Yoshio Nishina
Yoshio Nishina (仁科 芳雄, Nishina Yoshio, 6 de desembre, 1890 – 10 de gener, 1951) fou un físic japonès, considerat "el pare fundador de la recerca en física moderna al Japó".
Nom original | (ja) 仁科芳雄 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 desembre 1890 Satosho (Japó) (en) |
Mort | 10 gener 1951 (60 anys) |
Causa de mort | càncer de fetge |
Sepultura | Cementiri de Tama |
Formació | Universitat de Tòquio |
Activitat | |
Camp de treball | Física nuclear |
Ocupació | físic, físic teòric, físic nuclear |
Membre de | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Shoichi Sakata |
Premis | |
| |
Nishina va néixer a Satoshō, Okayama, i es va graduar com a enginyer elèctric el 1918 a la Universitat Imperial de Tòquio. Després de llicenciar-se, esdevingué membre de l'Institut de Recerca Física i Química (ara RIKEN).
El 1921 fou enviat a Europa per a fer recerca, tot visitant universitats i institucions com el Laboratori Cavendish, la Universitat Georg-August de Göttingen, i la Universitat de Copenhaguen. A Copenhaguen, va investigar amb Niels Bohr amb qui va fer amistat. El 1928 va escriure un article amb Oskar Klein a Copenhaguen sobre la dispersió de Compton incoherent, tot derivant l'anomenada fórmula de Klein-Nishina.[1]
El 1929, va retornar al Japó, on es va dedicar a fomentar l'estudi de la mecànica quàntica. Va establir el Laboratori Nishina del RIKEN el 1931, i va convidar alguns investigadors occidentals, incloent-hi Heisenberg, Dirac i Bohr, per a estimular els físics japonesos. La seva recerca es va focalitzar en desenvolupaments d'accelerador de partícules i raigs còsmics i va construir uns quants ciclotrons a RIKEN. En particular, va detectar el muó en raigs còsmics, independentment de Carl Anderson et al, va descobrir també l'isòtop d'Urani-237 i va iniciar els estudis de fenòmens de fissió simètrica que ocorren per irradiació de neutrons ràpids sobre l'Urani (1939–1940).
Fou investigador principal de RIKEN i va dirigir generacions de físics, incloent-hi dos Premis Nobel: Hideki Yukawa i Sin-Itiro Tomonaga.
Durant la Segona Guerra Mundial, fou el cap del programa japonès d'armes nuclears. El seu laboratori fou severament destruït i la majoria de l'equipament va haver de ser descartat i reconstruït després de la guerra.[2]
Va morir de càncer de fetge el 1951.[1] El cràter Nishina a la Lluna és anomenat en el seu honor.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Sin-Itiro Tomonaga Yoshio Nishina, His Sixtieth Birthday Arxivat 2009-03-26 a Wayback Machine., November 20, 1950 (updated January 11, 1951)
- ↑ Yoshio Nishina – Father of Modern Physics in Japan.
Vegeu també
modifica- Fórmula de Klein-Nishina
- Premi commemoratiu Nishina