Xarxet comú
El xarxet comú (o xarxet, sarcet al País Valencià i Tortosa), anedó o cerceta[1] a les Balears, al costat de sel·la rossa[2] o cetla rossa (Anas crecca) és una espècie d'ocell de l'ordre dels anseriformes i el més petit dels ànecs europeus. El xarxet americà és classificat de vegades com la subespècie Anas crecca carolinensis [3] del xarxet comú, o com una espècie de ple dret.[4]
Anas crecca  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,59 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22680321 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Anseriformes |
| Família | Anatidae |
| Gènere | Anas |
| Espècie | Anas crecca Linnaeus, 1758 |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del xarxet comú: verd clar (àrea de cria), blau (àrea d'hivernació) i verd fosc (poblacions sedentàries). | |
| Endèmic de | |
Morfologia modifica
- Fa 35 cm de llargària.
- El mascle és molt vistós, amb el bec fosc i el cap de color castany vermellós, i té una intensa taca verda al voltant de l'ull, en forma de falç, vorejada de blanc, amb una brida blanca que s'estén fins al bec. A la part posterior del cos presenta dues taques blanquinoses-groguenques, una a cada costat, vorejades de negre. El mirall és verd intens i negre vorejat de blanc. A la resta del cos predomina el color gris clapejat de clar.
- La femella és tacada de terrós i fosc, amb una feble línia superciliar terrosa clara que arriba fins al bec.[5]
Reproducció modifica
Esporàdicament algunes parelles han nidificat al Delta de l'Ebre i als marges del riu Tordera, prop d'Hostalric, i, probablement, al Delta del Llobregat.
Alimentació modifica
És un ocell típicament granívor, sobretot durant l'època hivernal, però també menja herbes aquàtiques, insectes, cucs, mol·luscs d'aigua dolça, etc.[6]
Distribució geogràfica modifica
Es troba a Euràsia entre els 70º i els 48º de latitud nord i, com a migrador parcial, hiverna des de l'Europa Central fins a l'Àfrica del Nord i el sud d'Àsia. És comú, a l'hivern, als Països Catalans, i a l'estiu, al nord dels Pirineus.
Costums modifica
Arriba als Països Catalans predominantment al mes de setembre, malgrat que en comencen a arribar alguns exemplars al Delta de l'Ebre durant el mes d'agost, i se'n van per febrer-març.
Són molt ràpids en vol, car fan bategar les ales a gran velocitat. Formen estols compactes que volen de manera característica fent brandades.
Aprofiten molt sovint els arrossars i les zones entollades properes a la riba, on hi ha llot tou que filtren contínuament amb el bec. Necessiten molt poca fondària d'aigua, i es poden veure drets, amb el cap baix, xipollejant.
Referències modifica
- ↑ http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf Arxivat 2018-02-01 a Wayback Machine.
- ↑ Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 75
- ↑ C. Carboneras. (2017). Ducks, Geese, Swans (Anatidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E. de Juana. (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona
- ↑ F. Gill i D. Donsker (Eds). (2017). IOC World Bird List (v 7.2). doi: 10.14344/IOC.ML.7.2.
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 90. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 27. ISBN 84-315-0434-X
Bibliografia modifica
- Carboneras, Carles (1992): Family Anatidae (Ducks, Geese and Swans). a: del Hoyo, Josep; Elliott, Andrew & Sargatal, Jordi (editors): Handbook of Birds of the World, Volum 1: Ostrich to Ducks: 536-629. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-10-5.
- Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció al català i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Els dibuixants no estan indicats. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 75.
- Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció al català de l'anglès i adaptació per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Els dibuixants no estan indicats. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 94.
- Laurie-Ahlberg, C. C. & McKinney, F. (1979): The nod-swim display of male Green-winged Teal (Anas crecca). Animal Behaviour 27: 165–172.
- Livezey, B. C. (1991): A phylogenetic analysis and classification of recent dabbling ducks (Tribe Anatini) based on comparative morphology. Auk 108(3): 471–507. Text complet en format PDF. Arxivat 2012-11-12 a Wayback Machine.
- Sangster, George; Knox, Alan G.; Helbig, Andreas J. & Parkin, David T. (2002): Taxonomic recommendations for European birds. Ibis 144(1): 153–159.Text complet en format PDF. Arxivat 2019-09-13 a Wayback Machine.
