Gai Aureli Cotta (cònsol 73 aC)

(S'ha redirigit des de: Gai Aureli Cotta III)

Gai Aureli Cotta (en llatí Caius Aurelius Cotta) va ser germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta i del cònsol Marc Aureli Cotta. Va néixer l'any 124 aC i la seva mare es deia Rutília.

Infotaula de personaGai Aureli Cotta
Nom original(la) Gaius Aurelius Cotta modifica
Biografia
Naixement124 aC modifica
Mort74 aC modifica (49/50 anys)
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
75 aC – 75 aC
Juntament amb: Luci Octavi
Governador romà
modifica
Activitat
OcupacióPolític i militar modifica
PeríodeRepública Romana tardana modifica
Família
PareLuci Aureli Cotta II modifica
GermansMarc Aureli Cotta i Aurèlia modifica

Era amic del tribú Marc Livi Drus, que va ser assassinat el 91 aC. Aquell mateix any va aspirar al tribunat, però no va ser elegit, i al cap de pocs mesos se'n va anar a l'exili voluntari per evitar ser condemnat per la Lex Varia, que ordenava investigar públicament a tots aquells que privada o públicament havien donat suport a les reclamacions de ciutadania dels aliats italians.

Va tornar a Roma el 82 aC quan Sul·la era dictador. L'any 75 aC va ser cònsol juntament amb Luci Octavi. En el seu any de mandat, es va guanyar l'hostilitat dels optimats per una llei, la Lex Aurelia judiciaria, que retornava al tribunat les facultats de les que havia estat privat per Sul·la. La natura exacta d'aquesta llei no es coneix, però Ciceró esmenta la lex de judiciis privatis que va ser abolida l'any següent. Durant el seu consolat va signar un tractat amb el rei Hiempsal II de Mauritània.

Al final del mandat va obtenir la Gàl·lia com a província i encara que allí no va fer cap guerra autèntica, en tornar va demanar els honors del triomf que li van ser acordats. Però el dia abans de la celebració se li va obrir una antiga ferida i a causa d'això va morir el mateix dia.

Va ser considerat un dels més grans oradors del seu temps i alguns fragments dels seus discurs s'han conservat a la Historiae de Sal·lusti. També va estudiar filosofia i Ciceró el situa com interlocutor a De Oratore i al tercer llibre de De natura deorum on dóna suport a la causa dels acadèmics.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mithology. Vol I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 867.