Élie Vinet
Élie Vinet o Elies Vinet (Saint-Médard, 1509 – Bordeus, 1587) va ser un humanista, professor, arqueòleg, traductor i historiador occità del Renaixement, nascut a la regió de Peitau i Xarantes, actual Nova Aquitània. És autor d'una cinquantena d'obres, entre les quals hi ha traduccions d'autors clàssics i la història de les ciutats occitanes de Xaintes, Angulema i Bordeus i llibres escolars. Élie Vinet és considerat el primer historiador sobre la vila de Bordeus.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1509 (Gregorià) Saint-Médard |
| Mort | 14 maig 1587 (77/78 anys) Bordeus |
| Dades personals | |
| Formació | Collège Sainte-Barbe |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, arqueòleg, traductor, filòleg, filòsof, professor |
| Professors | Joan Gelida |
| Alumnes | Joseph Juste Scaliger i Francisco Sánchez |
Signatura .jpg) | |
Biografia modifica
Poc se sap de la vida personal d'Elies Vinet. Va néixer l'any 1509 al poble de Planxes (Planches, en francès) a l'actual comuna occitana de Sent-Meard (Saint-Médard, en francés), no gaire lluny de Berbezilh (Barbezieux, en francès) al departament de Xaranta (Charente, en francès). Al segle XVI, aquesta vila de Planxes es deia Vinets, topònim que podria relacionar amb el cognom de l'historiador. La seva família paterna, originària de Peitau (Poitou, en francès), s'hi va establir cap al 1470. La seva mare, Colette Chat, és de Montmaureu e Sent Cibard.
Es creu que Elies Vinet no va tenir descendència.
Elies Vinet va fer els seus primers estudis a Berbezilh en una escola dirigida per Simó Pererius, que li va ensenyar els elements de la llengua llatina. Després de la mort del seu pare, Joan Vinet, la seva mare el va enviar a Angulema per continuar els seus estudis. Després, va establir-se a Peitau, on va obtenir el grau de mestre de les arts. Va freqüentar, a la cort de Conyac (Cognac, en francès), Lluïsa de Savoia i després a Marguerida d'Angulema. Va traslladar-se a París per millorar els seus coneixements de grec antic i de matemàtiques, al Collège Sainte-Barbe.
El 1539, Vinet encara era a París quan André de Gouveia, director de la Universitat de la Guiena i abans del Collège Sainte-Barbe, el va portar a Bordeus, com a mestre.[1]
Tres anys més tard, el 1542, Elies Vinet es va sentir cansat i va tornar al seu país natal, Sentonge (Saintonge, en francès). Va ser durant aquest retir que va començar a estudiar alguns autors clàssics i a traduir, al francès o al llatí, les seves obres:
L'any 1547, André de Gouveia va ser cridat pel rei Joan III de Portugal per reorganitzar la Universitat de Coïmbra, seguint el model de la de Bordeus. Élie Vinet va anar amb ell. Gouveia va decidir quedar-se a Portugal, el seu país natal, però Vinet tornarà a Bordeus el juliol de 1549. Després, ràpidament, va establir-se a París per supervisar l'edició del seu estudi sobre Dècim Magne Ausoni, que es publicaria el 1551.[2] Tornant a Bordeus, el gener de 1550, Vinet va reprendre la seva càtedra de matemàtiques al col·legi de la Guiena i, entre 1552 i 1556, va publicar una sèrie d'obres per a ús de les seves classes:
<div style="-moz-column-count:* 1551 Première édition de son Ausone[O 12], rééditions 1575[O 13] · [O 14], 1580[O 15], 1590[O 16], 1604[O 17]
- 1552 Joannes de Sacrobosco La Sphère[O 18] rééditions 1556[O 19], 1573[O 20], 1577[O 21], 1578[O 22], 1584[O 23] et 1617[O 24].
- 1552 Sidoine Apollinaire Opera castigato et restituta[O 25]
- 1554 Solin Polyhistor[O 26]
- 1556 Vinet et al. Discours non plus melancholiques...[O 31]. La contribution de Vinet, chapître XX, est une description de la rivière Touvre, affluent de la Charente, et ses environs. Le même texte sera publié dans la deuxième partie de son Engoulesme en 1567.
- 15?? : Les Déclinaisons de tous noms et verbes latins réguliers, et autres. réédité en 1610[O 32].; -webkit-column-count:* 1551 Première édition de son Ausone[O 12], rééditions 1575[O 13] · [O 14], 1580[O 15], 1590[O 16], 1604[O 17]
- 1552 Joannes de Sacrobosco La Sphère[O 18] rééditions 1556[O 19], 1573[O 20], 1577[O 21], 1578[O 22], 1584[O 23] et 1617[O 24].
- 1552 Sidoine Apollinaire Opera castigato et restituta[O 25]
- 1554 Solin Polyhistor[O 26]
- 1556 Vinet et al. Discours non plus melancholiques...[O 31]. La contribution de Vinet, chapître XX, est une description de la rivière Touvre, affluent de la Charente, et ses environs. Le même texte sera publié dans la deuxième partie de son Engoulesme en 1567.
- 15?? : Les Déclinaisons de tous noms et verbes latins réguliers, et autres. réédité en 1610[O 32].; column-count:* 1551 Première édition de son Ausone[O 12], rééditions 1575[O 13] · [O 14], 1580[O 15], 1590[O 16], 1604[O 17]
- 1552 Joannes de Sacrobosco La Sphère[O 18] rééditions 1556[O 19], 1573[O 20], 1577[O 21], 1578[O 22], 1584[O 23] et 1617[O 24].
