El 491 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'any del consolat d'Atratí i Augurí (o també any 263 ab urbe condita). La denominació 491 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Infotaula nombre491 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià491 aC (cdxci aC)
Islàmic1147 aH – 1146 aH
Xinès2206 – 2207
Hebreu3270 – 3271
Calendaris hindús-435 – -434 (Vikram Samvat)
2611 – 2612 (Kali Yuga)
Persa1112 BP – 1111 BP
Armeni-
Rúnic-240
Ab urbe condita263
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle vi aC - segle v aC - segle iv aC
Dècades
520 aC 510 aC 500 aC - 490 aC - 480 aC 470 aC 460 aC
Anys
494 aC 493 aC 492 aC - 491 aC - 490 aC 489 aC 488 aC

Esdeveniments

modifica

Grècia

modifica
  • Darios I el Gran, envia a totes les ciutats greges un missatge: «terra i aigua», (γῆ καί ὕδωρ 'ge kai hydor') que s'utilitza per indicar la demanda dels perses a les ciutats o a les persones que s'havien de rendir. No obstant Atenes i Esparta s'hi neguen.[2]
  • Cleòmenes I, rei d'Esparta, conspira per destronar Demarat, l'altre rei espartà, que havia iniciat una revolta a Egina. Es va aliar amb Leotíquides i junts van deposar a Demarat al·legant una decisió de l'oracle de Delfos que havia donat la pítia Periala. Llavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar ostatges i els van entregar als atenencs. Però en tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demarat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències.[3]

República Romana

modifica
  • Aulus Semproni Atratí i Marc Minuci Augurí són elegits cònsols a Roma.
  • Aquell any hi ha una gran fam a Roma, i Atratí va ser l'encarregat de comprar gra. Augurí, va ser un dels defensors de Coriolà, que va ser jutjat aquell any, però no en va aconseguir l'absolució.[4]
  • Coriolà va demanar de no repartir el gra que s'havia comprat a Sicília, entre els plebeus a menys que renunciessin als seus tribuns. Aquesta actitud li va costar un judici, que el va condemnar a desterrament, i es va refugiar al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.[5]

Sicília

modifica
  • Hipòcrates, el tirà de Gela, organitza una expedició contra els sículs i assetja la ciutat d'Hibla Menor. Mor durant el setge.[6]
  • Enesidem, a qui Hipòcrates va fer tirà de Leontins, probablement va cessar d'aquest càrrec a la mort d'Hipòcrates.[7]
  • A la mort d'Hipòcrates, el poble de Gela es va revoltar contra els fills del tirà. Geló es va posar inicialment al costat dels joves prínceps i va derrotar els rebels, però aprofitant les circumstàncies va conservar el poder per a si mateix.[8]

Naixements

modifica

Necrològiques

modifica
  • Hipòcrates, tirà de Gela.[6]

Referències

modifica
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Heròdot. Històries, VII, 133
  3. Heròdot. Històries, VI, 49-50
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 34
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 38-40
  6. 6,0 6,1 Heròdot. Històries, VII, 154-155
  7. Heròdot. Històries, VII, 154
  8. Heròdot. Històries, VII, 155-156