Abimael Guzmán Reynoso
Manuel Rubén Abimael Guzmán Reynoso (Mollendo, Arequipa, 3 de desembre de 1934 - Base naval de Callao, 11 de setembre de 2021),[1] més conegut pel nom de guerra de President Gonzalo, fou un militant comunista peruà, líder-fundador de la guerrilla maoista Sendero Luminoso fins a la seva detenció l'any 1992. Se l'acusa de ser responsable de la mort de milers de civils.[2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Manuel Rubén Abimael Guzmán Reinoso 3 desembre 1934 Mollendo (Perú) (en) |
Mort | 11 setembre 2021 (86 anys) Callao navy base (Perú) (en) |
Causa de mort | pneumònia |
Secretari general Sendero Luminoso | |
1969 – 1993 | |
Dades personals | |
Altres noms | President Gonzalo |
Ideologia | Pensament Gonzalo i maoisme |
Religió | Ateisme |
Formació | Universidad Nacional de San Agustín |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, polític |
Activitat | 1980-1992 |
Ocupador | San Cristóbal of Huamanga University (en) |
Partit | Sendero Luminoso (1969–) Partit Comunista Peruà (–1964) Partit Comunista Peruà - Bandera Roja (1964–1969) |
Moviment | Pensament Gonzalo i marxisme-leninisme-maoisme |
Influències | |
Carrera militar | |
Lleialtat | Perú |
Branca militar | Sendero Luminoso / Exèrcit Guerriller Popular (EGP) |
Rang militar | Comandant en cap i fundador |
Conflicte | Conflicte armat peruà |
Altres | |
Cònjuge | Elena Iparraguirre (2010–2021), mort del cònjuge Augusta La Torre (1964–1988), mort del cònjuge |
Parella | Elena Iparraguirre (1989–) |
Condemnat per | terrorisme (2004) assassinat (2004) |
Biografia
modificaEl 1962, amb vint-i-vuit anys, va arribar a la ciutat d'Ayacucho per a ensenyar filosofia. Poc després de la seva arribada va aprendre quítxua i va iniciar una intensa militància política.
Entre 1968 i 1980, el Perú, com la resta de països llatinoamericans, va conèixer el seu període de dictadura militar. A final dels anys setanta, Guzmán va deixar la universitat i va passar a la clandestinitat. Un cop extreta de la lectura de Mao Zedong la convicció que la guerra era una etapa indispensable també per a la realitat peruana, va promoure la creació de l'Exèrcit Guerriller Popular (EGP) com a estructura paral·lela a Sendero Luminoso.[3]
Acusat de terrorista pel Govern peruà, Guzmán va ser capturat el 1992 en una operació duta a terme pel Grup Especial de la Intel·ligència peruana (GEIN) i declarat culpable per un tribunal militar i condemnat a cadena perpètua.[4] Aquesta sentència va ser anul·lada el 2003 pel Tribunal Constitucional, que va considerar inconstitucionals diversos decrets presidencials. Amb aquesta sentència es van anul·lar també les condemnes a 2.500 persones.
El moviment Sendero Luminoso fou considerat com a «organització terrorista internacional» segons el Departament d'Estat dels Estats Units.[5]
El 21 d'abril de 2010, Abimael Guzmán va iniciar una vaga de fam per a protestar contra el Govern peruà, que no li concedia la possibilitat de casar-se amb la seva companya, Elena Iparraguirre.[6]
Passà la resta de la seva vida a presó on morí 29 anys després de la seva captura. Després de la seva mort, el destí del cos sense vida fou motiu de controvèrsia al Perú, i es promulgà una llei ad hoc perquè els condemnats per terrorisme fossin incinerats, contravenint la voluntat de la família i evità, així, que la seva tomba es convertís en lloc de culte.[7]
Referències
modifica- ↑ Periódico, El. «Mor Abimael Guzmán, líder del grup terrorista peruà Sendero Luminoso», 11-09-2021. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ Pereira, Eric. «Las cabezas de la bestia: Abimael Guzmán, Artemio y Movadef» (en castellà). Diario 16, 02-02-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: 29 novembre 2012].
- ↑ Musto, Marcello. «Maoisme als Andes: La història d’Abimael Guzmán, líder de Sendero Luminoso». Catarsi Magazín, 18-09-2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ «A 20 años de la caída de Abimael Guzmán, ¿en qué cambió la estrategia contra Sendero Luminoso?» (en castellà). El Comercio, 13-09-2012. [Consulta: 23 desembre 2012].
- ↑ Department d'Estat dels EUA, 30 d'abril 2007. "Terrorist Organizations". Consultat 11 de juny 2009.
- ↑ Fundador sendero luminoso y pareja en huelga de hambre (italià)
- ↑ Castellví Roca, Albert. «El Perú no sap què fer amb el cadàver del líder de Sendero Luminoso». Ara, 15-09-2021. [Consulta: 21 setembre 2021].
Precedit per: càrrec nou |
Líder de Sendero Luminoso / Exèrcit Guerriller Popular 1980 - 1992 |
Succeït per: Óscar Ramírez |