Ianomami
Els Ianomami,[1] també anomenats Ianomamö o Ianomama, són un grup indígena de l'Amazònia;[2] estan dividits en tres grans grups: Sanumá, Ianomam i Ianam. Encara que parlin llengües diferents, s'entenen entre tots ells. El seu territori protegit, d'una extensió d'uns 192.000 km3, el més gran de l'Amazonia, es divideix entre Veneçuela i el Brasil.[3][4]
  | |
| Tipus | pobles indígenes |
|---|---|
| Població total | 26.780 (2019) |
| Llengua | Llengües ianomami |
| Superfície | 192.000 km² |
| Geografia | |
| Estat | Brasil i Veneçuela |
| Mapa de distribució | |
 | |
El gener de 2023 el govern del Brasil va iniciar una investigació per possible genocidi dels ianomamis. Les seves terres havien estat envaïdes els anys anteriors per uns 20.000 miners d'or il·legals, provocant assassinats, fam i contaminació de les aigües.[3]
Llengua i família lingüística, classificació cultural
modificaLa família de llengües ianomami està conformada per quatre llengües actives: El sanumá, el ianam, el ianomámi i el ianomamö.
Costums
modificaQuan es reuneixen al voltant de la foguera, mengen, conversen, fabriquen el seu utillatge, expliquen les seves històries, mites, llegendes i ensenyen als nens les seves tradicions.
Els ianomamis es desplacen contínuament. Aquests desplaçaments estan motivats pel curt període de la productivitat dels seus conreus. Conreen plàtan, ñame, batata i malanga. Un conreu dura dos o tres anys. Quan la terra s'esgota, el poblat crea una nova plantació en un altre lloc.[5][6]
Practiquen la caça tot l'any, individualment o en grups, i utilitzen l'arc i la sageta, fets de canya. La pesca es practica amb menys freqüència i per pescar utilitzen la sageta i el timbó, que és una mena de planta que sacsejada en l'aigua estaborneix els peixos. Recol·lecten productes silvestres i també mengen granotes. Els objectes que fabriquen són molt rudimentaris i acostumen a adaptar per a les seves necessitats allò que troben en la natura. Utilitzen un verí mortal anomenat curare, que posen a la punta de les sagetes.[7][8]
Degut a les condicions climàtiques, la seva vestimenta és molt senzilla. Es pinten el cos amb molts colors, principalment vermell i negre. Es posen collarets, plomes al cap i lligades als braços i arracades. Cada poblat té el seu líder i la seva autoritat es fonamenta en l'experiència i la saviesa.[9]
Demografia
modificaUn poblat pot tenir entre 30 i 150 persones. Actualment, la població ianomami es calcula en unes de 38.000 persones, uns 26.000 al Brasil i 12.000 a Veneçuela.
Persecucions i abusos
modificaEl descuit del govern, la invasió agrícola i les activitats il·legals que afecten l'àrea precedeixen la creació de la reserva ianomami el 1992. Els primers contactes entre els pobles indígenes ianomamis i els homes blancs van ocórrer de forma esporàdica entre 1910 i 1940; en les dues dècades següents, els contactes es van intensificar a causa de les missions religioses assentades a la regió, i les obres de construcció de carreteres i projectes de mineria conduïts per la dictadura militar brasilera van començar en l'àrea en la dècada de 1970. En aquell moment també van sorgir els primers relats d'epidèmies, especialment de grip, xarampió i tos ferina, quan comunitats ianomamis senceres foren delmades.[10]
De 1987 a 1990, la població ianomami es va veure greument afectada per la malària, la intoxicació per mercuri, la desnutrició i la violència a causa de l'afluència de buscadors a la recerca d'or al seu territori.[11] La malària, que va ser introduïda per primera vegada a les poblacions ianomamis pels miners durant la dècada de 1980, ara és comuna entre aquest poble.[12] Sense la protecció del govern, les poblacions ianomamis van disminuir, ja que els miners van poder entrar al seu territori amb freqüència durant aquest període de tres anys.[13]
Massacres
modificaLa massacre de Haximú, també coneguda com la massacre dels ianomami, fou un conflicte armat ocorregut als afores de Haximú, a l'estat de Roraima, al Brasil l'any 1993.[14] Setze persones ianomami van ser assassinades per un grup de garimpeiros o miners d'or que explotaven la terra il·legalment. El 1997 quatre garimpeiros foren condemnats a 20 anys de presó pel crim de genocidi, en una sentència inèdita al Brasil.[15] L'agost de 2006, el Suprem Tribunal Federal confirmà la sentència.[16]
Crisi humanitària de 2023
modifica.jpg)
Durant el gener de 2023, i vinculat també amb la mineria de l'or, el govern del Brasil va obrir una investigació per possible genocidi contra l'ètnia ianomami. Malgrat que la seva població viu en una zona protegida, en la pràctica la llei de mineria del Brasil no demana a les mineres quin és l'origen de l'extracció, la qual cosa afavoreix les extraccions il·legals. Es calcula que més de 20.000 miners il·legals van ocupar les terres indígenes protegides dels ianomamis, provocant assassinats, violacions, desforestació, fam i contaminació amb mercuri de les aigües dels rius. El 2022 es van registrar 99 morts de menors de 5 anys[3] per desnutrició, pneumònia, malària i diarrea a la reserva on viuen. Durant el mandat del president Jaïr Bolsonaro, 507 nens van perdre-hi la vida per les mateixes causes. En aquest moment 8 de cada 10 ianomamis patien desnutrició crònica.[17]
Bibliografia
modifica- Patrick Tierney (2000): Darkness in El Dorado: How Scientists and Journalists Devastated the Amazon.
