Sopa
La sopa és un plat alimentós de base líquida, generalment aigua. És més elaborada que un brou, i està destinada a ingerir-se amb cullera. Es poden fer en una olla o, actualment, també en una olla de pressió.
 | |
| Origen | |
|---|---|
| Gastronomia | gastronomia de Bielorússia, gastronomia i gastronomia de Rússia  |
| Detalls | |
| Tipus | plat, aliment, líquid, plat i minestra (it)  |
| Ingredients principals | verdura, aigua calenta, espècia i brou |
La sopa de verdures pot rebre el nom de minestra[1]
Quan s'estan preparant les sopes, es va afegint al brou original els ingredients que donaran nom a la sopa, durant un procés de cocció. Segons els ingredients que s'afegeixin, amb propietats nutricionals i les seves característiques, la sopa pren el seu nom: sopa de peix (es fa el brou bullint el peix de roca i s'hi afegeix un sofregit de ceba, all, tomata i com a pasta: pa ratllat, sèmola, o bé arròs), sopa d'espàrrec, sopa de ceba, etc.
Algunes d'aquestes sopes poden tenir com ingredient comú el pa, que s'afegeix en el moment del consum, generalment preparat en llesques de no gaire grossor. Existeixen també altres ingredients especialment indicats per a aquest tipus de plat, per exemple la pasta (fideus gruixuts o fins, estrelletes, lletres, etc. tots ells fets amb pasta de farina i ou) o l'arròs
En general, qualsevol aliment propens a ser cuit pot ser emprat per a la sopa, com el pollastre, el porc, el cap de bestiar, el marisc, el peix i el pernil. Altres ingredients emprats amb freqüència són la sal, el julivert i l'ou dur picat.
Origen Modifica
La sopa ja es cuinava al neolític, i probablement és l'aliment cuinat més antic de la Humanitat.[2] S'han trobat recipients antics per a cuinar sopes a tot el món, de totes les èpoques i cultures.[2]
El mot sopa en català en origen volia dir que conté pa.[2] Als textos medievals i d'altres, sobretot en medis rurals, de fins fa poc, fer sopes era tallar el pa a llesques.[2] El mot escudella i el mot olla (i ollada, etc.), que es fan servir també per anomenar moltes sopes antigues tradicionals, fan referència al recipient en què es cuinen. Modernament, en la cultura catalana una sopa és un plat líquid, no prou cremós perquè sigui considerat una crema o un puré, que es menja amb cullera i que pot tenir petits trossos d'aliments sòlids (crostons de pa, pa tallat a llesques fines, pilotetes, pasta, arròs, trossets petits de peix, marisc o verdures, etc.)
Paquet de sopa Modifica
A la cuina menorquina existeix el que s'anomena "paquet de sopa",[2] un conjunt d'ingredients que es poden afegir als brous i que consta d'api, pastanaga i farigola fresca. Això no vol dir que totes les sopes menorquines en tinguin, per exemple, a l'oliaigua no se'n sol posar.
Sopes industrials Modifica
També existeix una varietat comercial de sopa deshidratada, normalment obtinguda per liofilització, amb tots els seus ingredients, que pot emprar-se per a elaborar aquest aliment d'una manera bastant ràpida. Altres, que es venen en tetra brick o en ampolla, han estat, després de liofilitzades i emmagatzemades així per ocupar menys espai, rehidratades amb aigua, de manera que només cal escalfar-les per menjar-les. Un altre derivat són els cubs de caldo o brou, que s'han d'esmicolar i es poden afegir a preparacions cassolanes, també n'hi ha en pols no compactats en cubs.
Sopes UHT Modifica
Les sopes tenen una gran diversitat d'ingredients, el que proporciona una gran heterogeneïtat en característiques microbiològiques, com la càrrega d'espores de Bacillus, les quals són resistents a altes temperatures.
Per poder esterilitzar-les completament, la temperatura hauria de ser molt més alta que en una UHT. Això implicaria un producte massa cuit amb una disminució de la qualitat nutritiva i propietats organolèptiques, és a dir, les característiques que poden ser detectades pels sentits, com el sabor, textura, olor o color.
Per evitar aquesta disminució, les sopes son tractades amb UHT, ja que aquesta baixa la probabilitat de la càrrega d'espores.[3]
Cultura popular Modifica
Als Països Catalans un refrany molt conegut diu "qui menja sopes, se les pensa totes".
La paraula bodri en el seu origen era una sopa negra que es menjava a Esparta.
Es diu que Dalí, abans de morir, i quan feia temps que només s'alimentava per una sonda, va demanar que li preparessin una sopa (d'all)[2] per acomiadar-se del món.
De la Mafalda, el personatge de còmic argentí, sabem que no li agrada gens la sopa.
Vegeu també Modifica
Referències Modifica
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Totes les sopes: Brous, escudelles i sopes d'arreu de Jaume Fàbrega, 2008
- ↑ Membré, Jeanne-Marie; van Zuijlen, André «A probabilistic approach to determine thermal process setting parameters: Application for commercial sterility of products» (en anglès). International Journal of Food Microbiology, 144, 3, 05-01-2011, pàg. 413–420. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2010.10.028. ISSN: 0168-1605.
Bibliografia Modifica
- Totes les sopes: Brous, escudelles i sopes d'arreu Jaume Fàbrega, Ed. Cossetània, any 2008, ISBN 978-84-9791-394-2
Enllaços externs Modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sopa |
- Algunes receptes de sopes Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine.
- http%3A%2F%2Fblocs.mesvilaweb.cat%2Fnode%2Fview%2Fid%2F66137%2Fpdf%2F1&filename=mesvilaweb_post_66137 Article de Vilaweb sobre les sopes del món[Enllaç no actiu] de l'autor de Totes les sopes