Ángel Alonso García
Ángel Alonso García (Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 2 de gener de 1967) és un director de cinema basc especialitzat en el món de l'Animació i els efectes especials.
(2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 gener 1967 (57 anys) Pasaia (Guipúscoa) |
Activitat | |
Camp de treball | Direcció i gravació |
Ocupació | director de cinema, animador, director de fotografia |
Començaments
modificaEl 1983, quan només tenia 16 anys, va arribar a les seves mans una càmera de vídeo format Super 8. Apassionat al cinema de ciència-ficció, va començar a rodar els seus primers curtmetratges, la majoria d'ells casolans i de baix pressupost, comptant amb amics i familiars com a col·laboradors, tant davant com darrere de la cambra. Gràcies a aquests curts, va tenir una primera presa de contacte amb el món de l'animació, entrant a formar part de la productora ESKUZ, amb la qual participaria a La leyenda del viento del norte el 1988.[1] Durant aquest període, va conèixer a Ricardo Ramón, amb el qual més tard va treballar estretament.
Segona etapa
modificaDesprés de la primera experiència, va decidir fundar el 1991 la productora Dibulitoon Studio, al costat del productor Ricardo Ramón, per a produir i dirigir amb independència les seves pròpies històries. Els primers anys van ser difícils, i la majoria dels treballs realitzats van ser serveis d'animació. Però a la fi de la dècada, i gràcies a l'aparició de les primeres pel·lícules en 3D com Toy Story (Pixar, 1995) i del desenvolupament del programari per a la seva creació, va finalitzar i va estrenar el seu primer llargmetratge propi: El ladrón de sueños (Dibulitoon Studio, 2000), va ser un dels primers llargmetratges d'animació espanyols completament en 3D. Aquesta obra va aportar a l'estudi la primera nominació als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[2]
Tercera etapa
modificaDesprés de la nominació, va dedicar el seu temps a investigar i provar noves tecnologies, que s'anaven desenvolupant ràpidament. Tot el coneixement adquirit el provava en curtmetratges experimentals. Així, van néixer Historia de Elam (2002), El juego de Caín (2004) i Involución (2006). Durant aquest període, va participar com a director artístic, d'animació o d'efectes en altres treballs del mateix estudi, com el curtmetratge Juguetes (2007) i els llargmetratges Glup (Dibulitoon Studio, 2004), Supertamps (Dibulitoon Studio, 2005) i Cristóbal Molón (Dibulitoon Studio, 2007). Cristóbal Molón és l'únic llargmetratge no nominat als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[3]
A més, en 2005 va començar el desenvolupament del llargmetratge Mystikal (Dibulitoon Studio, 2010). Es tracta de la primera pel·lícula espanyola rodada 100% en croma amb actors reals, seguint el sistema de pel·lícules com Tron (Disney, 1982), 300 (Legendary Pictures, 2006) o fins i tot la taquillera Avatar (20th Century Fox, 2009) de James Cameron.
Llargmetratges com a director
modificaPel·lícula | Any |
---|---|
El ladrón de sueños | 2000 |
Mystikal | 2010 |
Elkano, lehen mundo bira | 2019[4] |
Curtmetratges com a director
modificaCurtmetratge | Any |
---|---|
Historia de Elam | 2002 |
El juego de Caín | 2004 |
Involución | 2006 |
Altres participacions
modificaPel·lícula | Any | Productora | Tipus |
---|---|---|---|
La leyenda del viento del norte | 1988 | ESKUZ | Llargmetratge d'animació |
La isla del cangrejo | 2000 | Irusoin | Llargmetratge d'animació |
Glup | 2004 | Dibulitoon-Irusoin | Llargmetratge d'animació |
Supertramps | 2005 | Dibulitoon-Irusoin | Llargmetratge d'animació |
Juguetes | 2007 | Dibulitoon | Curtmetratge d'animació |
Cristóbal Molón | 2007 | Dibulitoon-Irusoin | Llargmetratge d'animació |
Referències
modifica- ↑ Angel Alonso al Festival de Sant Sebastià
- ↑ El ladrón de sueños al web dels Premis Goya
- ↑ Elcano y Magallanes. La primera vuelta al mundo Arxivat 2020-01-15 a Wayback Machine. a ouff.org
- ↑ Un total de 21 producciones vascas se proyectarán en la 67 edición del Festival de Cine de San Sebastián, 20 Minutos, 30 d'agost de 2019