El 357 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Rútil i Capitolí (o, més rarament, any 397 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «357 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre357 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià357 aC (ccclvii aC)
Islàmic1009 aH – 1008 aH
Xinès2340 – 2341
Hebreu3404 – 3405
Calendaris hindús-301 – -300 (Vikram Samvat)
2745 – 2746 (Kali Yuga)
Persa978 BP – 977 BP
Armeni-
Rúnic-106
Ab urbe condita397
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
380 aC 370 aC 360 aC - 350 aC - 340 aC 330 aC 320 aC
Anys
360 aC 359 aC 358 aC - 357 aC - 356 aC 355 aC 354 aC

Esdeveniments modifica

Antiga Grècia modifica

  • Inici de la Guerra social (357 aC-355 aC), entre Atenes amb la Segona Lliga atenesa i les ciutats-estat aliades de Quios, Rodes, Cos i Bizanci.[2]
  • Cares, general atenenc, és enviat en ajut de la ciutat de Fliunt atacada pels arcadis i els argius amb ajut del comandant de Tebes a Sició. Aconsegueix aixecar el setge de la ciutat. En aquesta campanya es va distingir Èsquines l'orador.[3]
  • Càbries, general atenenc, va ser nomenat comandant de la flota i en la primera acció, el setge de Quios, la seva nau va ser greument avariada (es va acabar enfonsant), però es va negar a deixar la lluita i va seguir avançant. Va morir lluitant.[4]
  • Els aliats d'Atenes, instigats per Mausol, rei de Cària, es rebel·len contra la capital, i els atenencs es veuen impossibilitats de fer res.[5]
  • Tebes que encara conserva un cert prestigi, veu com les ciutats de l'illa d'Eubea, que havia passat a domini tebà després de la Batalla de Leuctra el 371 aC, es revolten. Tebes hi envia un exèrcit, però els rebels demanen ajut a Atenes i rebutgen els tebans.[6]

Sicília modifica

  • Dió de Siracusa, aprofitant l'absència de Dionisi el Jove i de Filist, que eren a Itàlia, va desembarcar a Heraclea Minoa en territori cartaginès on se li van unir voluntaris d'arreu. Va avançar cap a Siracusa sense oposició i va entrar a la ciutat, on les forces que es mantenien lleials a Dionisi es van fer fortes a la ciutadella.[7]

Antiga Roma modifica

Naixements modifica

Necrològiques modifica

  • Càbries, estrateg atenenc, comandant de la flota, quan va atacar l'illa de Quios els enemics li van avariar la nau, i va morir lluitant.[4]

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 22
  3. Xenofont. Hel·lèniques, VII, 2
  4. 4,0 4,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 6
  5. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XVI, 8
  6. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVI, 7
  7. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 11-13
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 15
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 15-16
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VII, 17
  11. Puente y Franco, Antonio de; José Francisco Díaz. Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrod: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 46 [Consulta: 1r maig 2022]. 
  12. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 16, 19