James Cameron

director de cinema canadenc
Aquest article tracta sobre el director de cinema. Vegeu-ne altres significats a «James Cameron (missioner)».

James Francis Cameron (Kapuskasing, Ontario, 16 d'agost de 1954) és un director, guionista i productor de cinema canadenc.[1][2]

Infotaula de personaJames Cameron

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) James Francis Cameron Modifica el valor a Wikidata
16 agost 1954 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Kapuskasing (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFullerton College (1973–1974)
Brea Olinda High School
Universitat Estatal de Califòrnia a Fullerton
Sonora High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LateralitatEsquerrà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, enginyer, filantrop, actor, explorador, productor de televisió, realitzador, muntador, inventor, director de cinema, guionista, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata –
Membre de
Família
Cònjugevalor desconegut (1978–1984), divorci
Gale Anne Hurd (1985–1989)
Kathryn Bigelow (1989–1991)
Linda Hamilton (1997–1999)
Suzy Amis (2000–) Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn David Cameron Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000116 Allocine: 1066 Rottentomatoes: celebrity/james_cameron Allmovie: p10397 TCM: 27555 Metacritic: person/james-cameron TV.com: people/james-cameron AFI: 77453
Twitter: JimCameron TED: james_cameron Musicbrainz: 5f818bce-2f44-438e-b2f2-2bca79709728 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Per motius de feina del seu pare es traslladà a Orange (Califòrnia) el 1971. Va acudir durant un temps al Fullenton College per estudiar Física però no va acabar la carrera. Treballà en diverses ocupacions com maquinista, camioner i conductor d'autobús escolar. De nit podia fer el que li agradava, així s'inicià la seva afició, escriure històries i pintar.[3]

El 1977, en veure La Guerra de les Galàxies, de George Lucas va entendre que la seva vocació era el cinema i per això s'hi dedicà plenament. Un dels seus primers treballs cinematogràfics fou Xenogenesis (1978), curt de ciència-ficció codirigit amb Randall Frakes.[4] El mateix any es va casar amb la cambrera Sharon Williams.[5]

Un dels seus primers treballs a Hollywood va ser per la companyia de Roger Corman, New World Pictures, que va produir Battle Beyond The Stars (1980), una pel·lícula en la qual James va ocupar un lloc en el departament de direcció artística. Un any després va tornar a col·laborar amb Roger Corman, productor de Galaxy of Terror (1981), film amb Cameron en tasques de director de producció i segona unitat.[6]

Als 25 anys li va arribar l'oportunitat de dirigir i el 1981 va estrenar el seu primer film com a director, Piranya 2, però l'experiència no li va agradar, de manera que no tornà a dirigir cap film que no hagués estat escrit per ell mateix.[7] Això arribà amb Terminator (1984),[1] una pel·lícula de ciència-ficció amb Arnold Schwarzenegger com cyborg dins d'una història de salt temporal. Amb aquest film el director canadenc va aconseguir l'èxit internacional i compartir crèdits amb la guionista i productora Gale Anne Hurd, amb qui es va casar el 1985 després de divorciar-se de Sharon Williams un any abans.[5]

Després va transformar Alien (1979), l'obra mestra de Ridley Scott, en una franquícia d'acció monstruosament popular amb la seva seqüela Aliens (1986). El seu següent projecte, Abyss (1989), amb el protagonisme de Ed Harris i Mary Elizabeth Mastrantonio, va ser més conegut pels seus innovadors efectes especials que pels seus resultats a la taquilla. Tot el contrari que Terminator 2 (1991) que va reunir una altra vegada a Cameron i Schwarzenegger i va esdevenir el primer film a superar els cent milions de dòlars de pressupost.[1] Amb Terminator 2, els efectes especials van fer un salt d'uns quants anys i van trencar els rècords de taquilla.

L'any 1990 va formar la seva pròpia productora, Lightstorm Entertainment.[2]

James Cameron i Gale Ann Hurd van trencar la seva relació sentimental el mateix any de l'estrena d'Abyss. El 1989 el canadenc es va casar amb la directora Kathryn Bigelow. Dos anys després, el 1991, es van divorciar.[5] En l'època del seu divorci Cameron ja mantenia una relació amb Linda Hamilton, actriu de Terminator que va repetir el seu personatge de Sarah Connor a Terminator 2 i Terminator: Dark Fate. La seva primera filla, amb Linda Hamilton, nasqué el 1993 i la van anomenar Josephine Archer. Després de sis anys de relació, es casarien el 1997.[8]

