Viquipèdia

Adherència (medicina)

Les adherències són bandes o membranes fibroses que es formen entre teixits i òrgans. És una resposta del organisme a agressions que causen una reacció inflamatòria,[1] com les lesions que poden produir-se durant una intervenció quirúrgica. Es poden considerar un tipus de teixit cicatricial intern que connecta teixits que habitualment no estan connectats i pot tenir una funció beneficiosa, com ara mantenir estructures anatòmiques.[1]

Patofisiologia

modifica

Les adherències es formen de manera natural durant el procés de curació del cos després d'una cirurgia, de manera similar a com es forma una cicatriu.[2] El terme 'adherència' s'utilitza quan la cicatriu s'estén d'un teixit a un altre, normalment a través d'un espai virtual com ara la cavitat peritoneal.[3] La formació d'una adherència postquirúrgica acostuma a passar quan dues superfícies ferides estan a prop l'una de l'altra. Sovint això causa inflamació i produeix dipòsits de fibrina als teixits danyats.[4] Aleshores la fibrina connecta les dues estructures adjacents allà on va tenir lloc el dany tissular.[5] La fibrina actua com un adhesiu que segella la lesió i construeix l'adherència incipient, que en aquest punt s'anomena adherència fibrinosa. En cavitats corporals com ara el peritoneu,[6] l'espai pericardíac i les ocupades per la sinòvia, hi poden actuar enzims fibrinolítics, com la lumbroquinasa,[7] per limitar l'extensió de l'adherència fibrinosa inicial, i fins i tot pot dissoldre-la.[8] En molts casos, la producció o l'activitat d'aquests enzims es veu compromesa a causa de lesions i això afavoreix la persistència de l'adherència fibrinosa.

Si es permet que això succeeixi, les cèl·lules encarregades de la reparació de teixits, com els macròfags, fibroblasts i les cèl·lules mesotelials dels vasos sanguinis,[9] penetren en l'adherència fibrinosa i hi dipositen col·lagen i altres substàncies de la matriu extracel·lular, les quals formen una adherència fibrosa permanent.[10] L'any 2002, el grup d'investigació de Giuseppe Martucciello va demostrar el rol potencialment contaminant que cossos estranys microscòpics (CE) podien exercir inadvertidament al camp quirúrgic durant la cirurgia. Aquestes dades suggerien que fan falta dos estímuls diferents per a la formació d'adherències: una lesió directa de les capes mesotelials i un cos estrany de substrat sòlid (CE). La hiperglucèmia augmenta el risc de desenvolupar adherències postquirúrgiques.[11]

Si bé algunes adherències no causen problemes, n'hi ha d'altres que poden impedir que el múscul i altres teixits i òrgans es moguin lliurement, causant de vegades que els òrgans es torcin o es moguin de les seves posicions normals.[12]

Regions afectades

modifica

Capsulitis adhesiva

modifica

En el cas de la capsulitis adhesiva de l'espatlla (també coneguda com a espatlla congelada),[13] les adherències creixen entre les superfícies articulars de l'espatlla i en restringeixen el moviment.[14] La capsulitis adhesiva del turmell és una entitat clínica poc comuna, generalment d'origen postraumàtic, que causa una pèrdua gradual i dolorosa de la mobilitat activa i pasiva d'aquesta articulació. Si no es tracta amb injeccions de corticoesteroides i exercicis físics regulars pot originar una greu retracció de la càpsula articular.[15]

Adherències abdominals

modifica

Les adherències abdominals són causades principalment per procediments quirúrgics intraabdominals,[16] sovint ginecològics o d'emergència,[17] radioteràpia de l'abdomen o diverses malalties inflamatòries.[18] Les adherències comencen a formar-se hores després de la cirurgia i poden provocar que els òrgans interns s'uneixin a la zona quirúrgica o bé a altres òrgans de la cavitat abdominal.[19] La torsió del budell[20] i l'estirament d'òrgans interns a causa de l'adherència poden ser causa de diverses complicacions, com obstrucció intestinal infantil,[21] dolor abdominal, ili, dispèpsia, vòmits, meteorisme o disparèunia.[22] Les hèrnies adhesives de l'epipló major són una causa infreqüent d'abdomen agut i el seu diagnòstic preoperatori és difícil, ja que solen cursar amb una simptomatologia inespecífica.[23] En malalts sense antecedents quirúrgics, les hèrnies inguinals estrangulades,[24] les neoplàsies o la malaltia de Crohn[25] poden originar adherències abdominals.

