El llibre de Khlébnikov Zangezi (1922).

Zaum (en rus: зáумь) són els experiments lingüístics al simbolisme fonètic i la creació lingüística dels poetes futuristes russos com Velimir Khlébnikov i Aleksei Krutxónikh.

Encunyat per Krutxónikh el 1913,[1] el mot zaum està format pel prefix rus за, que vol dir "més enllà" i el nom ум "la ment, el nous" i ha estat traduït com a "transraó", "més enllà del sentit" o "transmental" (Paul Schmidt).[2][3][4]

Segons l'acadèmic Gerald Janecek, zaum es pot definir com el llenguatge poètic experimental caracteritzat per la seva indeterminació en el significat.[2] El zaum no té regles gramaticals ni convencions semàntiques, ni normes d'estil. Va ser creat per expressar les emocions i les sensacions primordials. La seva universalitat es basa en la idea que els sons són anteriors als significats, i són un element natural, i per tant universal, de la comunicació humana.[5]

Krutxénikh, a la “Declaració de la Paraula com a tal (1913),” declara zaum "un llenguatge que no té cap significat definit, un llenguatge transracional" que "permet una expressió més plena", mentre que, sosté, la llengua comuna de tots els dies de la parla "s'uneix".[6] Va mantenir a més, a "Declaració de transracional Llengua (1921)," que zaum "pot proporcionar un llenguatge poètic universals, va néixer de manera orgànica, i no artificialment, com Esperanto."[7]

Exemples de zaum inclouen el poema d'Kruchenykh "Dir bul sxil",[8] El llibret de Kruchenykh per l'òpera futurista Victòria sobre el sol amb música de Mikhaïl Matiuixin i l'escenografia de Kazimir Malèvitx,[9] i l'anomenada "llenguatge dels ocells" Khlebnikov, "llenguatge dels déus" i "llenguatge de les estrelles".[10] La producció poètica és potser comparable a la dels contemporanis dadaisme però la teoria lingüística o la metafísica darrere zaum va ser totalment desproveït de la suau auto-ironia d'aquest moviment i amb tota serietat la intenció de recuperar el sonar simbolisme d'un perdut llengua aborigen.[11] Exhibint trets d'un misticisme nacional eslau, Kruchenykh dirigit a arribar a la primitiva llengua materna eslava en particular.

En els temps moderns, des de 1962 Sergue Segai va ser la creació de la poesia zaum.[12] Ri Níkonova començar a crear versos Zaum probablement una mica més tard, cap al 1964.[13] Their zaum poetry can be seen e.g. in issues of famous "Transponans" samizdat magazine.[14] In 1990, contemporary avant-garde poet Sergei Biriukov has founded an association of poets called the "Academy of Zaum" in Tambov.

L'ús del zaum va assolir el seu punt màxim des del 1916 fins 1920 durant la Primera Guerra Mundial. En aquest moment, Zaumism es va arrelar com un moviment principalment involucrat en arts visuals, literatura, poesia, manifestos de l'art, teoria de l'art, teatre i disseny gràfic,[15] i concentrat la seva política pacifista a través d'un rebuig de les normes que prevalen en art a antiart obres culturals. Zaum activitats inclouen reunions públiques, manifestacions i publicacions. El moviment influenciat més tard estils, avantguarda i música downtown moviments i grups incloent surrealisme, nou realisme, Pop Art i Fluxus.[16]

NotesModifica

  1. Janecek, 1996, p. 2.
  2. 2,0 2,1 Janecek, 1996, p. 1.
  3. La Polipoesia d’Enzo Minarelli per Montserrat Riu. Publicat a Quadern de les idees, les arts i les lletres
  4. Un Dostoievski kafkià per Xènia Dyakonova, Avui (suplement cultura) 13 de gener del 2011
  5. Paolo Albani & Berlinghiero Buonarroti, Dictionnaire des langues imaginaires, Les Belles-Lettres, 2001 per a la traducció francesa ISBN 2-251-44170-0
  6. Janecek, 1996, p. 78.
  7. Kruchenykh, 2005, p. 183.
  8. Janecek, 1996, p. 49.
  9. Janecek, 1996, p. 111.
  10. Janecek, 1996, p. 137–138.
  11. Janecek, 1996, p. 79.
  12. Konstantín Kuzminski, Kovaliov G. Antologia de la poesia russa contemporània La Llacuna Blava. — Т. 5. (rus)
  13. Jumati, T. P. ««Уктусская школа» (1965-1974) : К истории уральского андеграунда». Известия Уральского государственного университета, 13, 1999, pàg. 125–127.
  14. Transponans, made available online by Toronto University
  15. Janecek, 1984, p. 149–206.
  16. Knowlson, 1996, p. 217.

ReferènciesModifica

  • Janecek, Gerald. The Look of Russian Literature: Avant-Garde Visual Experiments 1900-1930. Princeton: Princeton University Press, 1984. ISBN 978-0691014579. 
  • Janecek, Gerald. Zaum: The Transrational Poetry of Russian Futurism. San Diego: San Diego State University Press, 1996. ISBN 978-1879691414. 
  • Kruchenykh, Aleksei. Anna Lawton and Herbert Eagle, Translators and Editors. Declaration of Transrational Language. Washington: New Academia Publishing, 2005. ISBN 978-0974493473. 
  • Knowlson, J. The Continuing Influence of Zaum. London: Bloomsbury, 1996. 

Enllaços externsModifica