Schwarzenegger va tornar a treballar en el film d'acció True Lies (1994),[1] un altre gran èxit. A continuació, Cameron va abordar la realització de Titanic (1997), amb Leonardo DiCaprio i Kate Winslet, la primera pel·lícula que va costar dos-cents milions de dòlars. Objecte de tota mena de conjectures i burles abans de la seva estrena, Titanic va deixar sense parla als seus crítics en convertir-se en la pel·lícula més taquillera de tota la història i arrasar amb els premis de l'Acadèmia, aconseguint 11 Oscars entre ells el de millor director per Cameron.[9]

El 1999 es va divorciar de Linda Hamilton i un any després, el 2000, es va casar amb l'actriu Suzy Amis, amb qui va tenir la seva filla Carol.[8]

Cameron, després de més de deu anys allunyat de les pantalles del cinema, va estrenar Avatar, una història futurista per la que ha estat esperant que existís la tecnologia adequada per al seu rodatge en format tridimensional d'alta definició, amb què Cameron ja ha treballat en alguns documentals filmats en format IMAX. El seu pressupost sobrepassà els 200 milions de dòlars.[10] També ha supervisat la sèrie de Terminator que es va emetre per la cadena estatunidenca Fox el 2008, anomenada Terminator: The Sarah Connor Chronicles.[cal citació]

Després d'una altra dècada sense estrenar cap llargmetratge als cinemes, el 2022 va arribar la seqüela d'Avatar, Avatar: El sentit de l'aigua.[11] Cameron va anunciar també que havia previst ampliar aquesta franquícia amb un total de 5 pel·lícules o, fins i tot, 7.[12]

Premis i nominacions modifica

Premi Any[a] Obra Categoria Resultat Refs.
Oscar 1998 Titanic Millor pel·lícula[b] Guanyador [13]
Millor direcció Guanyador
Millor muntatge[c] Guanyador
2010 Avatar Millor pel·lícula[d] Nominat [14]
Millor direcció Nominat
Millor muntatge[e] Nominat
2023 Avatar: El sentit de l'aigua Millor pel·lícula[f] Nominat [15]
Premis BAFTA 1998 Titanic Millor pel·lícula[b] Nominat [16]
Millor direcció Nominat
Millor muntatge[c] Nominat
2010 Avatar Millor pel·lícula[d] Nominat [17]
Millor direcció Nominat
Millor muntatge[e] Nominat
Premis César 1999 Titanic Millor pel·lícula estrangera Nominat [18]
2010 Avatar Millor pel·lícula estrangera Nominat
Premis de la Crítica Cinematogràfica 1998 Titanic Millor direcció Guanyador [19]
2010 Avatar Millor direcció Nominat [20]
Millor muntatge[e] Guanyador
2023 Avatar: El sentit de l'aigua Millor direcció Nominat [21]
Millor muntatge[g] Nominat
Premis David di Donatello 2010 Avatar Millor pel·lícula estrangera Nominat [22]
Premis Globus d'Or 1998 Titanic Millor pel·lícula dramàtica[b] Guanyador [23]
Millor direcció Guanyador
Millor guió Nominat
2010 Avatar Millor pel·lícula dramàtica[d] Guanyador [24]
Millor direcció Guanyador
2023 Avatar: El sentit de l'aigua Millor pel·lícula dramàtica[f] Nominat [25]
Millor direcció Nominat
Premis Golden Raspberry 1986 Rambo 2 Pitjor guió[h] Guanyador [26]
Premis Hugo 1987 Aliens Millor representació dramàtica[i] Guanyador [27]
1990 The Abyss Millor representació dramàtica Nominat [28]
1992 Terminator 2: Judgment Day Millor representació dramàtica[j] Guanyador [29]
2010 Avatar Millor representació dramàtica Nominat [30]
Premis Nastro d'Argento 2010 Avatar Millor pel·lícula en 3D Guanyador [31]
Premis Emmy 2003 Expedition: Bismarck Millor direcció d'un programa de no-ficció[k] Nominat [32]
2014 Years of Living Dangerously Millor documental o sèrie de no-ficció[l] Guanyador[m]
2021 Secrets of the Whales Millor documental o sèrie de no-ficció[n] Guanyador
Premis Satellite 1998 Titanic Millor direcció Guanyador [33]
Millor guió original Nominat
Millor muntatge[o] Guanyador
2004 N/A Premi Nikola Tesla Satellite Guanyador [34]
2023 Avatar: El sentit de l'aigua Millor direcció Guanyador [35]
Premis Saturn 1985 The Terminator Millor direcció Nominat [36]
Millor guió[p] Guanyador
1987 Aliens Millor direcció Guanyador [37]
Millor guió Guanyador
1991 The Abyss Millor direcció Guanyador [38]
Millor guió Nominat
1992 Terminator 2: Judgment Day Millor direcció Guanyador [39]
Millor guió Nominat
1995 True Lies Millor direcció Guanyador [40]
1996 Strange Days Millor guió[q] Nominat [41]
1998 N/A Premi Donald A. Reed Guanyador [42]
2003 Premi Donald A. Reed Guanyador [43]
2010 Avatar Millor direcció Guanyador [44]
Millor guió Guanyador
N/A Premi al Visionari Guanyador
Premis del Sindicat de Guionistes 1998 Titanic Millor guió original Nominat [45]
2010 Avatar Millor guió original Nominat [46]

