Yvonne Astruc
Yvonne Astruc (Asnières-sur-Seine (Illa de França), 27 d'abril, 1889[1][2] - París, 17 d'octubre, 1980), va ser una pianista francesa .
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1889 Asnières-sur-Seine (França) |
| Mort | 17 octubre 1980 (91 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Cònjuge | Marcel Ciampi |
| Fills | Yves Ciampi |
   | |
Biografia modifica
Va començar estudiar la música als cinc anys i el 1906 va ingressar a la classe de violí d'Augustin Lefort al Conservatori de París, on va obtenir un 1r premi el 1909.[2]
Com a intèrpret, va debutar a París abans de marxar a Anglaterra i ser contractada per Henry Wood. Aleshores va gaudir d'una carrera internacional i va defensar els compositors de la seva època, sobretot interpretant Gabriel Fauré, Maurice Ravel, Florent Schmitt, Igor Stravinski, Darius Milhaud, Lili Boulanger i Georges Enesco, amb qui actua habitualment en Sonata.[2]
El 1920, Yvonne Astruc es va casar amb el pianista Marcel Ciampi, amb qui també va tocar en concert.[2]
Es va convertir en una figura central en l'ensenyament de la música francesa.[2] Denominada per Alfred Cortot, va ser professora a l'École Normale de Musique de París, on va formar molts estudiants.[3]
És la dedicada de diverses obres, de Darius Milhaud (Concertino de primavera, op. 135, 1935) i Germaine Tailleferre (Concert per a violí, 1936; Sonata per a violí i piano núm. 2, 1951), i la creadora de la Suite en cinc parts per a violí, recitador i orquestra (1925) de Georges Migot, en particular.[3]
És oficial de la Legió d'Honor i mare del cineasta Yves Ciampi.[3]
Yvonne Astruc va morir el 17 d'octubre de 1980 al 17è districte de París.[4][2]
Referències modifica
- ↑ Archives numérisées d'état civil des Hauts-de-Seine, Asnières, 1889, acte de naissance n° 147, vue 40/120 : E_NUM_ASN_N1889 [archive] », sur Archives départementales des Hauts-de-Seine (consulté le 8 décembre 2023)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pâris 2015, p. 44.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pierre d'Arquennes, « Yvonne Astruc », Europe, vol. 59, no 623, 1er mars 1981, p. 319 (lire en ligne [archive])
- ↑ Yvonne Astruc (1889-1980) [archive], sur data.bnf.fr (consulté le 8 décembre 2023)
Bibliografia modifica
- Alain Pâris (dir.), Le Nouveau Dictionnaire des interprètes, Paris, Laffont, coll. «Bouquins», 2015 (1re éd. 2004), 1366 p. (ISBN 978-2-221-14576-0, OCLC 908685632).