ARitmar
aRi[t]mar és un projecte promogut per la EOI (Escola Oficial d'Idiomes) de Santiago de Compostel·la per a divulgar música i poesia i aproximar les cultures i la llengua de Galícia i Portugal. El nom combina a ritmar (de ritme) i a rimar (de rima).
.png)  | |||
| Estat | Portugal i Galícia | ||
|---|---|---|---|
| Objectiu | Celebrar i promoure la creació musical i poètica en les llengües gallega i portuguesa | ||
.jpg)
.png)
.jpg)
Història modifica
Va començar en 2016 i inclou una gala anual de premis.[1] Altres entitats que van adherir a aquest projecte van ser el Conservatori Profesional de Música de Santiago de Compostel·la, la Facultat de Filologia de la Universitat de Santiago, les escoles oficials de llengües de Lugo i Pontevedra i les escoles d'ensenyament secundari on s'ensenya Portuguès com llengua estrangera a Galícia. Compta encara amb el suport de la Xunta de Galicia a través de les secretaries generals de Política Lingüística i Cultura, la Deputación Provincial de Corunya, el Municipi de Santiago de Compostel·la, el Grup de Cooperació Territorial Galícia-Nord de Portugal i l'Institut Camões.
El dia 20 d'abril de 2024, els premis aRi[t]mar arribaran a la ciutat portuguesa de Braga per a celebrar una nova edició de la seva gala, en l'Auditori Espaço Vita, a les 21h30. Serà la primera vegada que aquesta gala es realitza a Portugal, on l'esdeveniment ambiciona tenir continuïtat. La gala coincidirà amb el tancament del Congrés Internacional d'Estudis Gallecs, que se celebrarà a la ciutat entre els dies 17 i 20 d'abril i formarà part del seu programa social. L'esdeveniment consistirà en una reedició de la gala 2023, en la qual van ser premiades les gallegues Fillas de Cassandra i Arancha Nogueira, així com la portuguesa Retimbrar, María Isabel Fidalgo i l'Associació José Afonso. A més d'això, comptarà amb la col·laboració especial de la cantant, acordeonista i compositora Celina da Piedade.[2]
Treballs premiats modifica
2016[1] modifica
poesia gallega modifica
- "O corazón" (María do Cebreiro, O deserto)
- "Engano" (Baia Fernández de la Torre, Unha viaxe de ruminantes)
- "Dezaseis" (María Lado, Oso, mamá, si?)
poesia portuguesa modifica
- "Não sei, minha filha..." (José Ricardo Nunes, Andar a par)
- "Eva e Lilith" (Nuno Júdice, Convergência dos ventos)
- "Não sei como dizer, e todavia" (Ana Luísa Amaral)
música galega modifica
- Cantiga da montanha (Xabier Díaz [1] & Adufeiras de Salitre) [3]
- Soa (Coanhadeira)
- Como eu canto (Sés)
musica portuguesa modifica
- Medusa (Capicua)
- Irmão de Sangue (Luísa Sobral)
- Insular (Aline Frazão)
2017 modifica
poesia galega modifica
- "Terradentro" (Paco Souto, e Caín)
- "Parque" (Rosalía Fernández Rial, Contra-acción)
- "Parir un lugar" (Olalla Tuñas, No seu despregar. Antoloxía)
poesia portuguesa modifica
- "Fui a Bruges esquecer um amor" (Pedro Craveiro)
- "Tragam-me um homem que me levante com os olhos" (Cláudia R. Sampaio, Ver no Escuro)
- "Penso em ti" (Alexandra Santos, Antologia de Poesia Contemporânea “Entre o Sono e o Sonho”)
música galega modifica
- "A paz esquiva" (Sés, Oponherse á extinción)
- "Chove em Galiza" (Poetarras)
- "Ecuacións" (Xoán Curiel)
musica portuguesa modifica
- "Faz bem falar de amor" (Quinta do Bill, Todas as estações)
- "Corzinha de verão" (Deolinda, Outras histórias)
- "Meu amor de longe" (Raquel Tavares, Raquel)
Prémio Especial do Júri à Embaixada da Amizade Galego-Portuguesa
2018 [4] modifica
poesia galega modifica
- Blues do rei Bermang = B. B. King (Lois Pérez Díaz) [5]
- Arróstrasme Ítacas (Eli Ríos)
- Tira a roupa (Marta da Costa)
poesia portuguesa modifica
- XXI. Com o ritmo da chuva (Alexandre Brea Rodríguez)
- Sou mulher de vestígios fáceis e dignos (Cláudia R. Sampaio)
- Aprendizagens (Ana Luísa Amaral)
música galega modifica
- "Bailando as rúas" (A banda da Loba)
- "Amodiño" (De Vacas)
- "Casandra" (MJ Pérez)
musica portuguesa modifica
- "Amar pelos dois" (Salvador e Luísa Sobral)
- "If You Let Me Be" (Tiago Bettencourt)
- "Tome como uma pena" (Ana Bacalhau)
Prémio Especial do Júri à Embaixada da Amizade Galego-Portuguesa
Convergências Portugal-Galiza (Braga).