- 1552 Sidoine Apollinaire Opera castigato et restituta[O 25]
- 1554 Solin Polyhistor[O 26]
- 1556 Vinet et al. Discours non plus melancholiques...[O 31]. La contribution de Vinet, chapître XX, est une description de la rivière Touvre, affluent de la Charente, et ses environs. Le même texte sera publié dans la deuxième partie de son Engoulesme en 1567.
- 15?? : Les Déclinaisons de tous noms et verbes latins réguliers, et autres. réédité en 1610[O 32].; vertical-align:top;">* 1551 Première édition de son Ausone[O 12], rééditions 1575[O 13] · [O 14], 1580[O 15], 1590[O 16], 1604[O 17]
- 1552 Joannes de Sacrobosco La Sphère[O 18] rééditions 1556[O 19], 1573[O 20], 1577[O 21], 1578[O 22], 1584[O 23] et 1617[O 24].
- 1552 Sidoine Apollinaire Opera castigato et restituta[O 25]
- 1554 Solin Polyhistor[O 26]
- 1556 Vinet et al. Discours non plus melancholiques...[O 31]. La contribution de Vinet, chapître XX, est une description de la rivière Touvre, affluent de la Charente, et ses environs. Le même texte sera publié dans la deuxième partie de son Engoulesme en 1567.
- 15?? : Les Déclinaisons de tous noms et verbes latins réguliers, et autres. réédité en 1610[O 32].
El 1556 va morir el director de la Universitat de la Guiena, Joan Gelida, que havia substituït André Gouviea el 1547. Els Jurats del Parlament de Bordeus van trucar a Elies Vinet per substituir-lo i van procedir al seu nomenament oficial.[3] Tanmateix, el rei Enric II de França el va anul·lar i va nomenar un altre director: Nicolas Hérigaray.
Molt molest per aquest assumpte, Vinet va deixar la universitat i va passar sis anys a Saintonge i Angoumois. Durant aquests anys d'absència de Bordeus, Vinet va ser molt actiu. Dedica el seu temps a preparar noves publicacions d'autors clàssics i notes sobre la història de Sentonge, Engoumaes i Bordeus que li serviran per als seus futurs estudis.
Nicolas Hérigaray va dimitir el 1562 i els Jurats van tornar a nomenar Elies Vinet director de la Universitat de la Guiena. Finalment, Vinet s'encarregà de l'administració de la universitat. Va impartir cursos, va renovar la pedagogia, amb mètodes d'ensenyament destinats a “caps ben formats", amb una disciplina més humana, i va publicar les obres que havia preparat:
<div style="-moz-column-count:* 1560 Aulus Persius Flaccus : Satyrae[O 33], réédition 1613[O 34] · [O 35].
- 1564 Aurelius Victor : De vita et moribus imperatorum romanorum [O 37], rééditions 1598[O 38], 1616[O 39]
- 1565 Priscien de Césarée : Traité sur les poids et monaies[O 43]
- 1565 Ausone : Les poèmes des Villes[O 44]
- 1565 Vinet l'Antiqvité de Bordeavs[O 45], rééditions 1565[O 46], 1574[O 47].
- 1567 Vinet Engoulemse[O 48]
- 1568 Le Safran de la Roche-Foucault[O 52]
- 1571 Vinet Antiqvité de Saintes[O 53]; -webkit-column-count:* 1560 Aulus Persius Flaccus : Satyrae[O 33], réédition 1613[O 34] · [O 35].
- 1564 Aurelius Victor : De vita et moribus imperatorum romanorum [O 37], rééditions 1598[O 38], 1616[O 39]
- 1565 Priscien de Césarée : Traité sur les poids et monaies[O 43]
- 1565 Ausone : Les poèmes des Villes[O 44]
- 1565 Vinet l'Antiqvité de Bordeavs[O 45], rééditions 1565[O 46], 1574[O 47].
- 1567 Vinet Engoulemse[O 48]
- 1568 Le Safran de la Roche-Foucault[O 52]
- 1571 Vinet Antiqvité de Saintes[O 53]; column-count:* 1560 Aulus Persius Flaccus : Satyrae[O 33], réédition 1613[O 34] · [O 35].
- 1564 Aurelius Victor : De vita et moribus imperatorum romanorum [O 37], rééditions 1598[O 38], 1616[O 39]
- 1565 Priscien de Césarée : Traité sur les poids et monaies[O 43]
- 1565 Ausone : Les poèmes des Villes[O 44]
- 1565 Vinet l'Antiqvité de Bordeavs[O 45], rééditions 1565[O 46], 1574[O 47].
- 1567 Vinet Engoulemse[O 48]
- 1568 Le Safran de la Roche-Foucault[O 52]
- 1571 Vinet Antiqvité de Saintes[O 53]; vertical-align:top;">* 1560 Aulus Persius Flaccus : Satyrae[O 33], réédition 1613[O 34] · [O 35].
- 1564 Aurelius Victor : De vita et moribus imperatorum romanorum [O 37], rééditions 1598[O 38], 1616[O 39]
- 1565 Priscien de Césarée : Traité sur les poids et monaies[O 43]
- 1565 Ausone : Les poèmes des Villes[O 44]
- 1565 Vinet l'Antiqvité de Bordeavs[O 45], rééditions 1565[O 46], 1574[O 47].
