Els èters lípids són lípids én els quals un o més dels àtoms de carboni sobre el glicerol està enllaçat a una cadena alquil via un enllaç èter de forma oposada a l'enllaç èster usual.

Estructura d'un èter fosfolípid.
Plasmalogen.

Els èsters lípids s'anomenen plasmalogens si hi ha fosfolípids que contenen glicerol en un grup insaturat èter vinil O-(1-alquenil) a la primera posició de la cadena de glicerol. .

El Platelet-activating factor (PAF) és un èter lípid el qual té un grup acetil en lloc d'una cadena acil en la segona posició (SN-2).

Biosíntesi

modifica

La formació d'un enllaç èter en els mamífers requereix dos enzims (DHAPAT) i (ADAPS), aquest resideix al peroxisoma.[1] Segons això els defectes en el peroxisoma impedeixen sovint la producció d'èter lípids.

Funcions

modifica
  • Estructural els plasmalogens com també alguns lípids 1-O-alquils són ubics i de vegades la major part de la membrana cel·lular en els mamífers i bacteris anaeròbics.[2] En archaea, els èter lípids són els lípids polars principals en l'embolcall de la cèl·lula i la seva abundància és una de les principals característiques que els separen de grup dels bacteris.
  • Segon missatger: Les diferències en el catabolisme dels èters glicerofosfolípids per enzims específics poden estar implicats en la generació del sistema de segon missatger com les prostaglandina i àcid araquidònic que és important en la transducció de senyal.[3]
  • Antioxidant: És una altra funció possible, demostrada en cultiu cel·lular, dels èters lípids és la de protegir contra l'estrès oxidatiu.[4]
  • Anàlegs sintètics dels èterlípids: Els anàlegs sintètics tenen propietats citotòxiques i citostàtiques.

Un anàleg sintètic tòxic, miltefosine, s'ha introduït en el tractament oral de la malaltia tropicale leishmaniasis,causada per un protozou paràsit que en les seves membranes té un al contingut d'èter lípids.[5]

Referències

modifica
  1. Hajra AK «Glycerolipid biosynthesis in peroxisomes (microbodies)». Prog. Lipid Res., vol. 34, 4, 1995, pàg. 343–64. DOI: 10.1016/0163-7827(95)00013-5. PMID: 8685243.
  2. Paltauf F «Ether lipids in biomembranes». Chem Phys Lipids, vol. 74, 2, 1994, pàg. 101–39. DOI: 10.1016/0009-3084(94)90054-X. PMID: 7859340.
  3. Spector A, Yorek M «Membrane lipid composition and cellular function». J Lipid Res, vol. 26, 9, 01-09-1985, pàg. 1015–35. PMID: 3906008. Arxivat 10 October 2008[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-10-10. [Consulta: 13 març 2012].
  4. Brosche T, Platt D «The biological significance of plasmalogens in defense against oxidative damage». Exp Gerontol, vol. 33, 5, 1998, pàg. 363–9. DOI: 10.1016/S0531-5565(98)00014-X. PMID: 9762517.
  5. Lux H, Heise N, Klenner T, Hart D, Opperdoes F «Ether--lipid (alkyl-phospholipid) metabolism and the mechanism of action of ether--lipid analogues in Leishmania». Mol Biochem Parasitol, vol. 111, 1, 2000, pàg. 1–14. DOI: 10.1016/S0166-6851(00)00278-4. PMID: 11087912.

Enllaços externs

modifica