284 aC
any
El 284 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Tuca i Dènter (o també any 470 ab urbe condita). La denominació «284 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 284 aC (cclxxxiv aC) |
| Islàmic | 933 aH – 932 aH |
| Xinès | 2413 – 2414 |
| Hebreu | 3477 – 3478 |
| Calendaris hindús | -228 – -227 (Vikram Samvat) 2818 – 2819 (Kali Yuga) |
| Persa | 905 BP – 904 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -33 |
| Ab urbe condita | 470 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 310 aC 300 aC 290 aC - 280 aC - 270 aC 260 aC 250 aC | |
| Anys | |
| 287 aC 286 aC 285 aC - 284 aC - 283 aC 282 aC 281 aC | |
Esdeveniments
modificaAntic Egipte
modifica- Ptolemeu II Filadelf és proclamat rei d'Egipte, entre festes i processions de gran magnificència.[2]
Antiga Grècia
modifica- Alexandre fill de Lisímac de Tràcia, espantat per l'assassinat del seu germà Agàtocles, mort a la presó a mans de Ptolemeu Ceraune, fuig cap a l'Àsia Menor amb Lisandra, la vídua de son germà i demana protecció a Seleuc I Nicàtor, que accedeix. S'inicia la guerra entre els selèucides i Lisímac.[3][4]
- Parisades II, fill de Sàtir III, succeeix el seu pare com a rei del Bòsfor Cimmeri.[5]
República de Roma
modifica- Aquest any són elegits cònsols Luci Cecili Dènter i Gai Servili Tuca.[6]
- Batalla d'Arrècium, a Arrècium, entre la República Romana i algunes tribus celtes, principalment els sènons i els bois. El cònsol Luci Cecili Dènter era el comandant de l'exèrcit romà. Els gals guanyen la batalla, destruint l'exèrcit romà. Hi ha tres versions de la batalla: la que dona Polibi, la dels annalistes (Florus, Eutropi, Pau Orosi) i la d'Apià.[7]
Necrològiques
modifica- Su Qin, influent polític i estrateg que va viure durant el període dels Regnes Combatents.[8]
- Agàtocles de Tràcia, empresonat pel seu pare Lisímac i mort per Ptolemeu Ceraune.[4]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XVI, 2
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 10, 3-4
- ↑ 4,0 4,1 Apià. Història de Roma, IX, 64
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 24
- ↑ Polibi. Història, II, 19
- ↑ Morgan, M. Gwyn «The Defeat of L. Metellus Denter at Arretium». The Classical Quarterly, 22, 2, 1972, pàg. 309-325.
- ↑ 《史记·苏秦列传》(Records of the Grand Historian, Biography of Su Qin)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 284 aC