244 aC
any
El 244 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat d'Àtic i Bles (o també any 510 ab urbe condita). L'ús del nom «244 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 244 aC (ccxliv aC) |
Islàmic | 892 aH – 891 aH |
Xinès | 2453 – 2454 |
Hebreu | 3517 – 3518 |
Calendaris hindús | -188 – -187 (Vikram Samvat) 2858 – 2859 (Kali Yuga) |
Persa | 865 BP – 864 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 7 |
Ab urbe condita | 510 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
Dècades | |
270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC | |
Anys | |
247 aC 246 aC 245 aC - 244 aC - 243 aC 242 aC 241 aC |
Esdeveniments
modificaAntiga Grècia
modifica- Agis IV succeeix el seu pare, Eudàmides II, com a rei d'Esparta.[2]
- La guerra a Anatòlia i la mar Egea s'intensifica quan la Lliga Aquea s'alia amb Ptolemeu III d'Egipte, mentre Seleuc II aconsegueix dos altres aliats a la regió de la mar Negra. Els exèrcits de Ptolemeu III arriben fins a Bactriana i la frontera de l'Índia en la seva campanya contra l'Imperi Selèucida.[3]
Àsia Menor
modifica- Seleuc II Cal·linic, rei de l'Imperi Selèucida, es presenta a Síria on els governadors de les ciutats es declaren a favor seu, i n'expulsa els egipcis en pocs mesos (entre la primavera i l'estiu); els egipcis però conserven la Celesíria i Fenícia, i la base de Selèucia de Piera, prop d'Antioquia, de la que era el port.[4]
Antiga Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Aulus Manli Torquat Àtic i Gai Semproni Bles.[5]
- Amílcar Barca mou el seu exèrcit fins a la falda del Mont Erys, des d'on pot proporcionar suport a l'assetjada guarnició de la veïna ciutat de Drepanum (Trapani).[6]
- Establiment d'una colònia romana a Brundisium (Bríndisi).[7]
Necrològiques
modifica- Eudàmides II, rei d'Esparta.[2]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 2
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXVII, 3
- ↑ Polibi. Història, I, 65
- ↑ Polibi. Història, I, 66
- ↑ Gai Vel·lei Patèrcul. C. Velleii Paterculi Historiae Romane ad At Vinicium Cos, I, 14