Notes modifica

  1. Indica l'any de la cerimònia
  2. 2,0 2,1 2,2 Compartit amb Jon Landau, per Titanic
  3. 3,0 3,1 Compartit amb Conrad Buff i Richard A. Harris
  4. 4,0 4,1 4,2 Compartit amb Jon Landau, per Avatar
  5. 5,0 5,1 5,2 Compartit amb Stephen E. Rivkin i John Refoua
  6. 6,0 6,1 Compartit amb Jon Landau, per Avatar: El sentit de l'aigua
  7. Compartit amb David Brenner, John Refoua i Stephen Rivkin
  8. Compartit amb Kevin Jarre i Sylvester Stallone
  9. Compartit amb David Giler i Walter Hill
  10. Compartit amb William Wisher Jr.
  11. Compartit amb Gary Johnstone
  12. Compartit amb Daniel Abbasi, Joel Bach, Adam Bolt, David Gelber, Solly Granatstein, Jacob Kornbluth, Jennifer Latham, Arnold Schwarzenegger i Jerry Weintraub
  13. Ex aequo amb American Masters
  14. Compartit amb Pamela Caragol, Kevin Krug, Sam LeGrys, Shannon Malone-deBenedictis, Brian Skerry and Maria Wilhelm
  15. Compartit amb Conrad Buff
  16. Compartit amb Gale Anne Hurd
  17. Compartit amb Jay Cocks