L'obstrucció de l'intestí prim (OIP) és una conseqüència significativa de les adherències postquirúrgiques.[26] Es pot presentar una OIP quan una adherència estira o retorça l'intestí prim i evita que el flux del quil circuli a través del tracte digestiu.[27] L'obstrucció pot aparèixer més de 20 anys després del procediment quirúrgic inicial, sempre que s'hagi donat el cas que una adherència benigna prèvia hagi permès que l'intestí prim es torci espontàniament al voltant de si mateix i s'obstrueixi. Sense atenció mèdica immediata, l'OIP és una condició molt greu i a vegades fatal.[28]

Segons les estadístiques facilitades per l'Enquesta Nacional d'Altes Hospitalàries dels Estats Units (NHDS en anglès), cada any moren als EUA 2.000 persones a causa de l'obstrucció derivada de les adherències. En funció de la gravetat de l'obstrucció, una obstrucció parcial pot alleujar-se amb una intervenció mèdica conservadora. Molts casos d'obstrucció requereixen cirurgia, ja sigui per intentar reduir o dissoldre l'adherència o bé per extirpar la zona afectada de l'intestí prim.[29]

Adherències pelvianes

modifica

Les adherències pelvianes són una forma d'adherències abdominals a la cavitat pelviana. En les dones normalment afecta els òrgans reproductius i, per tant, són motiu de preocupació en termes fertilitat, però també com a causa del dolor crònic pelvià.[30] A banda de la cirurgia, l'endometriosi, la malaltia inflamatòria pelviana i la salpingitis en són causes típiques.[31]

La cirurgia dins de la cavitat uterina (p. ex. dilatació i curetatge, miomectomia, l'ablació endometrial) pot donar lloc a la síndrome d'Asherman (també coneguda com a adherències intrauterines o sinèquies intrauterines), la qual provoca infertilitat,[32] amenorrea i pèrdua fetal recurrent.[33]

El deteriorament del rendiment reproductiu a causa d'adherències pot manifestar-se a través de molts mecanismes, i tots acostumen a derivar de la deformació de la relació tuboovàrica normal. Aquesta deformació pot arribar a impedir que un òvul viatgi a l'extrem fimbriat de la trompa de Fal·lopi. El 2012 una metaanàlisi va concloure que hi ha poca evidència que el posar en pràctica el principi quirúrgic d'utilitzar tècniques menys invasives, introduint menys cossos estranys o causant menys isquèmia es pugui reduir l'abast i la gravetat de les adherències provocades per una cirurgia pelviana.

Adherències pericardíaques

modifica

Les adherències que es formen entre el cor i l'estèrnum després d'una cirurgia cardíaca com a resultat de l'angiogènesi i la inflamació local[34] suposen un risc de patir un dany catastròfic al cor si hi ha un reingrés per una operació posterior.

Adherències peridurals

modifica

Les adherències i cicatrius, com ara la fibrosi epidural, poden aparèixer després d'una cirurgia espinal.[35] Restringeixen el moviment de les arrels nervioses, cosa que n'afavoreix la immobilització i l'aparició de dolor.

Adherències peritendinoses

modifica

Les adherències i cicatrius que es produeixen al voltant dels tendons després d'una cirurgia a la mà limiten el lliscament dels tendons en les seves beines i comprometen la mobilitat digital durant setmanes o mesos,[36] sobretot si el pacient no segueix una fisioteràpia adequada.[37] Les adherències intrarticulars postartroscòpia del cap llarg del tendó del bíceps braquial de l'espatlla són poc comunes i, en molts casos, necessiten reparació quirúrgica.[38] S'ha dissenyat una membrana de nanofibres processades mitjançant electrofilatura que pot ser útil per evitar aquest tipus d'adherencies.[39]

Relació amb els procediments quirúrgics

modifica

Aplicar barreres d'adherència durant la cirurgia pot ajudar a prevenir la formació d'adherències.[40] Hi ha dos mètodes aprovats per l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) per a la prevenció d'adherències: Intercede i Seprafilm.[41] Un estudi va descobrir que l'ús de Seprafilm és més segur i eficaç a l'hora de prevenir les obstruccions intestinals recurrents derivades d'adherències intrabdominals si es compara amb l'aplicació única de la tècnica quirúrgica.[42] La humidificació de l'àrea a intervenir també pot minimitzar la incidència de les adherències postoperatòries.[43] Per regla general, els procediments mínimament invasius.[44] i la cirurgia laparoscòpica tenen un risc reduït de crear adherències.[45] Durant la cirurgia es poden prendre mesures per ajudar a prevenir adherències, com ara manipular els teixits i òrgans amb cura, utilitzar guants sense midó i sense làtex, evitant que els teixits s'assequin i abreujant el temps de la intervenció quirúrgica, irrigar el camp operatori amb una solució d'icodextrina (un polímer de la glucosa que actúa com a agent osmótic col·loidal)[46] o administrar emulsions lipídiques intraabdominals.[47] La trista realitat, però, és que les adherències són inevitables en la cirurgia i el principal tractament és més cirurgia.[48] A més de les obstruccions intestinals causades per les adherències que són visibles a través de raigs X, no hi ha proves disponibles per diagnosticar amb precisió una adherència.