- 1567 Vinet Engoulemse[O 48]
- 1568 Le Safran de la Roche-Foucault[O 52]
- 1571 Vinet Antiqvité de Saintes[O 53]
.jpg)
L'any 1570, Vinet es va alliberar de les seves tasques administratives per dedicar-se a la seva obra Ausone, la versió final de la qual es va publicar el 1580.
Sota la direcció de Vinet, l'any 1572, un jove professor de la Universitat, Simó Millanges, obrí una gran impremta al número 12 del carrer Saint-James, prop de la universitat. És amb Simó Millanges que Vinet va imprimir els seus darrers treballs:
- 1572 Vinet Narbonensium votum et arae dedicatio[O 57] ou il se révèle épigraphe de premier ordre.
- 1573 Vinet Logistica libri tres[O 58], un traité d'arithmétique.
- 1583 Vinet Scholia Aquitanium[O 63], le nouveau programme des classes du Collège de Guyenne.
- 1585 Poésies de Priscien de Césarée[O 64].
La pesta va esclatar a Bordeus, el juny de 1585, i en pocs mesos va causar més de 14.000 morts. La Universitat de la Guiena va haver de tancar i Vinet va abandonar la ciutat. Tanmateix, va poder reobrir-la l'any 1586. Amb una salut fràgil, va morir al seu apartament de la universitat un 11 de maig del 1587. El seu funeral va tenir lloc amb gran pompa a l' església de Sant Eloi de Bordeus. Elies Vinet és enterrat al cementiri de l'església. La seva làpida va ser traslladada a una capella de l'interior del temple, cap a l'any 1840, i l'any 1874 va ser encastada al mur de l'església, sobre la pica baptismal. Porta una inscripció en grec, llatí i francès:
Vinet tenia un altre epitafi, que els seus amics li van escriure al final de l'edició pòstuma de la seva obra Ausone, publicada el 1590, amb tributs i poesia llatina i grega.
Elies Vinet i Dècim Magne Ausoni modifica
L'obra principal de Vinet fou la seva edició de les obres del poeta clàssic Dècim Magne Ausoni, nascut a Burdeus el 310 dC. Hi va treballar entre el 1551 i el 1580.
La seva primera publicació, el 1551, fou Decii Magni Avsonii Paeonii Bvrdegalensis, seguida, el 1565, d' Ausonii Bvrdigalensis liber de Claris vrbibus (els poemes de les ciutats).
S'acabava de descobrir a Lió un text dels poemes d'Ausoni (el manuscrit Codex leidensis Vossianus latinus [7] ) que és més complet que els anteriors i Vinet el portà a Bordeus per estudiar-lo.
Vinet va elaborar una sèrie d'apunts, amb la intenció de publicar les obres completes d'Ausoni. El 1573 o 1574 va demanar al seu antic alumne, el també occità Josep Just Escalíger, de pas per Lió, de verificar l'exactitud de les seves notes. Escalíger, de fet, va fer molt més que comprovar les notes de Vinet. Va publicar [8] les obres d'Ausoni, el 1575, però presentant-se com l'únic autor de la traducció.
Aquest incident no va semblar molestar a Elies Vinet qui, ell mateix, publicarà altres obres sobre Ausoni amb Simon Millanges el 1575 i un segon volum el 1580.
El 1590, Escalíger i altres estudiosos de Bordeus van reeditar l'obra d'Elies Vinet, afegint tributs i poesia llatina i grega a la glòria de Vinet.
Elies Vinet, historiador i arqueòleg modifica
El 1565 Vinet va començar a publicar els seus estudis històrics de: Bordeaus, Engovlesme, Xaintes, Barbezieus, a més d'un estudi paleogràfic elaborat durant el seu retir de 1564-1562.
- Antiqvité de Bordeavs (1565) [9]: Aquest estudi de Vinet té un interès considerable, pel fet que fou el primer historiador d'aquesta ciutat. L'obra és una dissertació acadèmica sobre els orígens de Bordeus, tal com es coneixia a l'època. El llibre està publicat amb quatre làmines gravades sobre fusta: el plànol de la ciutat, els Piliers de Tutelle, el Palau Gallien i una tomba romana, tal com eren al segle XVI.
- La publicació va venir precipitada per un fet històric: El rei Carles IX de França havia de visitar Bordeus i Vinet va voler aprofitar l'ocasió per presentar-li aquest primer llibre sobre la història de la ciutat. El 13 d'abril de 1565, Vinet va oferir al rei el manuscrit del llibre, durant la seva visita a la Universitat de la Guiena, perquè les impremtes encara no estaven acabades. L'anàlisi del contingut del llibre el feu Labadie [10] . Un discurs de Vinet sobre les antiguitats de Bordeus i Bourg [11] es troba a la col·lecció “ Pierre Bernadau » conservat a la Biblioteca Municipal de Bordeus.
- Engoulesme (1567): Aquesta obra, que es publicà de manera anònima, és dividida en dues parts. La primera es titula Recherche de l’Antiqvité d’Engoulesme. Vinet relata els primers temps de la ciutat, fins al segle XII. A continuació dóna algunes dades sobre les antigues abadies de la regió. La segona part porta el títol De la Trovvre et quelqves avtres rivières d'Engoulesme. El mateix text es va publicar, com a capítol XX, del llibre Discours non plus mélancoliques, l'any 1556. L'anàlisi del contingut del llibre el feu Labadie [12] .
