Xènia Dyakonova
Ksénia Diàkonova, rus: Ксения Дьяконова, coneguda habitualment en català com a Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d'escriptura. Dyakonova va néixer a Leningrad l'any 1985. L'any 1999 es trasllada a Barcelona, on estudia Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l'any 2001, publica nombroses seleccions de poemes a les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou i el 2003 publica el seu primer poemari en rus, Moià jisn' bez menià;[1] posteriorment, publica els reculls de poemes Kaníkuly (Vacances, 2007)[2] i Florianópol (2010).[3] L'any 2002 va rebre el premi de poesia jove Nóvie Imenà (Els Nous Noms), i l'any 2014 va ser premiada en el Certamen Joseph Brodsky en la modalitat de cicle poètic.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1985  (38/39 anys)Sant Petersburg (Rússia) |
| Residència | Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, traductora, editora, crítica literària, poetessa |
| Gènere | Poesia |
Premis
| |
En català, l'any 2015, publica el recull de poemes Per l'inquilí anterior,[4] amb il·lustracions de Miguel Pang Ly i el 2020, Dos viatges.[5] Dyakonova ha traduït al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Mikhaïl Bulgàkov, Anna Politkóvskaia, Lev Tolstoi, Varlam Xalàmov i Aleksandr Kúixner.[6] L'any 2016 va rebre el Premi de traducció Vidal Alcover i l'any 2018 se li atorgà el Premi PEN Català de Traducció Literària, per la seva versió al català del poemari A banda i banda del petó, de Vera Pàvlova.[7] Ha col·laborat en la traducció d'antologies de poesia catalana moderna al rus i, en castellà, ha publicat traduccions dels poetes Lev Rubinstein, Nikolai Gumiliov, Borís Pasternak i Aleksandr Kúixner.
Com a crítica, és autora del pròleg del recull de contes Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre, de Liudmila Petruixévskaia,[8][9] ha col·laborat amb el suplement cultural del diari Avui entre els anys 2005 i 2015. Des del 2013 col·labora amb el suplement cultural del diari Ara i des del 2018 amb la revista digital La Lectora.[10] El 2020 va publicar Apunts de literatura russa i un afegit polonès, un recull de textos sobre literatura russa i polonesa.[11]
Des de l'any 2020, col·labora en la revista L'Avenç. L'any 2023 funda l'editorial Vacamú, especialitzada en llibre infantil il·lustrat.
Obres
modificaPoesia en català
modifica- Per l'inquilí anterior (Blind Books, 2015)
- Dos viatges (Edicions del Buc, 2020)
Assaig
- Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020)
Narrativa
- El conte de l'alfabet (L'Avenç, 2022). Premi Núvol 2022. Premi Nollegiu 2022, categoria Relats.
Traduccions
- El monjo negre d'Anton Txékhov (Laertes editorial, 2003)
- És tot el que tenim d'Aleksander Kúixner (Llibres del Segle, 2013)
- Relats de Kolimà. Volum I de V. Xalàmov (Días Contados, 2013)
- A banda i banda del petó de Vera Pàvlova (El Gall, 2017)
- Relats de Kolimà. Volums II i III de V. Xalàmov (Días Contados, 2018)
- L’artista del tupè i altres narracions de N. Leskov (Edicions 1984, 2020)
- El Mestre i Margarita de M. Bulgàkov (Edicions Proa, 2021)
- El doble de F. Dostoievski (Quid Pro Quo, 2021)
- Poemes de l'hora de dinar de F. O'Hara (Edicions 1984, 2022)
- El circ Printimpram de D. Kharms (Vacamú, 2023)
Referències
modifica- ↑ Diàkonova, Ksénia. Moià jizn' bez menià. XXI Vek, Sant Petersburg, 2003.
- ↑ Diàkonova, Ksénia. Kaníkuly. Gelikón-Plius, Sant Petersburg, 2007.
- ↑ Diàkonova, Ksénia. Florinópol. Gelikón-Plius, Sant Petersburg, 2010.
- ↑ Dyakonova, Xènia. Per l'inquilí anterior. Il·l. Miquel Pang Ly, Blind Books, 2015. Arxivat 2016-08-13 a Wayback Machine.
- ↑ Dyakonova, Xènia. Dos viatges. Epíleg de Pere Gimferrer. Edicions del Buc, 2020, p. 139. ISBN 978-84-122103-0-9.
- ↑ «Pàgina com a traductora a Visat». [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Xènia Dyakonova guanya el III premi Pen de Traducció». La Llança. El Nacional, 06-10-2018 [Consulta: 11 octubre 2018].
- ↑ «Xènia Dyakonova». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ Petruixévskaia, Liudmila. Hi havia una vegada una dona que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d'un arbre. Trad. Miquel Cabal Guarro, Edicions del Periscopi, 2015.
- ↑ «La lectora». [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ Dyakonova, Xènia. Apunts de literatura russa i un afegit polonès. Cal·ligraf, 2000. ISBN 9788412212358.