Zoe Kazan
Zoe Swicord Kazan (Los Angeles, 9 de setembre de 1983) és una actriu, guionista i dramaturga estatunidenca coneguda per participar en Ruby Sparks (2012), What If (2013) i a The Ballad of Buster Scruggs (2018).[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1983  (41 anys)Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Formació | Universitat Yale Windward School Wildwood School (en)  Ezra Stiles College | ||
| Color dels ulls | Blau | ||
| Color de cabells | Ros | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula, teatre, interpretació, forma dramàtica i guionatge cinematogràfic | ||
| Ocupació | actriu, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista, dramaturga, escriptora | ||
| Activitat | 2003 - | ||
| Família | |||
| Parella | Paul Dano (2007–) | ||
| Fills | Alma Dano, second Kazan-Dano child | ||
| Pares | Nicholas Kazan i Robin Swicord | ||
| Germans | Maya Kazan | ||
| Parents | Elia Kazan, avi patern | ||
      | |||
.jpg)
Biografia
modificaÉs filla dels escriptors Nicholas Kazan i Robin Swicord, i el seu avi patern va ser el prestigiós director de cinema Elia Kazan.[2][3] Va cursar els seus estudis a la Windward School, un col·legi privat de Los Angeles. El 2005 es va graduar en art i filologia anglesa a la Universitat Yale.[4]
El seu primer treball professional en teatre va ser al revival de 2006 de l'obra The Prime of Miss Jean Brodie, protagonitzada per Cynthia Nixon, a la qual van seguir 100 Saints You Should Know i Things We Want.[4] A la gran pantalla el seu primer treball li va arribar el 2003, quan va participar en Swordswallowers and Thin Men, una pel·lícula dirigida per Max Borenstein.
El 2012 va escriure el guió de la pel·lícula Ruby Sparks , que ella mateixa va protagonitzar al costat de Paul Dano.[3] La pel·lícula, dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris, li va valer a Kazan el premi revelació al Detroit Festival Cinema Critics.[5][6]
El 2014 va formar part d'Olive Kitteridge en el paper de Denise Thibodeau, una minisèrie basada en la novel·la homònima de l'escriptora Elizabeth Strout.[7]
El 2016 va protagonitzar la cinta de terror, The Monster, del director Bryan Bertino.[8] Aquell mateix any va treballar a la pel·lícula independent My Blind Brother de Sophie Goodhart.[9]
El 2017 va estrenar la pel·lícula La gran malaltia de l'amor, una comèdia romàntica produïda per Judd Apatow,[2] i es va incorporar a la sèrie de televisió The Deuce, protagonitzada per Maggie Gyllenhaal i James Franco.[10]
L'any 2018 va participar en la pel·lícula dels germans Coen The Ballad of Buster Scruggs i va coescriure, juntament amb la seva parella Paul Dano, Wildlife, la pel·lícula que va suposar el debut en la direcció de Dano.
Referències
modifica- ↑ «Zoe Kazan relata el acoso sexual que sufren las actrices de Hollywood» (en castellà), 11-07-2017. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bailey, Andrew. «Zoe Kazan: "Ayuda trabajar con actores que no tengan egos tremendos"». El Mundo, 02-11-2017. [Consulta: 16 diciembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Vicente, Álex. «Zoe Kazan: "Odio que un personaje femenino se reduzca a la ropa que lleva"». SModa, 21-10-2012. [Consulta: 22 juliol 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Morgan, Emily. «Zoe Kazan: Five Plays in Two Years» (en inglés). Broadway, 19-04-2015. [Consulta: 16 diciembre 2018].
- ↑ «The 2012 Detroit Film Critics Society Awards» (en inglés). detroitfilmcritics.com. [Consulta: 23 juliol 2014].
- ↑ «DETROIT FILM CRITICS SOCIETY 2012». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 juliol 2014].
- ↑ Yahr, Emily. «‘Olive Kitteridge’ won a ton of Emmys. Should you care about it?» (en anglès). Washington Post, 20-09-2015. [Consulta: 23 diciembre 2018].
- ↑ Ros, Lucia. «'The Monster', cartel y tráiler de la película de terror con Zoe Kazan» (en castellà). Espinof, 12-10-2016. [Consulta: 23 diciembre 2018].
- ↑ Olsen, Mark. «Jenny Slate, Nick Kroll and Zoe Kazan at the 'My Blind Brother' world premiere at SXSW». Los Angeles Tiimes, 15-03-2016. [Consulta: 23 diciembre 2018].
- ↑ Canfield, David. «Why The Actors On HBO's 'The Deuce' Look So Familiar» (en anglès). EW, 22-09-2017. [Consulta: 23 diciembre 2018].