Ángel Alonso García

Ángel Alonso García (Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 2 de gener de 1967) és un director de cinema basc especialitzat en el món de l'Animació i els efectes especials.

Ángel Alonso García

(2018)
Biografia
Naixement	2 gener 1967 (57 anys) Pasaia (Guipúscoa)
Activitat
Camp de treball	Direcció i gravació
Ocupació	director de cinema, animador, director de fotografia

Començaments

El 1983, quan només tenia 16 anys, va arribar a les seves mans una càmera de vídeo format Super 8. Apassionat al cinema de ciència-ficció, va començar a rodar els seus primers curtmetratges, la majoria d'ells casolans i de baix pressupost, comptant amb amics i familiars com a col·laboradors, tant davant com darrere de la cambra. Gràcies a aquests curts, va tenir una primera presa de contacte amb el món de l'animació, entrant a formar part de la productora ESKUZ, amb la qual participaria a La leyenda del viento del norte el 1988. Durant aquest període, va conèixer a Ricardo Ramón, amb el qual més tard va treballar estretament.

Segona etapa

Després de la primera experiència, va decidir fundar el 1991 la productora Dibulitoon Studio, al costat del productor Ricardo Ramón, per a produir i dirigir amb independència les seves pròpies històries. Els primers anys van ser difícils, i la majoria dels treballs realitzats van ser serveis d'animació. Però a la fi de la dècada, i gràcies a l'aparició de les primeres pel·lícules en 3D com Toy Story (Pixar, 1995) i del desenvolupament del programari per a la seva creació, va finalitzar i va estrenar el seu primer llargmetratge propi: El ladrón de sueños (Dibulitoon Studio, 2000), va ser un dels primers llargmetratges d'animació espanyols completament en 3D. Aquesta obra va aportar a l'estudi la primera nominació als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.

Tercera etapa

Després de la nominació, va dedicar el seu temps a investigar i provar noves tecnologies, que s'anaven desenvolupant ràpidament. Tot el coneixement adquirit el provava en curtmetratges experimentals. Així, van néixer Historia de Elam (2002), El juego de Caín (2004) i Involución (2006). Durant aquest període, va participar com a director artístic, d'animació o d'efectes en altres treballs del mateix estudi, com el curtmetratge Juguetes (2007) i els llargmetratges Glup (Dibulitoon Studio, 2004), Supertamps (Dibulitoon Studio, 2005) i Cristóbal Molón (Dibulitoon Studio, 2007). Cristóbal Molón és l'únic llargmetratge no nominat als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.

A més, en 2005 va començar el desenvolupament del llargmetratge Mystikal (Dibulitoon Studio, 2010). Es tracta de la primera pel·lícula espanyola rodada 100% en croma amb actors reals, seguint el sistema de pel·lícules com Tron (Disney, 1982), 300 (Legendary Pictures, 2006) o fins i tot la taquillera Avatar (20th Century Fox, 2009) de James Cameron.

Llargmetratges com a director

Pel·lícula	Any
El ladrón de sueños	2000
Mystikal	2010
Elkano, lehen mundo bira	2019

Curtmetratges com a director

Curtmetratge	Any
Historia de Elam	2002
El juego de Caín	2004
Involución	2006

Altres participacions

Pel·lícula	Any	Productora	Tipus
La leyenda del viento del norte	1988	ESKUZ	Llargmetratge d'animació
La isla del cangrejo	2000	Irusoin	Llargmetratge d'animació
Glup	2004	Dibulitoon-Irusoin	Llargmetratge d'animació
Supertramps	2005	Dibulitoon-Irusoin	Llargmetratge d'animació
Juguetes	2007	Dibulitoon	Curtmetratge d'animació
Cristóbal Molón	2007	Dibulitoon-Irusoin	Llargmetratge d'animació