Cirurgia abdominal

modifica

Un estudi va demostrar que més del 90 per cent de les persones desenvolupen adherències després d'una cirurgia abdominal oberta, i que entre el 55 per cent i el 100 per cent de les dones també en desenvolupen després d'una cirurgia pelviana, causant dolor local i alteracions de la freqúència miccional en algunes pacients.[49] Les adherències d'una cirurgia abdominal o pelviana anterior poden complicar la visibilitat i l'accés en una cirurgia abdominal o pelviana subsegüent. En un estudi molt gran (29.790 participants) publicat a la revista mèdica britànica The Lancet, el 35 per cent dels pacients que s'havien sotmès a cirurgia abdominal o pelviana oberta van ser readmesos a l'hospital una mitjana de dues vegades després de la seva cirurgia, a causa de complicacions relacionades amb l'adherència o per possibles problemes amb les mateixes adherències. Més del 22 per cent de totes les readmissions es van produir el primer any després de la cirurgia inicial.[50] La complexitat derivada de l'adherència en cas de reoperació afegeix un risc significatiu als procediments quirúrgics posteriors. Hi ha òrgans i estructures del cos d'alguns individus que són més propensos a la formació d'adherència que d'altres.[51] L'oment és particularment susceptible a la formació d'adherències.[52] Un estudi va trobar que un percentatge significatiu de les adherències postoperatòries amb posterior obstrucció intestinal recurrent tenien lloc després d'intervenir aquesta part de l'abdomen.[53] Sembla que l'oment és la principal estructura intraabdominal responsable de la formació d'adherències espontànies (és a dir, sense antecedents de cirurgia prèvia o d'infecció peritoneal) i de les complicacions que originen, especialment en persones d'edat avançada.[54] En un altre estudi, l'abdomen agut infantil per infart de l'oment i adherències de la paret abdominal anterior es va associar amb menys del 0,6 per cent dels casos intervinguts quirúrgicament.[55] Un mètode per reduir la formació d'adherències després de la cirurgia abdominal és la hidroflotació, gràcies a la qual els òrgans estan separats els uns dels altres perquè estan suspesos en una solució química.[56]

Operació del túnel carpià

modifica

Fer un ús prolongat d'una fèrula de canell durant la recuperació de la cirurgia del túnel carpià pot afavorir la formació d'adherències entre el nervi medià i els tendons flexors.[57] Per aquesta raó, s'aconsella que les fèrules de canell només es facin servir per a la protecció de la zona a curt termini en entorns laborals. Si no es fa així, les fèrules no aconsegueixen millorar la força d'agafada manual, la força lateral de pessic o el dit de ressort. A més de l'adherència, les fèrules també poden causar problemes de rigidesa o flexibilitat.[58]

Tipus

modifica

Hi ha tres tipus generals d'adherències: membranoses, vasculars i cohesives, tot i que totes tenen una patofisiologia similar. Les adherències membranoses normalment no comporten problemes. Les adherències vasculars són problemàtiques.[59]