- Saintes i Barbezieux (1568): Com fa amb Bordeus i amb Angulema, Vinet va cercar per a la seva vila de Saintes el record més antic de la ciutat. S'atura l'any 1094 i descriu ràpidament algunes ruïnes romanes que existien encara a la seva època, però curiosament guarda silenci sobre les esglésies de Notre-Dame-de-Santa-Maria, Sant-Pierre i Sant-Eutrope. Per a Brebezieux, fa tot el contrari. Vinet transmet ràpidament la seva història, però descriu amb detall els antics monuments existents. L'anàlisi del contingut del llibre el fa Labadie [13] .
- Narbonensivm votvm et arae dedicato... (1572): Aquesta obra és una dissertació sobre les inscripcions d'un altar de marbre trobat a Narbona, l'any 1566, i que encara existeix. Les inscripcions li foren enviades per un professor de Tolosa de Llenguadoc, Francesc Roaldes [14], la qual cosa demostra amb quina gran estima es tenia l'erudició de Vinet a tot el país occità.
- Historia gymnasii Aquitanici: aquesta obra, dedicada a la història de la Universitat de la Guiena, mai va ser impresa, no en queda cap rastre del manuscrit [15] .
Elies Vinet, científic modifica
L'interès de Vinet per la ciència, i en particular per les matemàtiques, es fa patent en les seves traduccions al francès o al llatí, destinades als estudiants del Collège de Guyenne:
- Proculus Traité de la Sphère, en 1543, avec cinq rééditions ;
- Sacrobosco La Sphère, en 1552, avec six rééditions :
- Euclide Les Éléments, en 1575.
Vinet també és autor de tres llibres de “ciència pràctica":
- La Manière de faire les Solaires que communement on appelle quadrans (1564) és un llibre pràctic per a la construcció d'un rellotge de sol, reimprès el 1577, 1583 i 1606. En el seu pròleg, Vinet dona explica la raó per escriure aquest llibre. Al seu retorn de Portugal, el 1549, va assenyalar que, arran de la rebel·lió contra l'impost de la sal, la retirada de totes les campanes i rellotges de Bordeus havia estat decidida pel rei Enric II de França. D'aquí la necessitat dels vilatans de Bordeus de dominar la tècnica dels rellotges de sol per saber l'hora.
- Logistica libri tres (1573), un llibre d'aritmètica.
- L'Arpanterie (1577).
Correspondència d'Elies Vinet modifica
Vinet va estar en contacte per correu amb molts estudiosos i es pot fer un seguiment de la seva escriptura gràcies a algunes cartes que s'han conservat:
- Una carta del 17 de maig de 1567 [16] .
- Una carta del 3 d'octubre de 1571 [17] .
- Una carta del 14 de novembre de 1582 .
- Una carta del 26 de novembre de 1583 .
- Una carta del 29 de desembre de 1583 .
Vegeu també Émile Brethe [18] per a tenir informació sobre altres dues cartes de Elies Vinet.
Homenatges modifica
Diversos establiments comercials han pres el nom d'Élie Vinet en homenatge a l'autor:
- L'institut general i tecnològic Élie-Vinet de Barbezieux-Saint-Hilaire [19]
- La biblioteca especialitzada en història i història de l'art de la Universitat de Bordeus-Montaigne [20]
- Un carrer de Bordeus porta el seu nom.
Bibliografia modifica
: document utilisé comme source pour la rédaction de cet article.
- François-René-Bénit Vatar-Jouannet. Éloge d'Élie Vinet,... discours couronné le 21 décembre 1815 par l'Académie royale des sciences, belles-lettres et arts de Bordeaux. F. Dupont, 1816, p. 87..
- Gaston Chevrou. A la Mémoire du Saintongeais Élie Vinet, principal du collège de Guyenne, 1509-1587. Émile Venthenat, 1910, p. 245..
- Paul Courteault «[disponible a Gallica Élie Vinet - biographie]». Bulletin de la Société des archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, 1909, pàg. 167-188..
- Ernest Labadie «Portrait supposé d'Élie Vinet, principal du collège de Guyenne au XVIe siècle, communication faite à Barbezieux, le 16 mai 1909, à la célébration du 4e centenaire de la naissance d'Élie Vinet, par Ernest Labadie». Revue de Saintonge et d'Aunis, 1909, pàg. 1-16..
- Ernest Labadie. [disponible a Gallica Bibliographie historique d'Élie Vinet, principal du collège de Guyenne à Bordeaux au XVIe siècle], 1909, p. 100..
- Gaston Chevrou. A la Mémoire du Saintongeais Élie Vinet, principal du collège de Guyenne, 1509-1587. LXXVII, 1910, p. 247..
- De la Ville de Mirmont, H. «Le quatre centième anniversaire de la naissance d’Élie Vinet». Revue internationale de l'enseignement, 58, 2, 1909, pàg. 55–64 [Consulta: 7 abril 2022].
- Henry de la Ville de Mirmont «[[[:Plantilla:Internet Archive]] Joseph Scaliger et Elie Vinet]». Revue historique de Bordeaux et du département de la Gironde, 1911, pàg. 73-89..
- Louis Desgraves. Élie Vinet humaniste de Bordeaux (1509-1587). Droz, 1977..
- Les illustres de Bordeaux (en francès). 1. Dossiers d'Aquitaine, 2013, p. 80. ISBN 978-2-84622-232-7.
Obres d'Élie Vinet modifica
A continuació, es mostren les referències bibliogràfiques a les obres d'Elies Vinet. La majoria de les seves obres estan disponibles en versió digital. Per facilitar l'accés a les obres digitalitzades vegeu: Les obres d'Élie Vinet a Commons.
