Oskar Klein

físic suec

Oskar Benjamin Klein (15 de setembre de 1894 – 5 de febrer de 1977) fou un físic teòric suec.[1]

Infotaula de personaOskar Klein
Oskar Klein.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 setembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 febrer 1977 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentJewish cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiSvante August Arrhenius Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísic, professor d'universitat i físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden (1964–1964)
Universitat de Lund
Universitat de Leiden
Universitat d'Estocolm
Universitat de Michigan Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsNiels Bohr Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralDavid M. Dennison Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBirgit Arrhenius
Ernst Klein Modifica el valor a Wikidata
PareGottlieb Klein Modifica el valor a Wikidata
GermansErnst Klein Modifica el valor a Wikidata
Premis
Tomba d'Oskar Klein a Judiska norra begravningsplatsen a Solna (pedra grisa a la dreta).

Klein va néixer a Danderyd, afores d'Estocolm, fill del rabí en cap d'Estocolm, Gottlieb Klein (originari d'Humenné, Eslovàquia) i d'Antonie (Toni) Levy. Fou estudiant de Svante Arrhenius a l'Institut Nobel a una edat jove i anava camí de França per a veure Jean-Baptiste Perrin quan la Primera Guerra Mundial va començar i fou cridat a l'exèrcit.

Des del 1917, va treballar uns quants anys amb Niels Bohr a la Universitat de Copenhaguen i va rebre el seu doctorat al Col·legi Universitari d'Estocolm (ara Universitat d'Estocolm) el 1921. El 1923, va rebre una plaça de professor a la Universitari de Michigan, Ann Arbor on s'hi va traslladar amb la seva muller, Gerda Koch de Dinamarca. Klein va retornar a Copenhaguen el 1925, va passar un temps amb Paul Ehrenfest a Leiden, i va esdevenir docent a la Universitat de Lund el 1926. El 1930 va acceptar la càtedra de físiques al Col·legi Universitari d'Estocolm, ocupada anteriorment per Erik Ivar Fredholm fins a la seva mort el 1927. Klein va rebre la Medalla Max Planck el 1959. Es va retirar com a professor emèrit el 1962.

Klein és reconegut per haver proposat la idea, dins de la teoria de Kaluza–Klein, que dimensions de l'espai extres podien ser físicament reals tot "enrotllades" a escales molt petites, una idea essencial de la teoria M de la teoria de cordes.

El 1938 va proposar un model d'intercanvi de bosó per a les interaccions febles amb canvi de càrrega (desintegració radioactiva), uns quants anys després d'una proposta similar feta per Hideki Yukawa. El seu model era basat en una simetria de gauge local isòtropa i es va anticipar a la teoria exitosa més tardana de Yang-Mills.

La Oskar Klein Lecture, celebrada anualment a la Universitat d'Estocolm, li està dedicada. El Centre Oskar Klein de Física de Cosmopartícules d'Estocolm és també en el seu honor.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Deser, Stanley «Oskar Klein». Physics Today, 30, 6, juny 1977, pàg. 67–68. Bibcode: 1977PhT....30f..67D. DOI: 10.1063/1.3037609.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oskar Klein