L'adroguer era l'amo o el dependent d'una drogueria. Aquest establiment estava especialitzat a vendre al detall els productes típics d'ultramar i les colònies com ara les espècies (pebre, canyella, safrà, etc.), el sucre o el cacau. Tots aquests tenien en comú que eren fàcils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.

Infotaula ocupacióAdroguer
Tipus d'ocupació
botiguer Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
drogueria i perfumeria Modifica el valor a Wikidata

La referència més antiga del terme en català és del segle xiv com a "mercaders de drogues", i no seria fins al XVI que es normalitzaria el nom "adroguer", tot i que també foren coneguts per "aromatarii".[1]

Durant l'edat mitjana i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'edat moderna, aquest ofici sovint conformava el gremi amb els candelers. Al segle XVI ambdós oficis començaren a ser classificats a l'estament dels artistes en comptes del dels menestrals.[2] A Barcelona se separaren ja durant la baixa edat mitjana; el 1562 els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle xvii es constituïren en un col·legi propi.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 10
  2. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 66; entrada: "artista"