Notes i referències modifica
- ↑ Θεογνιδος του Μεγαρεως ... γνωμαι ἐλεγειακαι. Theognidis Megarensis Sententiae Elegiacae plurimus locis castigatæ ac scholiis illustratæ per Eliam Vinetum. Accessit Latina ... ad verbum interpretatio, etc. (en la,gr), 1543, p. 98..
- ↑ Θεογνιδος του Μεγαρεως ... γνωμαι ἐλεγειακαι. Theognidis Megarensis Sententiae Elegiacae plurimus locis castigatæ ac scholiis illustratæ per Eliam Vinetum. Accessit Latina ... ad verbum interpretatio, etc. (en la, gr), 1572, p. 352..
- ↑ François Morpain. Ex mathematico Pselli breviario arithmetica, musica, geometria Proclus de sphaera (en llatí), 1543, p. 76..
- ↑ François Morpain. Ex mathematico Pselli breviario arithmetica, musica, geometria Proclus de sphaera (en llatí), 1553, p. 76..
- ↑ Guillaume Cauellar. [disponible a Gallica Ex mathematico Pselli breviario arithmetica, musica, geometria Proclus de sphaera] (en llatí), 1557, p. 154..
- ↑ Michael Turnoni. Arithmetica, musica, geometria. Item Proclis sphaera (en llatí), 1592..
- ↑ E. Marnesio. Formula vitæ honestæ, opus, quod diu quidem L. An. Senecæ De quatuor virtutibus falso inscriptum, prostitit : sed auctori suo Martino Episcopo, iam tandem ex vetusti codicis, qui est Niorti, fide assertum, ac collatis variis exemplaribus emendatum. (en llatí), 1544, p. 20..
- ↑ Traité de la Sphère (en gr, la), 1544..
- ↑ Hierosne de Marnef. [disponible a Gallica La Sphaire de Procle, philosophe grégeois. Translatée de Grec en Francoys par Hélie Vinet. Reueuë et corrigée par le translateur.] (en gr, la), 1573, p. 35..
- ↑ Franciscum Raphelengium. Προκλου Σφαιρα. Sphæra Procli. (en gr,la), 1593, p. 30..
- ↑ Franciscum Raphelengium. La Vie du Roy & Empereur Charle-Maigne, composee jadis en langage Latin ... & maintenant trãslatee en Francoys par H. Vinet. (en francès), 1546, p. 44..
- ↑ Jacob Kerver. Decii Magni Avsonii Paeonii Bvrdegalensis (en llatí), 1551, p. 263.
- ↑ Simon Millanges. Ausonii Burdigalensis, viri consularis, Omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, Opera, ad varia, vetera, novaque exemplaria, emendata, commentariisque illustrata per Eliam Vinetum Santonem. Item, Symmachi, & Pontii Paulini litterae ad Ausonium scriptae : Ciceronis & aliorum quorundam veterum carmina nonnulla. Quae, omnia, pagina secunda indicabuntur, 1575, p. 104.
- ↑ Simon Millanges. Ausonii Burdigalensis, viri consularis, Omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, Opera, ad varia, vetera, novaque exemplaria, emendata, commentariisque illustrata per Eliam Vinetum Santonem. Item, Symmachi, & Pontii Paulini litterae ad Ausonium scriptae : Ciceronis & aliorum quorundam veterum carmina nonnulla. Quae, omnia, pagina secunda indicabuntur, 1575..
- ↑ Simon Millanges. Ausonii Burdigalensis, viri consularis, Omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, Opera, ad varia, vetera, novaque exemplaria, emendata, commentariisque illustrata per Eliam Vinetum Santonem. Item, Symmachi, & Pontii Paulini litterae ad Ausonium scriptae : Ciceronis & aliorum quorundam veterum carmina nonnulla. Quae, omnia, pagina secunda indicabuntur, 1580, p. 250..
- ↑ Simon Millanges. Ausonii Burdigalensis, viri consularis, omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, opera. Adhaec. Symmachi, et Pontii Paulini littera ad Ausonium scriptae Tum Ciceronis, Sulpiciae, aliorumque quorundam veterum carmina nonnulla, cuncta ad varia, vetera, novaque exemplaria, hac secunda editione emendata, commentariisque auctioribus illustrata, per Eliam Vinetum Santonem, Josephum Scaligerum & alios, quos pagina tertia ab hac indicat. Indices duo subjuncti praefationi, scriptorum hic contentorum, rerum, et verborum. Adjunctum est & chronicon rerum Burdigalensium Gabrielis Lurbaei (en llatí), 1590, p. 848..
- ↑ Simon Millanges. Ausonii Burdigalensis viri consularis, omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, opbra. Adhaec. Symmachi, & Pontii Paulini litterae ad Ausonium scriptae. Tum Ciceronis, Sulpiciae, aliorumque quorumdam veterum carmina nonnulla. Cuncta ad varia, vetera, novaque exemplaria, hac tertia editione emendata, commentariisque auctioribus illustrata, per Eliam Vinetum Santonem, Josephum Scaligerum, & alios, quos pagina tertia ab hac indicat. Indices duo subjuncti praefationi scriptorum hic contentorum, rerum, & verborum. Adjunctum est & Chronicon rerum Burdigalensium Gabrielis Lurbaei. (en llatí), 1604, p. 932..
- ↑ Gulielmum Cauellat. Sphaera Ioannis de Sacro Bosco emendata ; Eliae Vineti Santonis Scholia in eandem Sphaeram ab ipso authore restituta. Adiunximus huic libro Compendium in Sphaeram per Pierium Valerianum Bellunensem. Et Petri Nonii Salaciensis Demonstrationem eorum... eodem Vineto interprete (en llatí), 1552, p. 104..
