Ángel Alonso García

director de cinema espanyol

Ángel Alonso García (Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 2 de gener de 1967) és un director de cinema basc especialitzat en el món de l'Animació i els efectes especials.

Plantilla:Infotaula personaÁngel Alonso García

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 gener 1967 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Pasaia (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció i gravació Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, animador, director de fotografia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0022289 Allocine: 165144 Allmovie: p363123 TMDB.org: 1068140 Modifica el valor a Wikidata

Començaments

modifica

El 1983, quan només tenia 16 anys, va arribar a les seves mans una càmera de vídeo format Super 8. Apassionat al cinema de ciència-ficció, va començar a rodar els seus primers curtmetratges, la majoria d'ells casolans i de baix pressupost, comptant amb amics i familiars com a col·laboradors, tant davant com darrere de la cambra. Gràcies a aquests curts, va tenir una primera presa de contacte amb el món de l'animació, entrant a formar part de la productora ESKUZ, amb la qual participaria a La leyenda del viento del norte el 1988.[1] Durant aquest període, va conèixer a Ricardo Ramón, amb el qual més tard va treballar estretament.

Segona etapa

modifica

Després de la primera experiència, va decidir fundar el 1991 la productora Dibulitoon Studio, al costat del productor Ricardo Ramón, per a produir i dirigir amb independència les seves pròpies històries. Els primers anys van ser difícils, i la majoria dels treballs realitzats van ser serveis d'animació. Però a la fi de la dècada, i gràcies a l'aparició de les primeres pel·lícules en 3D com Toy Story (Pixar, 1995) i del desenvolupament del programari per a la seva creació, va finalitzar i va estrenar el seu primer llargmetratge propi: El ladrón de sueños (Dibulitoon Studio, 2000), va ser un dels primers llargmetratges d'animació espanyols completament en 3D. Aquesta obra va aportar a l'estudi la primera nominació als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[2]

Tercera etapa

modifica

Després de la nominació, va dedicar el seu temps a investigar i provar noves tecnologies, que s'anaven desenvolupant ràpidament. Tot el coneixement adquirit el provava en curtmetratges experimentals. Així, van néixer Historia de Elam (2002), El juego de Caín (2004) i Involución (2006). Durant aquest període, va participar com a director artístic, d'animació o d'efectes en altres treballs del mateix estudi, com el curtmetratge Juguetes (2007) i els llargmetratges Glup (Dibulitoon Studio, 2004), Supertamps (Dibulitoon Studio, 2005) i Cristóbal Molón (Dibulitoon Studio, 2007). Cristóbal Molón és l'únic llargmetratge no nominat als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[3]

A més, en 2005 va començar el desenvolupament del llargmetratge Mystikal (Dibulitoon Studio, 2010). Es tracta de la primera pel·lícula espanyola rodada 100% en croma amb actors reals, seguint el sistema de pel·lícules com Tron (Disney, 1982), 300 (Legendary Pictures, 2006) o fins i tot la taquillera Avatar (20th Century Fox, 2009) de James Cameron.

Llargmetratges com a director

modifica
Pel·lícula Any
El ladrón de sueños 2000
Mystikal 2010
Elkano, lehen mundo bira 2019[4]

Curtmetratges com a director

modifica
Curtmetratge Any
Historia de Elam 2002
El juego de Caín 2004
Involución 2006

Altres participacions

modifica
Pel·lícula Any Productora Tipus
La leyenda del viento del norte 1988 ESKUZ Llargmetratge d'animació
La isla del cangrejo 2000 Irusoin Llargmetratge d'animació
Glup 2004 Dibulitoon-Irusoin Llargmetratge d'animació
Supertramps 2005 Dibulitoon-Irusoin Llargmetratge d'animació
Juguetes 2007 Dibulitoon Curtmetratge d'animació
Cristóbal Molón 2007 Dibulitoon-Irusoin Llargmetratge d'animació

Referències

modifica