El 377 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del tribunat de Mamercí, Publícola, Cicurí, Pretextat, i Cincinnat (o, més rarament, any 377 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «377 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Infotaula nombre377 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià377 aC (ccclxxvii aC)
Islàmic1029 aH – 1028 aH
Xinès2320 – 2321
Hebreu3384 – 3385
Calendaris hindús-321 – -320 (Vikram Samvat)
2725 – 2726 (Kali Yuga)
Persa998 BP – 997 BP
Armeni-
Rúnic-126
Ab urbe condita377
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
400 aC 390 aC 380 aC - 370 aC - 360 aC 350 aC 340 aC
Anys
380 aC 379 aC 378 aC - 377 aC - 376 aC 375 aC 374 aC

Esdeveniments modifica

Àsia menor modifica

Antiga Grècia modifica

  • Després de la constitució de la Segona Lliga atenesa, creada per tal de posar terme a l’hegemonia d'Esparta, Atenes aconsegueix que les ciutats aliades surtin del domini d'Esparta. La intenció era garantir que Esparta permetés a tots els grecs ser independents, i els estats implicats havien de conservar la seva independència.[4] No es permetia a Atenes posseir terres en cap dels estats membres, ni imposar-los una guarnició o cleruquia.[5]
  • Nou atac d'Agesilau II, rei d'Esparta, a la ciutat de Tebes.[6]
  • Quan els espartans es preparaven per envair Beòcia el 377 aC van quedar aturats a Escolos, una ciutat de Calcídia.[7]
  • Els atenencs van cridar a Càbries, que era a Egipte lluitant per Acoris, i van enviar a Ifícrates amb 20.000 mercenaris a Egipte per ajudar al sàtrapa Farnabazos II a reduir al país.[8]

Antiga Roma modifica

Necrològiques modifica

Referències modifica

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. 2,0 2,1 Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XV, 90
  3. Memnó d'Heraclea. Història, 20
  4. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XV, 28,4.
  5. Martin, Thomas R «Book Review: The Second Athenian League: Empire or Free Alliance?». Classical Philology, 79, 3, 1984, pàg. 14.
  6. Xenofont. Hel·lèniques, III, 8
  7. Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, V, 18
  8. Xenofont. Hel·lèniques, V, 4, 34
  9. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 6
  10. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 31