75 aC
any
L'any 75 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Octavi i Cota (o, més rarament, any 679 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «75 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Tipus | any aC ![]() |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 75 aC (lxxv aC) |
Islàmic | 718 aH – 717 aH |
Xinès | 2622 – 2623 |
Hebreu | 3686 – 3687 |
Calendaris hindús | -19 – -18 (Vikram Samvat) 3027 – 3028 (Kali Yuga) |
Persa | 696 BP – 695 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 176 |
Ab urbe condita | 679 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle ii aC - segle i aC - segle i | |
Dècades | |
100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC | |
Anys | |
78 aC 77 aC 76 aC - 75 aC - 74 aC 73 aC 72 aC |
Esdeveniments
modificaRepública Romana
modifica- Luci Octavi i Gai Aureli Cota són elegits cònsols.[2]
- Quint Opimi, tribú de la plebs, dona suport a una llei del cònsol Gai Aureli Cota (Aurelia de tribunis plebis) per la qual els tribuns de la plebs podrien optar a altres magistratures després del seu període, opció de la que havien estat privats per una llei Cornèlia, establerta per Sul·la.[3]
- Ciceró és qüestor a la província romana de Sicília.[4]
- Quint Hortensi Hòrtal, edil curul aquest any, organitza uns Jocs esplendorosos que són recordats durant molt de temps.[5]
Hispània
modifica- Gneu Pompeu Magne segueix la guerra contra Sertori a Hispània. Creua l'Ebre cap on eren Herenni i Perpenna, llegats de Quint Sertori, als que derrota a prop de València, i es vol enfrontar amb Sertori, que ve per l'oest, Sertori vol lluitar abans de la unió de Pompeu amb l'exèrcit de Quint Cecili Metel Pius. Es lliura una batalla a la vora del Sucro (Xúquer) que no té un guanyador clar. L'ala dreta de Pompeu, que ell mateix dirigia, va fugir, però l'ala esquerra comandada per Luci Afrani, va vèncer a l'ala dreta de Sertori. Sertori es retira. Més tard, Pompeu acampa amb el seu exèrcit vora la ciutat vascona d'Iruña i funda la ciutat de Pompelo, Pamplona.[6]
Referències
modifica- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Smith, William (ed.). «Cotta, Aurelius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 febrer 2025].
- ↑ Pseudo-Asconi. Comentaris a les Verrines, 200
- ↑ Bickel, Ernst. Historia de la literatura griega y romana. Madrid: Gredos, 1987, p. 397. ISBN 8429408538.
- ↑ Ciceró. De officiis, II, 16
- ↑ Smith, William (ed.). «Pompeius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 7 febrer 2025].