- ↑ Gulielmum Cauellat. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Sphaera Ioannis de Sacro Bosco emendata ; Eliae Vineti Santonis Scholia in eandem Sphaeram ab ipso authore restituta. Adiunximus huic libro Compendium in Sphaeram per Pierium Valerianum Bellunensem. Et Petri Nonii Salaciensis Demonstrationem eorum... eodem Vineto interprete] (en llatí), 1556, p. 198..
- ↑ Ioannem Bellerum. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Sphaera Ioannis de Sacro Bosco, emendata. In eandem Francisci Iunctini Florentini, & Eliae Vineti Santonis scholia. Caetera pagina sequens indicabit] (en llatí), 1573, p. 315..
- ↑ Hieronymen de Marnef. Sphaera Ioannis de Sacro Bosco, emendata. Eliae Vineti... Scholia in eandem Sphaeram, ad ipso auctore restituta. Adjunximus huic libro compendium in Sphaeram per Pierium Valerianum Bellunensem, et Petri Nonii... Demonstrationem eorum quae in extremo capite de climatibus Sacroboscius scribit de inaequali climatum latitudine, eodem Vineto interprete.. (en llatí), 1577, p. 199..
- ↑ Phil. Tinghium Florentium. Sphæra Ioannis de Sacro Bosco, emendata a Fr. Iunctino ... qui etiam in capite libri adiunxit Principia geometrica ... ex variis authoribus decerpta. In calce libri habes scholia Eliæ Vineti Santonis., 1578, p. 108..
- ↑ Hieronymum de Marnef,. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Sphaera Ioannis de Sacro Bosco, emendata. In eandem Francisci Iunctini Florentini, & Eliae Vineti Santonis scholia. Caetera pagina sequens indicabit], 1573, p. 196..
- ↑ Antoine Pillehotte. Sphaera Joannis de Sacrobosco emendata : Eliae Vineti Santonis Scholia in eandem Sphaeram, ab ipso autore restituta, et Annotationibus Jacobi Martini pedemontani aucta. Petri Nonii Salaciensis Annotatio in caput de climatibus, eodem Vineto interprete. Compendium in Sphaeram per Pierium Valerianum belunensem. Post omnes omnium editiones, auctior & locupletior.., 1617, p. 145..
- ↑ Ioan Tornaesium. Caii Solli Apollinaris Sidonii Arvernorum Episcopi, opera castigato et restituta, 1552, p. 360..
- ↑ E. Marnesio. C. Julii Solini Polyhistor, ex antiquis ... codicibus ... restitutus. ... Index ... rerum, auctorum citatorum et verborum novorum indices : in quibus multa monuit de varia scriptura, nōnulla etiam explicuit ... E. Vinetus. MS. notes. (en llatí), 1554, p. 144..
- ↑ Simon Millanges. Eutropii Brevarium, historia romana, ab urbe condita ad annum ejusdem urbis millesimum centesimum et nonumdecimum, ita contracta, ut nihil invenias, quod immensum rerum romanarum pelagus cognituris, pulchrius commodiusque praeire possit. Emendavit tertium Elias Vinetus : cuius emendationum commentarius recognitus et auctus separatim excudetur (en llatí), 1554, p. 202..
- ↑ J. Oporinus. Eutropii Brevarium, historia romana, ab urbe condita ad annum ejusdem urbis millesimum centesimum et nonumdecimum, ita contracta, ut nihil invenias, quod immensum rerum romanarum pelagus cognituris, pulchrius commodiusque praeire possit. Emendavit tertium Elias Vinetus : cuius emendationum commentarius recognitus et auctus separatim excudetur (en llatí), 1559..
- ↑ Simon Millanges. Eutropii Brevarium, historia romana, ab urbe condita ad annum ejusdem urbis millesimum centesimum et nonumdecimum, ita contracta, ut nihil invenias, quod immensum rerum romanarum pelagus cognituris, pulchrius commodiusque praeire possit. Emendavit tertium Elias Vinetus : cuius emendationum commentarius recognitus et auctus separatim excudetur, 1580, p. 109..
- ↑ Joan Marnef. Suetonii Tranquilli de illustribus Grammaticus et Rhetoribus libri duo, castigati et indice aucti... (en llatí), 1556..
- ↑ Enguilbert de Marnef. [disponible a Gallica Discours non plus melancohques que diuers, de choses mesmement, qui appartiennent a notre France : & a la fin La maniere de bien & iustement entoucher les lucs & guiternes.], 1556, p. 112..
- ↑ * Simon Millanges. Les Déclinaisons de tous noms et verbes latins réguliers, et autres. D'avantage l'entière conjugaison du verbe françois, avecque son exposition latine. Plus la manière d'instruire les enfants, & la table du livre. Par M. Elie Vinet, sainctongeois. Le tout reveu, corrigé et augmenté en cette dernière impression, 1610, p. 267.
- ↑ Enguilbert Marnef. Aulii Persii Flacci satyrarum liber, ab Elia Vineto Santone emendatis... (en llatí), 1560, p. 32..
- ↑ Clavdivm Morellvm. Satyrae (en llatí), 1613, p. 520..
- ↑ Ioannem Orry. Lucii Annæi Cornuti ... Commentum in Auli Persii Flacci Satyras, nunc primmum formis editum. Eliæ Vineti Santonis præpatio in id commentarium, et annotationes in easdem Persii Satyras. (en llatí), 1613, p. 142..
