Ágata Lys

actriu espanyola

Margarita García San Segundo (Valladolid, 3 de desembre de 1953 - Marbella, 12 de novembre de 2021), coneguda artísticament com a Ágata Lys, fou una actriu espanyola.

Infotaula de personaÁgata Lys
Biografia
Naixement(es) Margarita García San Segundo Modifica el valor a Wikidata
3 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata
Valladolid (Castella i Lleó) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Marbella (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsÁgata Lys Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Valladolid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0529230 Allocine: 9004 Allmovie: p44056 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a la ciutat espanyola de Valladolid el 3 de desembre de 1953. Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Valladolid i més tard art dramàtic a Madrid.

Inicis: Un, dos, tresModifica

Mentre estudiava art dramàtic a Madrid, va fer el seu debut davant les càmeres de televisió com a hostessa del concurs Un, dos, tres... responda otra vez (1972), de Televisió Espanyola, on va impactar per la seva veu. No va passar desapercebuda per a la indústria del setè art i a les poques setmanes deixava el programa per debutar al cinema.

CinemaModifica

Els seus personatges aviat queden marcats per la presència de l'actriu. Una vegada iniciada la transició política, social i la normalització al cinema espanyol (quaranta anys sota la censura políticoreligiosa), es converteix en un mite.

Després de la curta etapa de la transició, el 1978 s'aparta del món de la pantalla gran al que només tornarà en comptades ocasions per col·laborar en títols com Los santos inocentes (1984), de Mario Camus, El regreso de los mosqueteros (1989), de Richard Lester, Taxi (1996) de Carlos Saura o Familia (1996), de Fernando León de Aranoa

FilmografiaModifica

Any Títol Director
1972 Detrás del silencio Mario Bianchi
1972 Ella Tulio Demicheli
1972 Un, dos, tres, dispara otra vez Tulio Demicheli
1972 Vacaciones sangrientas Juan Jaime Bernos
1972 El juego del adulterio Joaquín Luis Romero Marchent
1973 El último viaje José Antonio de la Loma
1973 Las alegres vampiras de Vogel Julio Pérez Tabernero
1973 Los fríos senderos del crimen Carlos Aured
1973 Los Calatrava contra el imperio del crimen Manuel Esteba
1973 Tres superhombres en el Oeste Fred Martin
1974 Onofre Luis María Delgado
1974 Sex o no sex Julio Diamante
1974 La iniciación en el amor Javier Aguirre
1974 Las marginadas Ignasi Ferrés Iquino
1974 Me has hecho perder el juicio Juan de Orduña
1974 Una mujer de cabaret Pedro Lazaga
1974 La máscara de cuero Mario Bianchi
1975 El valle de las viudas F.Windder
1975 Último tango en Madrid J.L. Madrid
1975 Sábado, chica, motel... ¡qué lío aquel! J.L.Merino
1975 El erotismo y la informática F.Merino
1975 La noche de los cien pájaros Rafael Romero Marchent
1975 Strip-tease a la inglesa J.L.Madrid
1975 Pasqualino Cammarata... capitano di fregata Mario Amendola
1976 Las camareras Joaquín Coll Espona
1976 Fango Silvio F.Balbuena
1976 La nueva Marilyn José Antonio de la Loma
1976 Las desarraigadas Francisco Lara Polop
1976 Sexi amor y fantasía F. Domeneq
1977 El transexual Pepe Lara
1977 Deseo carnal Manuel Iglesias
1977 El huerto del francés Jacinto Molina
1977 Avisa a Curro Jiménez Rafael R. Marchent
1978 Trauma León Klimovsky
1978 Pasión incofesable Ramón Torrado
1978 Al fin solos, pero... Antonio Jiménez Rico
1979 Una mujer y un cobarde Silvio F. Balbuena
1984 Los santos inocentes Mario Camus
1989 El regreso de los mosqueteros Richard Lester
1995 Assumpte intern Carles Balagué
1996 Taxi Carlos Saura
1996 El fantasma de Elvis (curt) Ángel García
1996 Familia Fernando León de Aranoa
1997 Pintadas Juan Sterlich
2000 Corazón de bombón Álvaro Sáenz de Heredia
2003 Haz conmigo lo que quieras Ramón de España
2003 Cómo afrontar con éxito una entrevista de trabajo (curt) Gustavo G.Brusilovsky
2004 Mala uva Javier Domingo

TeatreModifica

Des de la dècada del 1980 ha estat més centrada en el teatre, en el qual ja va debutar l'any 1973 amb Don Juan Tenorio en el paper de Doña Inés.[1] Entre les seves interpretacions destaquen les següents obres:

  • Don Juan Tenorio (1973), com a Doña Inés, el seu debut amb disset anys al Lope de Vega de Valladolid.
  • Eros y Tánatos (1977)
  • Ágata con locura, teatre musical (1981).
  • El fin del mundo es el jueves (1981)
  • El mercader de Venècia de William Shakespeare en el paper de Porcia (1981).
  • El amigo japonés, per a televisió (1981).
  • No le busques tres pies al alcalde (1987), de Pedro Mario Herrero.
  • La vida es sueño (1988), de Calderón de la Barca.
  • La reina del Nilo (1986), de Moncho Alpont, estrenat en el Teatre Albeniz de Madrid.
  • La Lola se va a los puertos (1987), dels germans Manuel i Antonio Machado.
  • En un café de la Unión (1992), de Luís Federico Viudes.
  • Las brujas de Barahona a Quiteria de Morillas (1995), de Domingo Miras, sota la direcció d'Alberto González Vergel, Expo de Sevilla.
  • Un golpe de suerte (1995), Teatre Muñoz Seca de Madrid.
  • Pelo de tormenta (1997), de Paco Neva, Centro Dramático Nacional.
  • El hospital de los locos (2000), J. de Valdivieso. Acte sacramental de la catedral de Toledo.

TelevisióModifica

També ha protagonitzat sèries de televisió, com Historias de Juan Español (1972), Eva a las diez (1977); les obres de teatre televisat El Mercader de Venecia en el paper de Porcia (1981) a Estudio 1, Ocho mujeres (1989) a Primera función, La saga de los Rius en el personatge de Lula (1976), Mamá quiere ser artista (1997), Hermanas (1998), Puerta con puerta (1999) i Amar en tiempos revueltos (2005-2006).

ReferènciesModifica