L'ànec de Pequín, ànec pequinès o ànec lacat a la pequinesa (xinès tradicional: 北京烤鴨, xinès simplificat: 北京烤鸭, pinyin: Běijīng kǎoyā) és un dels plats més internacionalment coneguts de la cuina xinesa i un dels més populars en els restaurants xinesos dels països occidentals. És originari de la capital de la Xina, Pequín, si bé és un plat típic a la cuina de tot el nord-oest del país.

Infotaula menjarÀnec de Pequín
Característiques
EpònimPequín Modifica el valor a Wikidata
País d'origenRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusroast duck (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsSpring pancake (en) Tradueix, carn d'ànec, Allium fistulosum, cogombre i tianmianjiang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El nom de la ciutat que dona nom al plat s'ha conservat tradicionalment en tots els idiomes europeus amb la romanització antiga del mandarí, Peking, fins i tot en aquells (com l'anglès, danès o noruec) que comunament han adoptat Beijing com l'expressió pròpia de la seva llengua, la qual correspon amb la transcripció pinyin, que és el sistema oficial en l'actualitat per a la transcripció del xinès. Arriba a una mitjana de 3.2 kg. de pes viu a les 11 setmanes, siguen aquesta la seva edat de comercialització.

Història

modifica

Tot i que els ànecs s'han rostit des de l'època de les dinasties del nord i del sud,[1] la història del plat es remunta a la Dinastia Yuan, esmentant-se per primera vegada a un llibre del 1330.[2][3] Al començament del segle XV era un dels plats preferits de la família imperial Ming,[4] moment en què el plat es desenvolupa plenament.[5][6][1] El primer restaurant que s'especialitza en el plat, Bianyifang, es va establir al Xianyukou, a prop del Qianmen de Beijing el 1416.[7]

Preparació

modifica

Es pren un ànec buit al seu interior (és a dir, sense les vísceres) al qual prèviament se li han tapat totes les obertures i s'infla fins que s'assembla a un globus, d'aquesta manera se separa la carn de la pell i es fregeix.

 
Plat d'ànec a la pequinesa.

Després d'aquesta operació es recobreix la part exterior de melassa, d'aquesta manera adquireix el color fosc característic del plat. La carn és rostida durant un llarg període (pot arribar a una hora) i el greix es va fonent lentament donant a la part exterior un aspecte cruixent.

Presentació

modifica

Sol servir-se en dos plats: en un amb la pell cruixent i en un altre amb les llesques de carn rostides. En cap cas se serveixen els ossos (que són emprats en l'elaboració de sopa). Es menja en creps farcides de l'ànec i acompanyades amb rodanxes de porro, cogombre i salsa de pruna.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «品味北京五大百年名吃 (500-year-old delicacies of Beijing)» (en xinès). Xingchen Food Network. China News Information Centre, 22-09-2006. [Consulta: 10 setembre 2007].
  2. «北京特產 (Specialties of Beijing)» (en xinès). Xinhua, 08-04-2004. Arxivat de l'original el 13 November 2007. [Consulta: 10 setembre 2007].
  3. «Slicing through the secrets of Peking Duck». Adelaide Review, 2005. Arxivat de l'original el 22 August 2006. [Consulta: 10 setembre 2007].
  4. «History of the Peking Duck». SilkRoad. Arxivat de l'original el 25 August 2007. [Consulta: 10 setembre 2007].
  5. «Peking duck». Encyclopædia Britannica.
  6. «A Cultural Classic: Peking Duck». Globe Trekker. Arxivat de l'original el 2012-05-17. [Consulta: 13 octubre 2022].
  7. Zhang, Jackie. «New locations for Qianmen's traditional restaurants». Beijing Today, 29-06-2007. Arxivat de l'original el 21 December 2008. [Consulta: 10 setembre 2007].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ànec de Pequín