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «Adherència». Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) | TERMCAT. [Consulta: 28 agost 2022].
  2. ↑ Herrick, SE; Wilm, B «Post-Surgical Peritoneal Scarring and Key Molecular Mechanisms» (en anglès). Biomolecules, 2021 Maig 5; 11 (5), pp: 692. PMID: 34063089. DOI: 10.3390/biom11050692. PMC: 8147932 [Consulta: 7 gener 2025].
  3. ↑ Buţureanu, SA; Buţureanu, TAS «Pathophysiology of adhesions» (en anglès). Chirurgia (Bucur), 2014 Maig-Jun; 109 (3), pp: 293-298. ISSN 1221-9118. PMID: 24956331 [Consulta: 30 desembre 2024].
  4. ↑ Dieiev, V; Bulyk, I; Dovbeshko, G; Gnatyuk, O; et al «Positive feedback loop of adhesion disease: fibrin and others» (en anglès). Grail Sci, 2023 Maig; 27, pp: 527-534. ISSN 2710-3056. DOI: 10.36074/grail-of-science.12.05.2023.089 [Consulta: 4 març 2025].
  5. ↑ Suzuki, T; Kono, T; Bochimoto, H; Hira, Y; et al «An injured tissue affects the opposite intact peritoneum during postoperative adhesion formation» (en anglès). Sci Rep, 2015 Gen 8; 5, pp: 7668. PMID: 25566876. DOI: 10.1038/srep07668. PMC: 4286739 [Consulta: 7 gener 2025].
  6. ↑ Ergul, E; Korukluoglu, B «Peritoneal adhesions: facing the enemy» (en anglès). Int J Surg, 2008 Jun; 6 (3), pp: 253-260. ISSN 1743-9159. DOI: 10.1016/j.ijsu.2007.05.010. PMID: 17617231 [Consulta: 4 març 2025].
  7. ↑ Nguyen, QTT; Rhee, H; Kim, M; Lee, MY; Lee, EJ «Lumbrokinase, a Fibrinolytic Enzyme, Prevents Intra-Abdominal Adhesion by Inhibiting the Migrative and Adhesive Activities of Fibroblast via Attenuation of the AP-1/ICAM-1 Signaling Pathway» (en anglès). Biomed Res Int, 2023 Gen 12; 2023, pp: 4050730. PMID: 36685669. DOI: 10.1155/2023/4050730. PMC: 9851794 [Consulta: 18 febrer 2025].
  8. ↑ Longstaff, C; Kolev, K «Basic mechanisms and regulation of fibrinolysis» (en anglès). J Thromb Haemost, 2015 Jun; 13 (Supl 1), pp: S98-S105. ISSN 1538-7836. DOI: 10.1111/jth.12935. PMID: 26149056 [Consulta: 23 gener 2025].
  9. ↑ Wang, R; Guo, T; Li, J «Mechanisms of Peritoneal Mesothelial Cells in Peritoneal Adhesion» (en anglès). Biomolecules, 2022 Oct 17; 12 (10), pp: 1498. PMID: 36291710. DOI: 10.3390/biom12101498. PMC: 9599397 [Consulta: 7 gener 2025].
  10. ↑ Binnebösel, M; Klinge, U; Rosch, R; Junge, K; et al «Morphology, quality, and composition in mature human peritoneal adhesions» (en anglès). Langenbecks Arch Surg, 2008 Gen; 393 (1), pp: 59-66. ISSN 1435-2443. DOI: 10.1007/s00423-007-0198-x. PMID: 17605037 [Consulta: 22 febrer 2025].
  11. ↑ Ferns, GA; Hassanian, SM; Arjmand, MH «Hyperglycaemia and the risk of post-surgical adhesion» (en anglès). Arch Physiol Biochem, 2022 Des; 128 (6), pp: 1467-1473. ISSN 1381-3455. DOI: 10.1080/13813455.2020.1776330. PMID: 32536284 [Consulta: 28 febrer 2025].
  12. ↑ Lauder, CIW; Garcea, G; Strickland, A; Maddern, GJ «Abdominal Adhesion Prevention: Still a Sticky Subject?» (en anglès). Dig Surg, 2010; 27 (5), pp: 347-358. ISSN 0253-4886. DOI: 10.1159/000314805. PMID: 20847564 [Consulta: 30 desembre 2024].
  13. ↑ Millar, NL; Meakins, A; Struyf, F; Willmore, E; Campbell, AL; Kirwan, PD; Akbar, M; Moore, L; Ronquillo, JC; et al «Frozen shoulder» (en anglès). Nat Rev Dis Primers, 2022 Set 8; 8 (1), pp: 59. ISSN 2056-676X. DOI: 10.1038/s41572-022-00386-2. PMID: 36075904 [Consulta: 30 desembre 2024].
