Viquipèdia

Xavier Duran i Escriba

periodista científic i químic català
(S'ha redirigit des de: Xavier Duran i Escribà)

Xavier Duran i Escriba (Barcelona, 3 de gener de 1959) és un periodista, escriptor, químic i divulgador científic català.[1]

Plantilla:Infotaula personaXavier Duran i Escriba

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaSant Feliu de Guíxols Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, divulgador científic, escriptor, periodista científic, director de documentals Modifica el valor a Wikidata
Veu: Xavier Duran i Escriba (català) Modifica el valor a Wikidata
X: xduran_e Modifica el valor a Wikidata

Es llicencià en Ciències Químiques l'any 1982 i fou investit com a doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1997.[2][3] Exercí de mestre l'escola Sant Jordi de la Roca del Vallès, però d'ençà del 1989 s'ha dedicat exclusivament al periodisme científic. Ha estat autor de llibres de narrativa, d'assaig i de divulgació científica. També ha col·laborat en diverses revistes com ara Quaderns Tècnics, pionera de la divulgació tecnològica en català[4] o El Temps.[5]

En l'àmbit comunicatiu audiovisual, dirigí el programa de TV3 El Medi Ambient des del 1999 fins al 2014. Ha guanyat, entre d'altres, els premis Joan Fuster, Josep Vallverdú i Joaquim Xirau d'assaig, el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» i el de narrativa Marian Vayreda.[6][7]

Obres

modifica

Investigació i divulgació

  • L'esperit de la ciència. València: Eliseu Climent / 3i4, 1991 (Premi Joan Fuster d'assaig, 1990)[1]
  • Les cruïlles de la utopia. Barcelona: Ed. 62, 1992 (Premi Josep Vallverdú d'assaig, 1991)[1]
  • El nacionalisme a l'era tecnològica. Barcelona: Ed. 62, 1994 (Premi d'assaig Joaquim Xirau, 1993)[1]
  • El cervell polièdric. València: Bromera, 1996 (Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General», 1995)[1]
  • 100 noves preguntes sobre la ciència (1996)
  • Mosquits, microbis i dòlars: la lluita contra la malària i les vacunes del segle xx (1997)
  • Connexions ambientals; del repte ecològic al canvi social. Barcelona: Empúries, 2000[1]
  • L'artista en el laboratori. Alzira: Bromera, 2007[1]
  • Franquisme via satèl·lit: Sputnik, Apollo i guerra freda a la premsa de Barcelona. Barcelona: Pagès, 2007.
  • Molècules en acció: del Big Bang als materials del futur (2010) doi:10.5821/ebook-9788476539248 ISBN 9788498804409
  • Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més). Barcelona: Columna, 2011
  • 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història. Valls: Cossetània, 2013
  • La ciència en la literatura: un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015 (Premi Crítica Serra d'Or de Recerca [Ciències][8] 2016) ISBN 978-84-475-4233-8
  • La ciencia en la literatura: un viaje por la historia de la ciencia vista por escritores de todos los tiempos (XXII Premi Nacional d'Edició Universitària en la categoria de divulgació científica)[9]
  • L'imperi de les dades. València: Bromera, abril 2018 (Premis Literaris Ciutat d'Alzira categoria de Divulgació Científica Estudi General, 2017)[10]
  • Cervells, robots, humans: apunts d'un UPCnauta. Barcelona: Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2024. doi:10.5821/ebook-9788410008212 ISBN 9788410008212

Narrativa

  • Històries asimètriques. Barcelona: Empúries, 1993 (Premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, 1992)[1]
  • Traficants d'idees. Barcelona: Empúries, 1994 [Juvenil][1]
  • Els crims de la taula periòdica. L'Hospitalet de Llobregat: Santillana Juvenil, 2019 [Juvenil]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Xavier Duran i Escriba al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  2. ↑ «Xavier Duran i Escribà». CCCB. Arxivat de l'original el 20 de maig 2014. [Consulta: 20 maig 2014].
  3. ↑ «Xavier Duran – Ciència per llegir». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2023].
  4. ↑ «Col·laboradors Quaderns Tècnics».
  5. ↑ «Xavier Duran - Articles» (en catalan). El Temps. [Consulta: 16 gener 2023].
  6. ↑ «Xavier Duran i Escribà». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  7. ↑ Viadel, Francesc. «Xavier Duran». metode.cat. Arxivat de l'original el 2016-11-14. [Consulta: 13 novembre 2016].
  8. ↑ «‘La ciència en la literatura’, de Xavier Duran, guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or». Universitat de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2023].
  9. ↑ «XXII Premios Nacionales de Edición Universitaria» (en castellà). Unión de Editoriales Universitarias Españolas. [Consulta: 26 octubre 2022].
  10. ↑ «Premis Literaris Ciutat d'Alzira | Edicions Bromera». [Consulta: 31 maig 2019].


Premis i fites
Precedit per:
Josep Guia i Marín
València, 750 anys de nació catalana
Pep Solervicens i Bo
Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser 		Premi Joan Fuster d'assaig
1990
amb Francesc de Paula Burguera 		Succeït per:
Agustí Pons i Mir
Deu daus
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Xavier_Duran_i_Escriba&oldid=34100390»