Àngel Ballabriga i Aguado
Àngel Ballabriga i Aguado (Naval, Osca, 2 d'octubre de 1920 - Barcelona, 22 de maig de 2008)[1] fou un important metge i pediatre català que investigà en l'àrea materno-infantil.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 octubre 1920 |
| Mort | 22 maig 2008 (87 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | Metge |
 | |
De nen visqué a Saragossa, on hi va perdre el pare molt aviat. Durant la Guerra Civil fou mobilitzat amb la Lleva del Biberó.
Especialitzat en pediatria, es va llicenciar a Barcelona el 1943, i amplià els estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm. Va ser cap del departament de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, i també catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va introduir a la nostra medicina els texts en llengua alemanya (Glanzmann). Així mateix fou autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat: l'acrodínia, les encefalitis infantils i els trastorns electrolítics, entre d'altres.[2]
El 1991 va rebre la medalla Narcís Monturiol que atorga la Generalitat de Catalunya.[3]
ReferènciesModifica
- ↑ «Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya». www.ramc.cat. [Consulta: 25 novembre 2016].
- ↑ «Àngel Ballabriga i Aguado | enciclopèdia.cat». www.enciclopedia.cat. [Consulta: 25 novembre 2016].
- ↑ «Concessió de la medalla i de la placa Narcís Monturiol 2009». [Consulta: 25 novembre 2016].