Obre el menú principal

Adriano Lualdi (Larino, Molise, 22 de març de 1885 - Milà, Llombardia, 8 de gener de 1971) fou director d'orquestra i compositor italià.

Infotaula de personaAdriano Lualdi
Adriano Lualdi.jpg
Biografia
Naixement 22 març 1885
Larino Tradueix
Mort 8 gener 1971 (85 anys)
Milà
  Conseller nacional de la Cambra dels Fasci i de les Corporacions 

23 març 1939 – 2 agost 1943
  Diputat del Regne d'Itàlia 

28 abril 1934 – 2 març 1939
  Diputat del Regne d'Itàlia 

20 abril 1929 – 19 gener 1934
Dades personals
Formació Accademia Nazionale di Santa Cecilia
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i polític
Partit Partit Nacional Feixista
Gènere Òpera
Professors Stanislao Falchi

IMDB: nm0523790 Musicbrainz: 38ff2e80-b0f9-49b1-8c02-52982f09bc53 Discogs: 1830604
Modifica les dades a Wikidata

El substituí 1907 a Mascagni en la direcció del teatre Líric de Milà; després dirigí diverses temporades d'òpera i concert en diverses ciutats d'Itàlia, i el 1913 abandonà les seves funcions de director d'orquestra per a dedicar-se per sencer a la composició.

El 1917 aconseguí el premi MacCormick amb la seva tragèdia lírica La figlia del re, amb llibret propi, que fou estrenada a Torí el 1922. El 1924 estrenà en el Teatro Colón de Buenos Aires el seu intermezzo joiós Le furie di Arlecchino, i se li deuen, a més, Guerrin Meschino, amb llibret d'A. Cavicchioli, estrenada a Roma el 1920; Il diàbolo nel campanile, estrenada a La Scala el 1925; l'òpera en un acte Grottesco musicale (1930), i diverses cançons corals, quartets, etc.

També fou crític musical, i com a tal col·laborà en revistes i diaris, havent tingut al seu càrrec aquesta secció en l'Abrosiano, després en el Senado i a partir de 1932 en el Secolo-Sera.

A més, se li deuen les obres Viaggio sentimentale nella Liburnia (Milà, 1922); Serete musicale (1928); Viaggio musicale in Europa (1929) i un gran nombre de conferències.

BibliografiaModifica

Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. VI, pàg. 1312 (ISBN 84-239-4576-6)