359 aC
any
El 359 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Lenat i Capitolí Imperiós (o, més rarament, any 395 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «359 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 359 aC (ccclix aC) |
| Islàmic | 1011 aH – 1010 aH |
| Xinès | 2338 – 2339 |
| Hebreu | 3402 – 3403 |
| Calendaris hindús | -303 – -302 (Vikram Samvat) 2743 – 2744 (Kali Yuga) |
| Persa | 980 BP – 979 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -108 |
| Ab urbe condita | 395 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 380 aC 370 aC 360 aC - 350 aC - 340 aC 330 aC 320 aC | |
| Anys | |
| 362 aC 361 aC 360 aC - 359 aC - 358 aC 357 aC 356 aC | |
Esdeveniments modifica
Antiga Grècia modifica
- Filip II de Macedònia, a la mort del rei Perdicas III, veient que l'hereu de Perdicas, Amintes IV, era només un nen, i les tribus circumdants pensaven aprofitar la debilitat del tron de Macedònia per atacar, assumeix el títol de regent. Compra la retirada dels peonis i fa la pau amb Cotis rei dels odrisis de Tràcia, aliat del pretendent Pausànies. Els atenencs donen suport a Argeu II, que havia estat rei temps abans. Després es retira d'Amfípolis, a la que declara independent. Derrota Argeu i ofereix renovar l'aliança amb Atenes, proposta que és acceptada.[2]
- Cefisòdot, orador i general atenès, va ser enviat amb un esquadró a l'Hel·lespont on els atenencs esperaven que l'aventurer d'Eubea, Caridem, virtual regent del Quersonès Traci, acompliria la seva promesa de sotmetre Tràcia a Atenes. Però Caridem va dirigir les seves armes contra el seu amic Cefisòdot, que estava assetjant Alopeconnès, una ciutat del sud-est del Quersonès on s'havien refugiat un grup de pirates. Amb forces molt igualades els dos homes van acordar una treva i encara que la ciutat d'Alopeconnès va ser entregada a Atenes, les condicions eren tan desavantatjoses que Cefisòdot va ser destituït, i portat a judici. Es va escapar a la sentència de mort per només tres vots i va haver de pagar una multa de cinc talents.[3][4]
Antiga Roma modifica
- Aquest any són elegits cònsols Marc Popil·li Lenat i Gneu Manli Capitolí Imperiós.[5]
- Popil·li Lenat, suposadament va aturar uns disturbis civils amb la seva eloqüència, però Titus Livi parla d'un sobtat atac durant la nit, feta pels tiburtins. La ciutat estava atemorida, però a la matinada, tan aviat com els romans van organitzar un cos suficient, els enemics van ser rebutjats.[6]
- Capitolí Imperiós va organitzar un atac contra Tibur.[7]
Xina modifica
- Reformes polítiques de Shang Yang, un important estadista de l'Estat de Qin durant període dels Regnes Combatents de la Història de la Xina. Les reformes segueixen la seva filosofia legalista com es registra en El Llibre del Senyor Shang[8]
Referències modifica
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 8
- ↑ Demòstenes. Contra Aristòcrit, 15-17
- ↑ Suïdas, sub voce Κηφισόδοτος
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 15
- ↑ Titus Livi Ab Urbe Condita VII, 16, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 23
- ↑ Pines, Yuri, "Legalism in Chinese Philosophy", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Winter 2014 Edition), Edward N. Zalta (ed.), 1.1 Major Legalist Texts, http://plato.stanford.edu/archives/win2014/entries/chinese-legalism/