- ↑ Enguilbert Marnef. Lucii Annaei Flori, vel potius Lucii Annaei Senecae, rerum Romanorum ex Tito Livio epitoma (en llatí), 1563, p. 129..
- ↑ E. Marnesium. De vita et moribus imperatorum romanorum (en llatí), 1564.
- ↑ Iacobum Stoer. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Iustini ex Trogi Pompeii externis historiis, libri XLIIII; Sex. Aur ..] (en llatí), 1598, p. 562..
- ↑ Claude Morillon. Justini ex Trogi Pompeii Externis historiis libri XLIII. Sexti Aur. Victoris Epitome : de vita Caesarum ab Augusto ad Theodosium. Compendium de reliquorum Caesarum vita et moribus ad Maximilianum secundum, ex probatis auctoribus. Eliae Vineti in Victoris Epitomen notae... [De utilitate legendae historiae. S. Grynaeo auctore.] (en llatí), 1616, p. 560..
- ↑ E. Marnesium. La manière de fare les solaires, que communement on appelle quadrans (en francès), 1564.
- ↑ Simon Millanges. La manière de fere les solaires, que communément, on apele quadrans, 1583, p. 74..
- ↑ 42,0 42,1 Robert Foüet. La maison champestre, avec le jardin médecinal, 1607, p. 811..
- ↑ ædibus Rovillii. Rhemnii Fannii, Bedae Angli, Volusii Metiani, libri de numeris, ponderibus, mensuris, numeris, eorumque notis, et de vetere computandi per digitos ratione (en llatí), 1565, p. 95.
- ↑ Enguilbert de Marnef. Ausonii Bvrdigalensis liber de Claris vrbibus et en eum Eliae Vineti Santonis commentarius, 1565.
- ↑ Enguilbert Marnef. [disponible a Gallica L'Antiquité de Bourdeaus et de Bourg présentée au Roy Charle neufiesme, le treiziesme jour du mois d'avril l'an mille cinq cens soixante et cinq, à Bourdeaus], 1565, p. 58.
- ↑ [disponible a Gallica L'Antiquité de Bourdeaus et de Bourg présentée au Roy Charle neufiesme, le treiziesme jour du mois d'avril l'an mille cinq cens soixante et cinq, à Bourdeaus], 1565, p. 58..
- ↑ Simon Millanges. L'Antiquité de Bourdeaus et de Bourg présentée au Roy Charle neufiesme, le treiziesme jour du mois d'avril l'an mille cinq cens soixante et cinq, à Bourdeaus, et lhors premièrement publiée, mais depuis revue, et augmentée, et a ceste autre impression enrichie de plusieurs figures, par son aucteur Elie Vinet, 1574, p. 72..
- ↑ Enguilbert de Marnef. Recherche de l'antiquité d'Engovlesme, 1567, p. 16..
Une édition facsimilé, publié en 1876 : F. Goumard. Recherche de l'antiquité d'Engovlesme, 1876, p. 74.. - ↑ Enguilbert de Marnef. Censorini Liber de Die natali par Eliam Vinetum Santonem emendatus, 1567, p. 62.
- ↑ Veuve Morpain. Les Antiquitez de la ville de Xaintes au pais de Xaintonge, 1568.
Une édition facsimilé, publié en 1870 : Bachelin-Delforenne. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Barbezieux, son histoire et ses seigneurs avec la réimpression de l'′′Antiquité de Saintes et de Barbezieux′′ écrite en 1568 par Élie Vinet], 1869, p. 224.. - ↑ Simon Millanges. L'antiquité De Saintes et Barbezieus, 1584..
- ↑ Enguilbert de Marnef. Le Safran de la Roche-Foucault, 1568, p. 22..
- ↑ Pierre de Ladime. L'Antiquité de Saintes, 1571, p. 72..
- ↑ Gabriel Buon. De situ orbis libri, ad multa nova, veteraque exemplaria emendati per Eliam Vinetum Santonem. (en llatí), 1572, p. 61.
- ↑ Simon Millanges. De situ orbis libri tres, ad multa nova, veteraque exemplaria emendati per Eliam Vinetum Santonem. Secunda editioemendatio (en llatí), 1582, p. 61.
- ↑ Simon Millanges. Pomponii Melae, De situ orbis libri tres, ad multa nova veteraque exemplaria emendati, per Eliam Vinetum Santonem. Secunda editio emendatior (en llatí), 1607, p. 61..
- ↑ Simon Millanges. Narbonensium votum, et arae dedicatio, insignia antiquitatis monomenta, Narbone reperta in marmore eterra effosso : quum fundamenta condendo propugnaculo aperirentur, anno Christi MDLXVI (en llatí), 1572, p. 42..
- ↑ Simon Millanges. Eliae Vineti santonis de Logistica libri tres, 1573, p. 183..
- ↑ Simon Millanges. Definitiones Elementi qvincti, Et sexti, Euclidio,ab Elia Vineto (en francès), 1575, p. 26.
- ↑ Simon Millanges. [disponible a Gallica L'Arpanterie], 1577..
- ↑ Simon Millanges. L'Arpanterie, 1583..
- ↑ Simon Millanges. Somnium Scipionis, ex libro sexto de Republica Marci Tullii Ciceronis, Elia Vineto Santone interprete, 1579, p. 120..
- ↑ Simon Millanges. Schola Aquitanica, 1583, p. 63..