  14. ↑ Le, HV; Lee, SJ; Nazarian, A; Rodriguez, EK «Adhesive capsulitis of the shoulder: review of pathophysiology and current clinical treatments» (en anglès). Shoulder Elbow, 2017 Abr; 9 (2), pp: 75-84. PMID: 28405218. DOI: 10.1177/1758573216676786. PMC: 5384535 [Consulta: 30 desembre 2024].
  15. ↑ Aguilar-Núñez, D; Hamed-Hamed, D; Aguilar-García, M; Cuevas-Cervera, M; Pérez-Montilla, JJ; González-Muñoz, A; et al «Adhesive Capsulitis of the Ankle (Frozen Ankle): An Infrequent Syndrome» (en anglès). Biomedicines, 2023 Set 5; 11 (9), pp: 2461. PMID: 37760901. DOI: 10.3390/biomedicines11092461. PMC: 10650681 [Consulta: 30 desembre 2024].
  16. ↑ Sanz Muñoz, P; Rodríguez González, JM; Torregrosa Pérez, N «Adherencias Intraabdominales: Patofisiología» (en castellà). MPG Journal, 2021 Nov; 3 (52), pp: 1-6. ISSN 2171-9020. DOI: 10.1007/s11605-017-3488-9. PMID: 28685387 [Consulta: 11 març 2025].
  17. ↑ Moris, D; Chakedis, J; Rahnemai-Azar, AA; Wilson, A; Hennessy, MM; Athanasiou, A; Beal, EW; Argyrou, C; et al «Postoperative Abdominal Adhesions: Clinical Significance and Advances in Prevention and Management» (en anglès). J Gastrointest Surg, 2017 Oct; 21 (10), pp: 1713-1722. ISSN 1873-4626. DOI: 10.1007/s11605-017-3488-9. PMID: 28685387 [Consulta: 3 gener 2025].
  18. ↑ Tabibian, N; Swehli, E; Boyd, A; Umbreen, A; Tabibian, JH «Abdominal adhesions: A practical review of an often overlooked entity» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2017 Gen 31; 15, pp: 9-13. PMID: 28203370. DOI: 10.1016/j.amsu.2017.01.021. PMC: 5295619 [Consulta: 30 desembre 2024].
  19. ↑ Beyene, RT; Kavalukas, SL; Barbul, A «Intra-abdominal adhesions: Anatomy, physiology, pathophysiology, and treatment» (en anglès). Curr Probl Surg, 2015 Jul; 52 (7), pp: 271-319. ISSN 1535-6337. DOI: 10.1067/j.cpsurg.2015.05.001. PMID: 26258583 [Consulta: 18 febrer 2025].
  20. ↑ Le, CK; Nahirniak, P; Anand, S; Cooper, W «Volvulus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Set 12; NBK441836 (rev), pàgs:. PMID: 28722866 [Consulta: 7 gener 2025].
  21. ↑ Galván-Montaño, A; Trejo-Ávila, M; García-Moreno, S; Pérez González, A «Banda congénita anómala una patología rara de obstrucción intestinal en niños. Caso clínico» (en castellà). Cir Cir, 2017 Mar-Abr; 85 (2), pp: 164-167. ISSN 2444-054X. DOI: 10.1016/j.circir.2015.10.011. PMID: 26769532 [Consulta: 30 desembre 2024].
  22. ↑ Brüggmann, D; Tchartchian, G; Wallwiener, M; Münstedt, K; et al «Intra-abdominal adhesions: definition, origin, significance in surgical practice, and treatment options» (en anglès). Dtsch Arztebl Int, 2010 Nov; 107 (44), pp: 769-775. PMID: 21116396. DOI: 10.3238/arztebl.2010.0769. PMC: 2992017 [Consulta: 31 desembre 2024].
  23. ↑ Fukami, T; Tsujioka, H; Goto, M; Matsuoka, R; Nakamura, S; Miyagawa, M; et al «Adhesional omental hernia: A case report» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2014 Oct 8; 3 (4), pp: 134-136. PMID: 25568801. DOI: 10.1016/j.amsu.2014.07.004. PMC: 4284447 [Consulta: 15 gener 2025].
  24. ↑ Pastorino, A Alshuqayfi, AA «Strangulated Hernia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Des 19; NBK555972 (rev), pàgs: 7. PMID: 32310432 [Consulta: 16 març 2025].
  25. ↑ Shah, J; Etienne, D; Reddy, M; Kothadia, JP; et al «Crohn's Disease Manifesting as a Duodenal Obstruction: An Unusual Case» (en anglès). Gastroenterology Res, 2018 Des; 11 (6), pp: 436-440. PMID: 30627269. DOI: 10.14740/gr1105. PMC: 306109 [Consulta: 16 març 2025].