2019 modifica
poesia galega [6] modifica
- "Nas noites de luar" (Carlos da Aira)
- "No medio desta paisaxe" (Tamara Andrés)
- "Síndrome de Stendhal" (Olga Novo)
poesia portuguesa modifica
- "Liberdade mais cruel" (Raquel Lima)
- "Projecto político 3: El Corte Inglés" (Filipal Leal)
- "E se fosse proibido abraçar" (José Manuel Neves)
música galega modifica
- "Que non mo neguen" (Tanxugueiras)[7]
- "Fronteiras" (Guadi Galego)
- "Cultura crítica" (Nao)
musica portuguesa modifica
- "Efeito do Observador" (Os Azeitonas)
- "Quem me dera" (Mariza)
- "Sem palavras" (António Zambujo)
2020 modifica
música galega modifica
Guadi Galego, antic membre de Berroguetto, tocant la gaita
música portuguesa modifica
- "Quase Dança" (Cláudia Pascoal)
Ana Moura a cantar fado 
Xoel López cantant a Paléncia, Castella el 2018
2021 modifica
poesia galega modifica
- "A reflexión" (Rosalía Fernández Rial, Árbores no deserto)
poesia portuguesa modifica
- "O verão sabe-me bem" (Márcia, As estradas são para ir)
2022 [9][10] modifica
música galega modifica
- "Peixe" (Xisco Feijóo)
música portuguesa modifica
- "Andorinhas" (Ana Moura)
poesia galega modifica
- "Anorak de pel de caribú"
poesia portuguesa modifica
- "E se eu fosse eu?"
2023 [11][12] modifica
música galega modifica
- "II. LISISTRATA" (sweep vasoira) (Fillas de Cassandra)
- "Para Cando Eu Morra" (Sés)
- "Paxaro Do Demo" (Xoel López & Baiuca).
Os Quatro e Meia, concerto em Braga
música portuguesa modifica
- Maçãzinha (Retimbrar com Uxía Senlle)
- Dilúvio (A Garota Não)
- Dança de um dia normal (Miguel Araújo)
poesia galega [13] modifica
- "MAMÁ fala en linguaxes de documentos predeterminados" (Arancha Nogueira)
- “Se algunha cousa queren comigo”, (Lorena Conde)
- “As amigas” (Yolanda Castaño)
poesia portuguesa modifica
- "Se de repente perto fosse um verbo" (Maria Isabel Fidalgo)
- “Podia-te chamar Lisrio” (Fernando Machado Antunes)
- “Faço uma curta viagem” (Maria Teresa Dias Furtado)
2024 [14] modifica
música galega modifica
- Morena (De Ninghures) Guanyadors
- Ai de min (Caamaño&Ameixeiras)
- Ardén (Mondra)
música portuguesa modifica
- Na Escola (Os Quatro e Meia). Guanyadors
- Sagitário (Miguel Araújo)
- Saia da Carolina (Carolina Deslandes)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Os premios aRi(t)mar da música e da poesía afianzan os vínculos lingüísticos e culturais ás dúas beiras do Miño - Xunta de Galicia». Arxivat de l'original el 17 de abril de 2019. [Consulta: 17 abril 2019].
- ↑ Diario, Nós. «aRi[tmar celebrará unha reedición da súa gala 2023 en Portugal]» (en gallec), 27-03-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «Folleto Aritmar». Arxivat de l'original el 17 de abril de 2019. [Consulta: 17 abril 2019].
- ↑ , 4 outubro 2018.
- ↑ «Lois Pérez, autor do libro de poemas «Long Play», gañador do certame «aRi[tmar Galiza e Portugal»]», 22-05-2018. Arxivat de l'original el 25 de setembro de 2019. [Consulta: 2 novembre 2018].
- ↑ «Mellores poemas de 2019». [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Redacción. «Tanxugueiras e Os Azeitonas mellores temas musicais da Galiza e Portugal no aRi[tmar]», 26-03-2019. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Vencedores 2020». [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «Premios-aRitmar-2022». Lingua.gal.
- ↑ «GALA aRi[tmar | Compostela Cultura]». www.compostelacultura.gal. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «Premios Ari(t)mar da música e da poesía galego-portuguesas 2023». Revista Pincha, 04-01-2024. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ «Un récord de votación outorga a Fillas de Cassandra o premio aRi[tmar a Mellor Música do Ano en Galicia]». Praza Pública, 29-03-2023. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ asociacionescritoras-es. «“Mamá fala en linguaxes de documentos predeterminados”, de Arancha Nogueira, elixida Mellor Poesía de 2022 en aRi[tmar | ::Axenda cultural AELG::]», 18-05-2023. [Consulta: 10 abril 2024].
- ↑ Diario, Nós. «De Ninghures e Os Quatro e Meia gañan os premios aRi[tmar às mellores músicas do ano na Galiza e Portugal]». Nós Diario, 02-04-2024. [Consulta: 10 abril 2024].