- ↑ E. Vineti Santonis annotationes in Prisciani librum de figuris et nominibus Numerorum-In (Rhemnii Fanii Palæmonis) carmen de ponderibus, etc. (en llatí), 1585.
- ↑ Coustet, Robert. Le nouveau viographe de Bordeaux : guide historique et monumental des rues de Bordeaux. Mollat, 2011, p. 564. ISBN 978-2-35877-002-6.
- ↑ texte, Ausone (0310?-0395?) Auteur du. Ausonii,... omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, Opera. Ad haec, Symmachi et Pontii Paulini litterae ad Ausonium scriptae, tum Ciceronis, Sulpiciae, aliorumque quorundam veterum carmina nonnulla. Cuncta ad varia vetera novaque exemplaria emendata, commentariisque illustrata per Eliam Vinetum,... (en francès), 1580.
- ↑ Jean Gelda meurt de la peste le 19 février 1556. Le 22 février Vinet est nommé à sa place par les Jurats ; il prête serment entre leurs mains et le 6 mars un arrêt de la Cour du Parlement confirme cette nomination : «[disponible a Gallica Confirmation de l'élection de Hélie Vinet comme principal du collège de Guyenne]» (en francès). Archives historiques de la Gironde, 17, 1877, pàg. 232..
- ↑ Qui aurait aujourd'hui la gloire d'Aristarque Vinet, si les savants étaient honorés comme jadis ?
- ↑ Informez-vous de ses mœurs, profitez-vous de sa science : quelqu'un fut-il plus savant et meilleur que le saintongeois Vinet ?
- ↑ « Beaucoup, et nous sommes de ce nombre, sont confondus de ne pas bien comprendre le sens de ce dernier vers », Chaumas-Gayet. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Description des œuvres d'art qui décorent les édifices publics de la ville de Bordeaux], 1861, p. 568., voir page 210, note 4.
- ↑ Henri de La Ville de Mirmont. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Le manuscrit de l'Ile Barbe (Codex leidensis Vossianus latinus 3) et les travaux de la critique sur le texte d'Ausone; l'oeuvre de Vinet et l'oeuvre de Scaliger] (en francès). 1. F. Pech, 1917, p. 234..
Henri de La Ville de Mirmont. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Le manuscrit de l'Ile Barbe (Codex leidensis Vossianus latinus 3) et les travaux de la critique sur le texte d'Ausone; l'oeuvre de Vinet et l'oeuvre de Scaliger] (en francès). 2. F. Pech, 1918, p. 294..
Henri de La Ville de Mirmont. [[[:Plantilla:Internet Archive]] Le manuscrit de l'Ile Barbe (Codex leidensis Vossianus latinus 3) et les travaux de la critique sur le texte d'Ausone; l'oeuvre de Vinet et l'oeuvre de Scaliger] (en francès). 3. F. Pech, 1919, p. 336.. - ↑ Ausone. Ausonii Burdigalensis, viri consularis, Omnia, quae adhuc in veteribus bibliothecis inveniri potuerunt, Opera, ad varia, vetera, novaque exemplaria, emendata, commentariisque illustrata per Eliam Vinetum Santonem. Item, Symmachi, & Pontii Paulini litterae ad Ausonium scriptae : Ciceronis & aliorum quorundam veterum carmina nonnulla. Quae, omnia, pagina secunda indicabuntur, 1575, p. 104..
- ↑ Élie Vinet. L'antiquité de Bourdeaus, présentée au Roy le treziesme jour d'avril, l'an mille cinq cens soixante cinq (en francès). Enguilbert de Marnef, 1565, p. 58.
- ↑ Ernest Labadie «[disponible a Gallica Étude bibliographique sur les éditions de « L'Antiqvité de Bordeavs » d'Élie Vinet]». Bulletin de la Société des archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, 1907, pàg. 13-33..
- ↑ «Dicours de Vinet sur les antiquités de Bordeaux et de Bourg».
- ↑ Ernest Labadie «Étude bibliographique sur l'"Engoulesme" d'Élie Vinet, Poitiers, 1567». Bulletin de la Société archéologique et historique de la Charente, 1908_1909, pàg. 1-36..
- ↑ Ernest Labadie «Étude bibliographique sur les éditions de "Saintes et de Barbezieus" d'Élie Vinet,... (Bourdeaus, 1568, 1571 et 1584)». Revue de Saintonge, 1904, pàg. 1-25..
- ↑ «François Roaldes». IdRef.
- ↑ Edouart Féret. Personnalités et notables girondins : de l'antiquité à la fin du XIXème siècle (en français). Feret et fils, 1889, p. 628.
- ↑ Le texte de la lettre : «[disponible a Gallica Lettre d'Élie Vinet]» (en francès). Archives historiques du département de la Gironde, 12, 1870, pàg. 358-359.
- ↑ Le texte de la lettre : «[disponible a Gallica Lettre d'Élie Vinet à Daniel, avocat au Parlement]» (en francès). Archives historiques du département de la Gironde, 41, 1906, pàg. 112-113.
- ↑ Émile Brethe «Note sur deux lettres d’Élie Vinet et Barnabé Brisson» (en francès). La revue du bas-Poitou, 5, 1959, pàg. 409-413.
- ↑ «Lycée Général et Technologique Elie Vinet». lycee-elie-vinet.fr. [Consulta: 19 març 2018].
- ↑ «Bibliothèque d'Histoire et Histoire de l'art - Université Bordeaux Montaigne» (en francès). www.u-bordeaux-montaigne.fr. [Consulta: 19 març 2018].