Alexandre-Edmond Becquerel

físic francès
(S'ha redirigit des de: A. E. Becquerel)

Alexandre-Edmond Becquerel (París, 24 de març de 1820 – París, 11 de maig de 1891), conegut com a Edmond Becquerel, va ser un físic francès que estudià l'espectre solar, el magnetisme, l'electricitat i l'òptica. Es considera el descobridor de l'efecte fotovoltaic, el principi operatiu de la cel·la solar, el 1839.[1][2] També és conegut pels seus treballs en la luminescència i fosforescència. Era fill d'Antoine César Becquerel i el pare de Henri Becquerel, un dels descobridors de la radioactivitat.

Plantilla:Infotaula personaAlexandre-Edmond Becquerel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Edmond Becquerel (francobelge) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Alexandre Edmond Becquerel Modifica el valor a Wikidata
24 març 1820 Modifica el valor a Wikidata
antic 1r districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1891 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
182è President acadèmia de ciències
1r gener 1880 – 31 desembre 1880
← Gabriel Auguste DaubréeCharles Adolphe Würtz →
President Societat per al foment de la indústria nacional
1864 – 1888 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
Es coneix perprimer en observar l'efecte fotovoltaic
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, professor d'universitat, fotògraf, químic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1845 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorMuseu Nacional d'Història Natural de França (1878–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaFamille Becquerel (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAntoine Henri Becquerel Modifica el valor a Wikidata
PareAntoine Becquerel Modifica el valor a Wikidata
GermansLouis Alfred Becquerel Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Era deixeble, ajudant i successor del seu pare al Muséum national d'Histoire naturelle. l'any 1853 va rebre la càtedra de física al Conservatoire des Arts et Métiers. Becquerel va ser un experimentador primeren en la fotografia, l'any 1840, descobrí que els halurs de plata es tornaven sensibles exposats a la llum blava, viola o ultraviolada, permeten que els daguerrotips es poguessin revelar en llum groga o vermella.[3]

El 1867 id 1868 Becquerel publicà La lumière, ses causes et ses effets un text que va esdevenir estàndard. Molts escrits seus aparqueren a l'Acadèmia francesa de Ciències en Comptes Rendus. Va ser escollit membre de l'Reial Acadèmia Sueca de Ciències el 1886. El Becquerel Prize Arxivat 2018-06-02 a Wayback Machine. per "mèrits en fotovoltaica" es dona cada any per la European Photovoltaic Solar Energy Conference and Exhibition (EU PVSEC).

Referències

modifica
  1. R. Williams «Becquerel Photovoltaic Effect in Binary Compounds». The Journal of Chemical Physics, 32, 5, 1960, pàg. 1505–1514. Bibcode: 1960JChPh..32.1505W. DOI: 10.1063/1.1730950.
  2. E. Becquerel «Mémoire sur les effets électriques produits sous l'influence des rayons solaires». Comptes Rendus, 9, 1839, pàg. 561–567.
  3. E. Becquerel (1840). "Mémoire sur le rayonnement chimique qui accompagne la lumière solaire et la lumière électrique", Comptes Rendus 11:702–703.

Bibliografia

modifica