Acipenser naccarii

espècie de peix

Acipenser naccarii és una espècie de peix pertanyent a la família dels acipensèrids.[5]

Infotaula d'ésser viuAcipenser naccarii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill crític
UICN224 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdreAcipenseriformes
FamíliaAcipenseridae
GènereAcipenser
EspècieAcipenser naccarii Modifica el valor a Wikidata
(Bonaparte, 1836)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Acipenser heckelii (Fitzinger, 1836)
  • Acipenser naccari (Bonaparte, 1836)
  • Acipenser nardoi (Heckel, 1851)
  • Acipenser nasus (Heckel, 1851)[4]

Descripció modifica

  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima i 25 kg de pes.
  • 36-48 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 24-31 radis tous a l'aleta anal.
  • La part superior és de color marró olivaci, els costats més clars i el ventre blanc.[6][7][8]

Reproducció modifica

Té lloc entre el maig i el juliol.[6][9]

Alimentació modifica

Menja invertebrats bentònics i peixets.[6]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[10] i de clima temperat (46°N-37°N, 10°E-20°E) que viu entre 10-40 m de fondària.[6]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a la mar Adriàtica i els seus afluents entre els rius Po (Itàlia) i Bojana (Albània), incloent-hi Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Sèrbia i Eslovènia. També és present a l'illa grega de Corfú.[11]

Ús comercial modifica

La seua carn és emprada com a aliment, però els ous no es consumeixen com a caviar.[12]

Estat de conservació modifica

Es troba amenaçat d'extinció per la destrucció del seu hàbitat, la fragmentació de les seues poblacions (sobretot, per la construcció de preses per generar energia hidroelèctrica al riu Po),[13] la competència amb espècies introduïdes (com ara, el silur -Silurus glanis-), la contaminació de l'aigua i la pesca excessiva (tant legal com il·legal).[14][15]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[6]

Referències modifica

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). «Göttinger Digitalisierungszentrum: Seitenansicht». [Consulta: 7 juliol 2012].[Enllaç no actiu]
  2. uBio (anglès)
  3. Bonaparte, C. L., 1836. Iconografia della fauna italica per le quattro classi degli animali vertebrati. Tomo III. Pesci. Roma. Iconografia, v. 3: Fasc. 15-18, puntata 80-93, 10 pls.
  4. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Acipenser naccarii» (en anglès). Fishbase.
  7. Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A: W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.). Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes i FAO, Roma.
  9. Giovannini, G., L. Colombo, P. Bronzi i G. Arlati, 1991. Growth of hatchery produced juveniles of Italian sturgeon Acipenser naccarii Bonaparte, reared intensively in fresh water. p. 401-403. A: P. Williot (ed.). Acipenser. CEMAGREF Publication.
  10. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  11. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  12. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  13. Rossi R., Grandi G., Trisolini R., Franzoi P., Carrieri A., Dezfuli B.S., Vecchietti E., 1991. Osservazioni sulla biologia e la pesca dello storione cobice Acipenser naccarii Bonaparte nella parte terminale del fiume Po. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale di Milano 132(10): 121-142.
  14. Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
  15. Bronzi, P., Congiu, L.; Freyhof, J. (2022). "Acipenser naccarii." 2022 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2022. [Consulta: 3 abril 2023]

Enllaços externs modifica