243 aC
any
El 243 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà, era conegut com a any del consolat de Fúndul i Gal (o també any 511 ab urbe condita). L'ús del nom «243 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 243 aC (ccxliii aC) |
| Islàmic | 891 aH – 890 aH |
| Xinès | 2454 – 2455 |
| Hebreu | 3518 – 3519 |
| Calendaris hindús | -187 – -186 (Vikram Samvat) 2859 – 2860 (Kali Yuga) |
| Persa | 864 BP – 863 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 8 |
| Ab urbe condita | 511 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 270 aC 260 aC 250 aC - 240 aC - 230 aC 220 aC 210 aC | |
| Anys | |
| 246 aC 245 aC 244 aC - 243 aC - 242 aC 241 aC 240 aC | |
Esdeveniments modifica
Antic Egipte modifica
- Segons la llegenda, Berenice II d'Egipte consagra un ble del seu cabell al temple de Zefirion pel retorn del seu marit Ptolemeu III Evergetes I sa i estalvi de Síria. L'astrònom Conó de Samos afirma que els cabells havien format una constel·lació, la Cabellera de Berenice, cosa que origina un poema cèlebre de Cal·límac, després perdut, però que es conserva en una traducció de Catul.[2][3][4]
- Ptolemeu III torna de Síria perquè s'ha estès una revolta a Egipte, i Seleuc II aprofita per recuperar el control del seu regne i expulsar els egipcis de Mesopotàmia i de part del Nord de Síria. Seleuc concedeix el govern d'una pat del territori al seu germà Antíoc Híerax.[5]
- Ptolemeu III torna de les seves conquestes en el territori selèucida amb una gran quantitat de tresors i obres d'art, incloent-hi moltes estàtues de déus egipcis que Cambises II de Pèrsia havia espoliat prèviament. Ptolemeu deposita les estàtues i els tresors als temples egipcis i aconsegueix així el títol d'Evergetes ('Benefactor').[6]
Antiga Grècia modifica
- Sense declaració de guerra prèvia, el polític grec Àrat de Sició, que havia transformat la Lliga Aquea en una potència important de Grècia, ataca Corint per sorpresa i força la retirada de les tropes d'ocupació macedòniques. Mègara, Trezè i Epidaure també abandonaren el rei macedoni Antígon II per entrar a la Lliga.[7]
- Basant-se en la tradició del jurista espartà Licurg, el jove rei d'Esparta, Agis IV de la dinastia euripòntida, intenta reformar un sistema polític que distribuïa la terra i la riquesa d'una forma desigual i que carregava els pobres de deutes. Proposa la cancel·lació dels deutes i el repartiment de les terres espartanes en parcel·les per als seus ciutadans, i la concessió de la ciutadania als Periecs (homes lliures sense dret a vot) i a estrangers. A més, el rei proposa la restauració del sistema que havia creat Licurg per la formació militar. Agis rep el suport de la seva mare i la seva àvia (que renuncien a les seves propietats), del seu oncle Agesilau i de Lisandre, un dels èfors (magistrats que supervisaven el govern reial d'Esparta).[8]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Gai Fundani Fúndul i Gai Sulpici Gal.[9]
- Fundani Fúndul és enviat a Sicília a lluitar contra Amílcar Barca que ocupava la ciutat d'Erix. Amílcar demana una treva per enterrar els morts i Fundani li contesta que valia més demanar una treva pels vius i rebutja la petició. Quan més tard fa una proposta de treva per recollir els seus morts a Amílcar, el cartaginès li concedeix, dient que ell no combat contra els morts.[10]
Naixements modifica
- Seleuc III Ceraune, posteriorment rei de l'Imperi Selèucida.[11]
- Magó Barca, germà d'Hanníbal Barca i futur general de l'Imperi cartaginès.[12]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Polibi. Història, XV, 25
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XXX, 1
- ↑ Gai Valeri Catul. Elegies, LXIII
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XVIII, 2, 3
- ↑ Justí. Justini Historiarum Philippicarum, XVII, 3
- ↑ Polibi. Història, IV, 8
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Agis, XX
- ↑ Diodor de Sicília. Bibliotheca historica, frag. Vat. p. 60
- ↑ Aulus Gel·li. Les Nits Àtiques, X, 6
- ↑ Polibi. Història, IV, 48
- ↑ Polibi. Història, III, 71
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 243 aC |