Xavier Brasseur
Pierre Brasseur (Ciutat de Luxemburg, 19 d'octubre de 1865 - ?, 4 de juliol de 1912) va ser un jurista i polític luxemburguès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 octubre 1865 Ciutat de Luxemburg |
| Mort | 4 juliol 1912 (46 anys) Ciutat de Luxemburg |
| Sepultura | cementiri Notre-Dame |
| Conseller comunal | |
 Diputat de la Cambra de Diputats de Luxemburg | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Luxemburg |
| Formació | Ateneu de Luxemburg |
| Activitat | |
| Ocupació | Jurista i polític |
| Família | |
| Pare | Pierre Brasseur |
Biografia
modificaBrasseur va ser educat a l'Ateneu de Luxemburg, on es va graduar el 1884. Posteriorment, va estudiar Dret i es va graduar el 17 de juny de 1890, i va començar la seva carrerael 1894, com a assessor legal a l'empresa del seu oncle Alexis Brasseur.[1] El 5 de gener de 1897, Brasseur es va presentar com el candidat liberal contra el socialista Michel Welter a les eleccions parcials a Esch-sur-Alzette.[1]
Després que el Partit Socialista es fundés e 1902, Brasseur es va unir a ells, i es va presentar a les eleccions del 7 d'abril 1902 a Esch-sur-Alzette com a candidat «democràtic», sent escollit a la Cambra de Diputats juntament amb Welter i d'altres tres candidats socialistes.[2] Va introduir sistemàticament la legislació ampliant el prestigi d'Esch al país, incloent la creació d'un nou tribunal de districte a Esch -junt amb els de la ciutat de Luxemburg i Diekirch- i la creació d'una escola industrial a la localitat.[3] Va realitzar grans esforços per crear una línia de tramvia a Esch, que va ser aprovada, però solament després de la seva mort.[4] La seva participació política no es va limitar a Esch. Brasseur, com un dels socialistes més destacats en el país, va ser designat el 1904, per al consell comunal de la ciutat de Luxemburg.[5] Malgrat el seu compromís en el desenvolupament d'Esch i el seu atac a la successió en el Gran Ducat de Maria Adelaida de Luxemburg,[6] la principal preocupació política de Brasseur va ser la introducció del sufragi universal i la promoció de l'educació per a les nenes.[3] Aleshores, va estar influït per la seva esposa, Jeanne de Saint-Hubert (germana d'Aline de Saint-Hubert), amb qui s'havia casat el 25 de maig 1893 i es van divorciar el 17 de desembre de 1910.[7]
Família
modificaXavier era un membre de la important família Brasseur. El seu pare, Pierre Brasseur, va ser un famós industrial. El seu oncle, Dominique Brasseur, va ser diputat (1866-99) i alcalde de la ciutat de Luxemburg (1891 -94). El fill de Dominique, i cosí de Xavier, Robert, va ser un diputat liberal i membre del consell comunal de la ciutat de Luxemburg, al mateix temps que Xavier (fins a 1925). El 1914, Robert es va casar amb Jeanne, de qui el finat Xavier s'havia divorciat quatre anys abans.[4]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Mersch, 1959, p. 61.
- ↑ Mersch, 1959, p. 61-62.
- ↑ 3,0 3,1 Mersch, 1959, p. 64.
- ↑ 4,0 4,1 Mersch, 1959, p. 105.
- ↑ Mersch, 1959, p. 65.
- ↑ Mersch, 1959, p. 63.
- ↑ Mersch, 1959, p. 68.
Bibliografia
modifica- Mersch, Jules. «Deux branches de la Famille Brasseur». A: Mersch, Jules. Biographie nationale du pays de Luxembourg (en francès). Luxemburg City: Victor Buck, 1959 [Consulta: 8 novembre 2015].