- Claudia Andujar (2016): Marcados; Co-edición MALBA - LUNA (Libros Universidad Nacional de las Artes), Buenos Aires, Argentina.
Referències
modifica- ↑ «Ianomami». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ C. Derbyshire, Desmond. Handbook of Amazonian languages (en anglès). 3a. De Gruyter Mouton, 2010, p. 219. ISBN 978-3-11-085081-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Brasil investiga el "genocidio" de los indígenas yanomami» (en castellà). France 24, 24-01-2023. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «Yanomami - Indigenous Peoples in Brazil». [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ "A Comissão Pró-Yanomami e suas ações," [Portuguese].
- ↑ Hames, Beierle, Raymond B., John. «Culture Summary: Yanoama». New Haven, Connecticut. [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ ~Koch-Grünberg, Theodor. {{{títol}}}. Volume 4, 2010): Vom Roraima zum Orinoco. ISBN 978-1108006286.
- ↑ Ya̦nomamö: the fierce people (Chagnon 1968; Chagnon 1977; Chagnon 1983; Chagnon 1992; Chagnon 1998; Chagnon 2012)
- ↑ Francisco Michelena y Rojas, Exploracion Oficial, Nelly Arvelo-Jiminez and Horacio Biord Castillo, eds., 1989. Iquitos, Peru: IIAP-CETA; pp. 171-72.
- ↑ http://biblioteca.funai.gov.br/media/pdf/Folheto50/FO-CX-50-3224-2003.PDF
- ↑ Ramos, Alcida. Seduced and Abandoned: The Taming of Brazilian Indians. Iowa City: University of Iowa, 1995.
- ↑ Grenfell P, Fanello CI, Magris M, Goncalves J, Metzger WG, Vivas-Martínez S, Curtis C, Vivas L. Anaemia and malaria in Yanomami communities with differing access to healthcare. Trans R Soc Trop Med Hyg. 2008 Jul;102(7):645-52. doi: 10.1016/j.trstmh.2008.02.021. Epub 2008 Apr 10. PMID: 18405929
- ↑ «John Hemming, "Roraima: Brazil's Northernmost Frontier." ISA Research Papers (20); University of London, School of Advanced Study.».
- ↑ «Venezuela: el testimonio de los supervivientes de la masacre de Haximú veinte años después» (en castellà). International Survival, 13-08-2013. [Consulta: 25 agost 2022].
- ↑ «Polícia Federal prende em Roraima garimpeiro condenado por genocídio» (en portuguès). Folha de São Paulo, 14-11-2018. [Consulta: 29 gener 2023].
- ↑ Supreme Court upholds genocide ruling, (en anglès). Survival International 4 agost 2006
- ↑ 324cat. «La mineria il·legal d'or, la causant d'un genocidi dels indígenes ianomamis al Brasil», 28-01-2023. [Consulta: 28 gener 2023].
Enllaços externs
modifica- Survival International's Yanomami page
- Projectgood.net, official website of The Good Project Arxivat 2015-04-27 a Wayback Machine.
- Hutukara.org, official website of the Yanomami Indians and the Hutukara Association Arxivat 2016-04-09 a Wayback Machine.
- Indigenous Peoples of Brazil—Yanomami
- «mtDNA variation in the Yanomami: evidence for additional New World founding lineages». Am. J. Hum. Genet., 59, 1, 7-1996, pàg. 213–225. PMC: 1915132. PMID: 8659527.
