Svante August Arrhenius

químic suec
No s'ha de confondre amb Carl Axel Arrhenius.

Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.

Infotaula de personaSvante August Arrhenius
Arrhenius2.jpg
(1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 febrer 1859 Modifica el valor a Wikidata
Balingsta parish (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort2 octubre 1927 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortFunctional gastrointestinal disorder (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri vell d'Uppsala, Kvarter: 52 Gravplats: 0062 59° 51′ 20″ N, 17° 37′ 42″ E / 59.855533°N,17.628254°E / 59.855533; 17.628254 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatSuècia Suècia
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala
Universitat d'Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiPer Teodor Cleve Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballFísica i química Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica
OcupadorUniversitat Tècnica de Riga
Universitat d'Estocolm
Universitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsPer Teodor Cleve Modifica el valor a Wikidata
AlumnesOskar Klein Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralOskar Klein Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaria Arrhenius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsOlof Vilhelm Arrhenius
Anna-Lisa Arrhenius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsGreta Thunberg (Pariente) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 16982475 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer el 19 de febrer de 1859 al castell de Vik, situat al comtat d'Uppsala (Suècia). Estudià a la Katedralskolan d'Uppsala, quan la seva família es traslladà a aquesta ciutat des de Vik, i assistí a la universitat d'aquesta mateixa ciutat quan tenia 17 anys. Insatisfet dels estudis de física d'aquesta universitat, es traslladà a la Universitat d'Estocolm.

Impartí classes de física a l'Escola Tècnica Superior d'aquesta universitat entre 1891 i 1895, aconseguint la càtedra de física aquell any. L'any 1904 abandonà la seva tasca docent per passar a dirigir el 1905 l'Institut Nobel de Química Física, càrrec que ocupà fins al 1927. L'any 1909 fou nomenat membre de la delegació estrangera de la Royal Society de Londres.

Morí a la ciutat d'Estocolm el 2 d'octubre de 1927.

Recerca científicaModifica

El 1884 Arrhenius va desenvolupar la teoria de l'existència de l', ja predit per Michael Faraday el 1830, a través de l'electròlisi. Durant la seva preparació del doctorat a la Universitat d'Upsala, investigà les propietats conductores de les dissolucions electrolítiques, que formulà a la seva tesi doctoral. La seva teoria afirma que en les dissolucions electrolítiques els compostos químics dissolts es dissocien en ions, mantenint la hipòtesi que el grau de dissociació augmenta amb el grau de dilució de la dissolució, que resultà ser certa només pels electròlits dèbils. Pensant que aquesta teoria era errònia li aprovaren la tesi amb la mínima qualificació possible, sent objecte de molts atacs, especialment de William Thomson, però sent recolzada per Jacobus Henricus van 't Hoff, en el laboratori del qual havia treballat com a becari estranger entre 1886 i 1890, i per Wilhelm Ostwald.

Posteriorment treballà en diversos aspectes de la química-física, sent un dels principals fundadors i impulsors de la química física, com les velocitats de reacció, sobre la pràctica de la immunització i sobre l'astronomia. L'any 1889 descobrí que la velocitat de les reaccions químiques augmenta amb la temperatura, en una relació proporcional a la concentració de molècules existents.

L'any 1903 fou guardonat amb el premi Nobel de química pel desenvolupament de la química amb els seus experiments en el camp de l'electròlisi, guanyant-se així un gran prestigi entre els científics.

ObresModifica

ReconeixementsModifica

En honor seu s'anomenà l'equació d'Arrhenius formulada per van't Hoff l'any 1884, i el cràter Arrhenius de la Lluna i el cràter Arrhenius de Mart.

Enllaços externsModifica