  26. ↑ Catena, F; Di Saverio, S; Coccolini, F;Luca Ansaloni, L; De Simone, B; et al «Adhesive small bowel adhesions obstruction: Evolutions in diagnosis, management and prevention» (en anglès). World J Gastrointest Surg, 2016 Mar 27; 8 (3), pp: 222-231. PMID: 27022449. DOI: 10.4240/wjgs.v8.i3.222. PMC: 4807323 [Consulta: 31 desembre 2024].
  27. ↑ Aka, AA; Wright, JP; DeBeche-Adams, T «Small Bowel Obstruction» (en anglès). Clin Colon Rectal Surg, 2021 Jul; 34 (4), pp: 219-226. PMID: 34305470. DOI: 10.1055/s-0041-1725204. PMC: 8292006 [Consulta: 29 gener 2025].
  28. ↑ Tong, JWV; Lingam, P; Shelat, PG «Adhesive small bowel obstruction - an update» (en anglès). Acute Med Surg, 2020 Nov 4; 7 (1), pp: e587. PMID: 33173587. DOI: 10.1002/ams2.587. PMC: 7642618 [Consulta: 30 desembre 2024].
  29. ↑ Maienza, E; Godiris-Petit, G; Noullet, S; Menegaux, F; Chereau, N «Management of adhesive small bowel obstruction: the results of a large retrospective study» (en anglès). Int J Colorectal Dis, 2023 Set 5; 38 (1), pp: 224. PMID: 37668744. DOI: 10.1007/s00384-023-04512-8. PMC: 10480247 [Consulta: 7 gener 2025].
  30. ↑ Hammoud, A; Gago, LA; Diamond, MP «Adhesions in patients with chronic pelvic pain: a role for adhesiolysis?» (en anglès). Fertil Steril, 2004 Des; 82 (6), pp: 1483-1491. ISSN 1556-5653. DOI: 10.1016/j.fertnstert.2004.07.948. PMID: 15589847 [Consulta: 30 desembre 2024].
  31. ↑ Goldberg, JM; Falcone, T; Diamond, MP «Current controversies in tubal disease, endometriosis, and pelvic adhesion» (en anglès). Fertil Steril, 2019 Set; 112 (3), pp: 417-425. ISSN 1556-5653. DOI: 10.1016/j.fertnstert.2019.06.021. PMID: 31446901 [Consulta: 30 desembre 2024].
  32. ↑ Dreisler, E; Kjer, JJ «Asherman's syndrome: current perspectives on diagnosis and management» (en anglès). Int J Womens Health, 2019 Mar 20; 11, pp: 191-198. PMID: 30936754. DOI: 10.2147/IJWH.S165474. PMC: 6430995 [Consulta: 30 desembre 2024].
  33. ↑ Conforti, A; Alviggi, C; Mollo, A; De Placido, G; Magos, A «The management of Asherman syndrome: a review of literature» (en anglès). Reprod Biol Endocrinol, 2013 Des 27; 11, pp: 118. PMID: 24373209. DOI: 10.1186/1477-7827-11-118. PMC: 3880005 [Consulta: 28 febrer 2025].
  34. ↑ Cannata, A; Petrella, D; Russo, CF; Bruschi, G; Fratto, P; et al «Postsurgical intrapericardial adhesions: mechanisms of formation and prevention» (en anglès). Ann Thorac Surg, 2013 Maig; 95 (5), pp: 1818-1826. ISSN 1552-6259. DOI: 10.1016/j.athoracsur.2012.11.020. PMID: 23566646 [Consulta: 30 desembre 2024].
  35. ↑ Lewik, G; Lewik, G; Müller, LS; von Glinski, A; et al «Postoperative Epidural Fibrosis: Challenges and Opportunities - A Review» (en anglès). Spine Surg Relat Res, 2023 Set 4; 8 (2), pp: 133-142. PMID: 38618214. DOI: 10.22603/ssrr.2023-0106. PMC: 11007250 [Consulta: 30 desembre 2024].
  36. ↑ Xiao, G; Wang, J; Zhang, N; Hao, J «Factors predicting the adhesion and prolonged lost days of work in patients with extensor tendon adhesion of the hand» (en anglès). Front Surg, 2024 Maig 1; 11, pp: 1304202. PMID: 38752129. DOI: 10.3389/fsurg.2024.1304202. PMC: 11094267 [Consulta: 28 febrer 2025].
  37. ↑ Jia, Q; Chen, D; Guo, J; Luo, X; Alimujiang, A; Zhang, J; Hu, N; et al «Risk factors associated with tendon adhesions after hand tendon repair» (en anglès). Front Surg, 2023 Abr 18; 10, pp: 1121892. PMID: 37143766. DOI: 10.3389/fsurg.2023.1121892. PMC: 10151704 [Consulta: 30 desembre 2024].
