaula de personaWolfgang Abendroth
Wolfgang Abendroth (2).jpg
modifica
Biografia
Naixement2 maig 1906 modifica
Elberfeld (Alemanya) modifica
Mort15 setembre 1985 modifica (79 anys)
Frankfurt del Main (Alemanya) modifica
Lloc d'enterramentCementiri Principal (Frankfurt) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Berna
Universitat de Frankfurt modifica
Activitat
OcupacióJurista, jutge, professor d'universitat i labor historian (en) Tradueix modifica
OcupadorUniversitat de Marburg (1950–1972)
Universitat de Leipzig (1947–1948)
Universitat de Halle modifica
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya (1946–1961)
Communist Party of Germany (Opposition) (en) Tradueix (1928–dècada del 1930)
Partit Comunista d'Alemanya (1920–1928) modifica
MovimentMarburg School (en) Tradueix modifica
Obra
Estudiant doctoralErhard H. M. Lange (en) Tradueix i Jürgen Habermas modifica
Localització dels arxius
Altres
Condemnat peralta traïció (1937) modifica

IMDB: nm6584110 Modifica els identificadors a Wikidata

Els seus pares van ser Alfred Abendroth, professor de secundària i militant del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), i Anada Dambach. Va fer els seus estudis de dret i economia (Volkswirtschaftslehre) a les Universitats de Tubinga, Münster i Fráncfort del Main. Des de jove va militar en diverses organitzacions polítiques d'esquerra, ingressant el novembre de 1920 a la Lliga dels Joves Comunistes d'Alemanya, passant després a militar al Partit Comunista d'Alemanya (KPD). Amb la divisió del KPD, va militar al Partit Comunista d'Alemanya-Oposició el 1928. Va acabar els seus estudis a la Universitat de Berna on va ser promogut a doctor en Dret. De tornada a l'Alemanya nazi, va treballar en un banc berlinès i va mantenir relacions amb el moviment d'oposició a Hitler, per la qual cosa va ser detingut a l'abril de 1937. Quatre anys després va ser incorporat a un batalló de càstig i enviat a combatre a Grècia on va ser fet presoner per l'exèrcit britànic. Va ser alliberat el 1946 i va tornar a la zona alemanya d'ocupació soviètica. Es va casar el 1947 amb Lisa Hörmeyer, tenint 3 fills.

Va ser professor de lleis durant un curt temps a Alemanya Oriental, però com que s'oposava a l'estalinisme, va emigrar a Alemanya Occidental, on va ser nomenat professor de ciència política a Marburg el 1950. Des de 1946 va militar en el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. També va exercir el càrrec de jutge a la cort estatal d'Hesse. A finals de la dècada de 1950, a la Universitat de Margurg, Abendroth va supervisar l'habilitació en ciència política del filòsof alemany Jürgen Habermas, qui li va dedicar el seu treball d'habilitació, "La transformació estructural de l'esfera pública" .

Es va oposar al gir a la dreta de l'SPD durant el congrés extraordinari de Bad Godesberg de 1959 i finalment va ser expulsat de l'SPD el 1961 al costat d'altres militants de l'ala esquerra de la socialdemocràcia. Durant les dècades de 1960 i 1970 va donar suport als diversos moviments estudiantils de l'Alemanya Federal.[1]

ObresModifica

  • Abendroth, Wolfgang. Historia Social del Movimiento Obrero Europeo. Barcelona: Estela, 1970. 
  • Holz, Hans Heinz. Conversaciones con Lukács. Recopilación y prólogo de Theo Pinkus. Madrid: Alianza, 1971. 
  • Abendroth, Wolfgang. Introducción a la Ciencia Política. Barcelona: Anagrama, 1971. 
  • Abendroth, Wolfgang. Sociedad Antagónica y Democracia Política: Ensayos sobre Sociología Política. Traducció: Manuel Sacristán. Barcelona: Grijalbo, 1973. 
  • Abendroth, Wolfgang «Consideraciones sobre la estructura social de la República Federal Alemana». Capital Monopolista y Sociedad Autoritaria. La involución autoritaria en la R.F.A. Fontanella [Barcelona], 1973.
  • Abendroth, Wolfgang «El Estado de Derecho Democrático y Social como Proyecto Político». El Estado Social. Centro de Estudios Constitucionales [Madrid], 1986.

ReferènciesModifica

  1. Peter Uwe Hohendahl, "Jürgen Habermas: 'The Public Sphere' (1964)," trans. Patricia Russian, New German Critique 3 (Autumn 1974), p. 45-8.