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «James Cameron». GEC. [Consulta: 15 abril 2021].
  2. 2,0 2,1 «James Cameron | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). Britannica, 25-06-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
  3. Shaprio, Marc. James Cameron: An Unauthorized Biography Of The Filmmaker (en anglès). St. Martin's Press, 2000-03-16, p. 44-47. ISBN 978-1-58063-124-2. 
  4. «The Force Is with Them: The Legacy of 'Star Wars'» (Documental en DVD). Star Wars Original Trilogy. Lucasfilm, 2004.
  5. 5,0 5,1 5,2 Kaur, Jasveen. «How many times has James Cameron been married? Director attends Golden Globes 2023 with wife Suzy Amis» (en anglès). Meaww, 11-01-2023. [Consulta: 5 juliol 2023].
  6. «James Cameron Biography by FilmMakers Magazine». Media Pro Tech Inc.. Arxivat de l'original el 2010-06-17. [Consulta: 27 agost 2010].
  7. Healey, Tim.. The world's worst movies. Londres: Octopus, 1986, p. 7. ISBN 0706425057. OCLC 59676875. 
  8. 8,0 8,1 Romo, Luis Fernando. «James Cameron: con la guionista y con la protagonista de Terminator, con la actriz de Titanic... Las cinco esposas del director» (en castellà). El Mundo, 20-12-2022. [Consulta: 6 juliol 2023].
  9. Weinraub, Bernard «'Titanic' Ties Record With 11 Oscars, Including Best Picture» (en anglès). The New York Times, 24-03-1998. ISSN: 0362-4331.
  10. Johnson, Bobbie «The technological secrets of James Cameron's new film Avatar» (en anglès). The Guardian, 19-08-2009. ISSN: 0261-3077.
  11. Mzimba, Lizo. «Avatar: The Way of Water world premiere takes place in London». BBC UK, 07-12-2022. Arxivat de l'original el 15 març 2023. [Consulta: 1r abril 2023].
  12. «James Cameron shares 'Avatar 6' and 'Avatar 7' plans» (en anglès americà), 06-12-2022. [Consulta: 20 desembre 2022].
  13. «The 70th Academy Awards | 1999». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 10 maig 2019. [Consulta: 20 juliol 2021].
  14. «The 82nd Academy Awards | 2010». Academy of Motion Picture Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 17 abril 2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
  15. ; Nordyke, Kimberly«Oscars: Full List of Nominations», 24-01-2023. Arxivat de l'original el 24 gener 2023. [Consulta: 26 gener 2023].
  16. «Film in 1998 | BAFTA Awards». British Academy of Film and Television Arts. Arxivat de l'original el 1 novembre 2020. [Consulta: 20 juliol 2021].
  17. «Film in 2010 | BAFTA Awards». British Academy of Film and Television Arts. Arxivat de l'original el 29 maig 2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
  18. «James Cameron | Académie des César» (en francès). Académie des Arts et Techniques du Cinéma. Arxivat de l'original el 26 febrer 2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  19. Madigan, Nick. «Crix honor 'Confidential' as best pic of '97», 19-01-1998. Arxivat de l'original el 13 maig 2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  20. «15th Annual Critics' Choice Movie Awards (2010) – Best Picture: The Hurt Locker». Critics Choice Association, 21-11-2011. Arxivat de l'original el 1 desembre 2011. [Consulta: 20 juliol 2021].
  21. Verhoeven, Beatrice. «Everything Everywhere All At Once Leads 2023 Critics Choice Awards Film Nominations», 14-12-2022. Arxivat de l'original el 14 desembre 2022. [Consulta: 18 desembre 2022].
  22. «David di Donatello 2010: Le candidature» (en italià). Arxivat de l'original el 20 juliol 2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  23. «Titanic». Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 1 desembre 2020. [Consulta: 21 juliol 2021].
  24. «Avatar». Hollywood Foreign Press Association. Arxivat de l'original el 27 febrer 2021. [Consulta: 21 juliol 2021].
  25. Nordyke, Kimberly. «Golden Globes: Full List of Winners», 10-01-2023. Arxivat de l'original el 11 gener 2023. [Consulta: 11 gener 2023].
  26. Wilson, John. «6th Annual Razzie Awards». Golden Raspberry Award Foundation, 02-01-2002. Arxivat de l'original el 13 octubre 2014. [Consulta: 21 juliol 2021].
  27. «1987 Hugo Awards». World Science Fiction Society. Arxivat de l'original el 28 juliol 2015. [Consulta: 21 juliol 2021].
  28. «1990 Hugo Awards». World Science Fiction Society. Arxivat de l'original el 7 maig 2011. [Consulta: 21 juliol 2021].
  29. «1992 Hugo Awards». World Science Fiction Society. Arxivat de l'original el 7 maig 2011. [Consulta: 21 juliol 2021].
  30. «2010 Hugo Awards». World Science Fiction Society. Arxivat de l'original el 7 maig 2011. [Consulta: 21 juliol 2021].
  31. «Nastri d'Argento 2010: i vincitori» (en italià), 20-06-2010. Arxivat de l'original el 23 juny 2010. [Consulta: 23 setembre 2021].
  32. «James Cameron | Awards and Nominations». Academy of Television Arts & Sciences. Arxivat de l'original el 22 juliol 2021. [Consulta: 13 setembre 2021].
  33. «1998 Satellite Awards Winners». International Press Academy. Arxivat de l'original el 2 maig 2021. [Consulta: 22 juliol 2021].
  34. «Tesla Award». International Press Academy. Arxivat de l'original el 22 juliol 2021. [Consulta: 22 juliol 2021].
  35. «The International Press Academy Announces Winners for the 27th Annual Satellite™ Awards». International Press Academy, 03-03-2023. Arxivat de l'original el 4 març 2023. [Consulta: 4 març 2023].
  36. «1984 – 12th Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  37. «1986 – 14th Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  38. «1989-1990 – 17th Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  39. «1991 – 18th Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  40. «1994 – 21st Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  41. «1995 – 22nd Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  42. «1997 – 24th Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  43. «2004 – 29th Saturn Awards». Arxivat de l'original el 17 octubre 2006. [Consulta: 23 juliol 2021].
  44. Goldberg, Matt. «Avatar dominates at the Saturn Awards», 25-06-2010. Arxivat de l'original el 10 octubre 2013. [Consulta: 23 juliol 2021].
  45. Hernandez, Eugene. «WGA Names Nominees», 05-02-1998. Arxivat de l'original el 17 setembre 2021. [Consulta: 23 juliol 2021].
  46. King, Susan. «Writers Guild nominates 'Avatar,' 'Star Trek,' 'Hangover' for awards», 12-01-2010. Arxivat de l'original el 23 juliol 2021. [Consulta: 23 juliol 2021].