  38. ↑ Chiu, CH; Lin, YC; Chen, P; Chen, ACY; Chan, YS; et al «Adhesion of the Long Head of the Biceps Tendon: A Case Series» (en anglès). Arthrosc Sports Med Rehabil, 2020 Des 24; 3 (1), pp: e79-e87. PMID: 33615251. DOI: 10.1016/j.asmr.2020.09.001. PMC: 7879180 [Consulta: 7 gener 2025].
  39. ↑ Alimohammadi, M; Aghli, Y; Fakhraei, O; Moradi, A; Passandideh-Fard, M; Ebrahimzadeh, MH; et al «Electrospun Nanofibrous Membranes for Preventing Tendon Adhesion» (en anglès). ACS Biomater Sci Eng, 2020 Aug 10; 6 (8), pp: 4356-4376. ISSN 2373-9878 . DOI: 10.1021/acsbiomaterials.0c00201. PMID: 33455173 [Consulta: 8 març 2025].
  40. ↑ Capella-Monsonís, H; Kearns, S; Kelly, J; Zeugolis, DI «Battling adhesions: from understanding to prevention» (en anglès). BMC Biomed Eng, 2019 Feb 27; 1, pp: 5. PMID: 32903353. DOI: 10.1186/s42490-019-0005-0. PMC: 7412649 [Consulta: 18 febrer 2025].
  41. ↑ Choy KT; Le, KDR; Kong, JCH «Seprafilm® and adhesive small bowel obstruction in colorectal/abdominal surgery: an updated systematic review» (en anglès). BMC Surg, 2024 Oct 5; 24 (1), pp: 291. PMID: 39369214. DOI: 10.1186/s12893-024-02581-2. PMC: 11452999 [Consulta: 7 gener 2025].
  42. ↑ Xiao, Y; Calixte, DA; Kenney, EM; Fry, E; Tiesenga, F (en anglès) Cureus, 2022 Set 7; 14 (9), pp: e28910. PMID: 36237788. DOI: 10.7759/cureus.28910. PMC: 9546787 [Consulta: 4 febrer 2025].
  43. ↑ Binda, MM «Humidification during laparoscopic surgery: overview of the clinical benefits of using humidified gas during laparoscopic surgery» (en anglès). Arch Gynecol Obstet, 2015 Nov; 292 (5), pp: 955-971. PMID: 25911545. DOI: 10.1007/s00404-015-3717-y. PMC: 4744605 [Consulta: 31 desembre 2024].
  44. ↑ Tazeoğlu, D; Benli, S; Tikici, D; Esmer, AC; Dirlik, MM «Can minimally invasive surgical techniques reduce the incidence of postoperative adhesions?» (en anglès). Pol Przegl Chir, 2022 Feb 11; 94 (5), pp: 23-30. ISSN 2299-2847. DOI: 10.5604/01.3001.0015.7342. PMID: 36169587 [Consulta: 8 març 2025].
  45. ↑ Molinas, CR; Binda, MM; Manavella, GD; Koninckx, PR «Adhesion formation after laparoscopic surgery: what do we know about the role of the peritoneal environment?» (en anglès). Facts Views Vis Obgyn, 2010; 2 (3), pp: 149-160. ISSN 2032-0418. PMC: 4090584. PMID: 25013705 [Consulta: 11 gener 2025].
  46. ↑ Menzies, D; Hidalgo Pascual, M; Walz, MK; Duron, JJ; Tonelli, F; et al «Use of icodextrin 4% solution in the prevention of adhesion formation following general surgery: from the multicentre ARIEL Registry» (en anglès). Ann R Coll Surg Engl, 2006 Jul; 88 (4), pp: 375-382. PMID: 16834859. DOI: 10.1308/003588406X114730. PMC: 1964633 [Consulta: 13 febrer 2025].
  47. ↑ Sirovy, M; Krupova, M; Hyspler, R; Ticha, A; Kolackova, M; Andrys, C; Radochova, V; Astapenko, D; Odlozilová, S; Kotek, J; et al «Lipid emulsions prevent postoperative abdominal adhesions» (en anglès). Asian J Surg, 2023 Gen; 46 (1), pp: 465-471. ISSN 1015-9584. DOI: 10.1016/j.asjsur.2022.05.119. PMID: 35688763 [Consulta: 7 gener 2025].
  48. ↑ Behman, R; Nathens, AB; Mason, S; Byrne, JP; Hong, NL; et al «Association of Surgical Intervention for Adhesive Small-Bowel Obstruction With the Risk of Recurrence» (en anglès). JAMA Surg, 2019 Maig 1; 154 (5), pp: 413-420. PMID: 30698610. DOI: 10.1001/jamasurg.2018.5248. PMC: 6537786 [Consulta: 29 gener 2025].
