No s'ha de confondre amb Opal.

L'òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L'origen del nom és incert. Es creu que pot provenir del sànscrit upala, que significa "pedra" o "pedra preciosa" o de l'antic nom llatí de la gemma, opalus (Plini el Vell, 75-79). Plini pot haver-se referit també a la joia com paederos.

Infotaula de mineralÒpal
OpaleMexique.jpg
Òpal-AG (òpal preciós) de la mina Carbonea, La Trinidad, Mun. de Tequisquiapan, Queretaro, Mèxic
Fórmula químicaSiO2·nH2O
Epònimgemma Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DA.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana75.2.1.1
Heys7.8.8
Propietats
Hàbit cristal·líirregular, massiu, nòduls
Colordiversos
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal a desigual
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorsubvítrea a cerosa
Color de la ratllablanca
Diafanitatopaca, translúcida, transparent
Densitat1,9 a 2,3 g/cm3 (mesurada)
Lluïssor polidavítria a resinosa
Propietats òptiquesrefracció individual, sovint doble refracció anòmala a causa de la tensió; isotròpica
Índex de refracciónα = 1,400 a 1,460
Birefringènciano en té
Pleocroismeno en té
Fluorescènciasí, depenent del tipus d'òpal
Característiques de diagnòstics'enfosqueix a l'escalfar-la
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un mineraloide format de cristobalita i/o tridimita o compost de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de densitat 2,1 a 2,2. La seva fórmula és SiO2·nH2O. És una de les primeres pedres que es va fer servir en joieria; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en astrologia, és associat al signe del Lleó.

Tipus d'òpalModifica

L'òpal es classifica en quatre tipus:

  • Òpal-CT. Consisteix en empaquetats d'esferes microscòpiques (150-300 nm) constituïdes per petites fulles microcristal·lines de cristobalita i/o tridimita, amb un contingut d'aigua de fins a un 10% del seu pes. També es coneix amb el nom de lussatita.[2]
  • Òpal-C. Un tipus d'òpal que consisteix en una desendreçada α-cristobalita.[3]
  • Òpal-AG. Un tipus d'òpal que consisteix en agregats d'esferes de silici amorf, amb aigua omplint els espais del mig. També conegut com a òpal preciós.[4]
  • Òpal-AN. Òpal amorf amb una estructura similar al vidre. També coneguda com a hialita.[5]

Les transicions entre òpal-AG, òpal-CT i l'òpal-C són comunes.

 
Òpal de foc

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òpal
  1. «Opal» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  2. «Opal-CT» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  3. «Opal-C» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  4. «Opal-AG» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].
  5. «Opal-AN» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 novembre 2014].