  49. ↑ Silva, PD; Suarez, SA «A Case of Disabling Urinary Frequency and Pelvic Pain Due to Postoperative Uterine Adhesions» (en anglès). WMJ, 2016 Feb; 115 (1), pp: 43-45. ISSN 2379-3961. PMID: 27057579 [Consulta: 4 febrer 2025].
  50. ↑ Ellis, H; Moran, BJ; Thompson, JN; Parker, MC; Wilson, MS; Menzies, D; McGuire, A; Lower, AM; Hawthorn, RJ; O'Brien, F; et al «Adhesion-related hospital readmissions after abdominal and pelvic surgery: A retrospective cohort study» (en anglès). Lancet, 1999 Maig 1; 353 (9163), pp: 1476-1480. ISSN 1474-547X. DOI: 10.1016/S0140-6736(98)09337-4. PMID: 10232313 [Consulta: 4 febrer 2025].
  51. ↑ Thakur, M; Rambhatla, A; Qadri, F; Chatzicharalampous, C; Awonuga, M; Saed, G; et al «Is There a Genetic Predisposition to Postoperative Adhesion Development?» (en anglès). Reprod Sci, 2021 Ag; 28 (8), pp: 2076-2086. PMID: 33090376. DOI: 10.1007/s43032-020-00356-7. PMC: 7579853 [Consulta: 5 febrer 2025].
  52. ↑ Gómez Gil, V «Eventos celulares y tisulares determinantes en la formación/reformación de las adherencias omentales en un modelo de adhesiogénesis experimental -Tesi doctoral-». Departamento de Cirugía, Facultad de Medicina. Universidad de Alcalá, 2009, pàgs: 312 [Consulta: 11 març 2025].
  53. ↑ Ariake, K; Yokoyama, S; Doi, T; Takemura, S; et al «Effect of omentum removal on the risk for postoperative adhesive small bowel obstruction recurrence: a case-control study» (en anglès). Int J Surg, 2015 Gen; 13, pp: 27-32. DOI: 10.1016/j.ijsu.2014.11.031. ISSN: 1743-9159. PMID: 25475874 [Consulta: 4 febrer 2025].
  54. ↑ Wei, P; Abdul Karim, NK; Aziz, ME; Shong Sheng, T «Adhesional Omental Hernia With Small Bowel Obstruction in an Elderly Patient With a Virgin Abdomen: A Case Report» (en anglès). Cureus, 2023 Ag 12; 15 (8), pp: e43365. PMID: 37700966. DOI: 10.7759/cureus.43365. PMC: 10494554 [Consulta: 19 gener 2025].
  55. ↑ Omran, K; Al Tamr, WJ «Omental infarction and anterior wall adhesion presenting as surgical abdomen in a pediatric patient» (en anglès). Clin Case Rep, 2022 Nov 19; 10 (11), pp: e6604. PMID: 36415712. DOI: 10.1002/ccr3.6604. PMC: 9675865 [Consulta: 4 febrer 2025].
  56. ↑ Fatehi Hassanabad, A; Zarzycki, AN; Jeon, K; Dundas, JA; Vasanthan, V; et al «Prevention of Post-Operative Adhesions: A Comprehensive Review of Present and Emerging Strategies» (en anglès). Biomolecules, 2021 Jul 14; 11 (7), pp: 1027. PMID: 34356652. DOI: 10.3390/biom11071027. PMC: 8301806 [Consulta: 19 gener 2025].
  57. ↑ Peters, S; Page, MJ; Coppieters, MW; Ross, M; Johnston, V «Rehabilitation following carpal tunnel release (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2016 Feb 17; 2 (2), pp: CD004158. PMID: 26884379. DOI: 10.1002/14651858.CD004158.pub3. PMC: 10493644 [Consulta: 22 febrer 2025].
  58. ↑ Karjalainen, TV; Lusa, V; Page, MJ; O'Connor, D; et al «Splinting for carpal tunnel syndrome (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2023 Feb 27; 2 (2), pp: CD010003. PMID: 36848651. DOI: 10.1002/14651858.CD010003.pub2. PMC: 9969978 [Consulta: 4 febrer 2025].
  59. ↑ Hassanabad, AF; Zarzycki, AN; Jeon, K; Deniset, JF; Fedak, PWM «Post-Operative Adhesions: A Comprehensive Review of Mechanisms» (en anglès). Biomedicines, 2021 Jul 22; 9 (8), pp: 867. PMID: 34440071. DOI: 10.3390/biomedicines9080867. PMC: 8389678 [Consulta: 4 febrer 2025].

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adherència_(medicina)&oldid=34821290»