Adroguer
L'adroguer era l'amo o el dependent d'una drogueria. Aquest establiment estava especialitzat a vendre al detall els productes típics d'ultramar i les colònies com ara les espècies (pebre, canyella, safrà, etc.), el sucre o el cacau. Tots aquests tenien en comú que eren fàcils de transportar per la seva mida petita i manejable i que eren molt cobejats per la societat europea, la qual en pagava uns preus que en feien molt rendible el transport intercontinental.
.jpg) | |
Tipus d'ocupació | botiguer  |
|---|---|
Camp de treball | drogueria i perfumeria |
La referència més antiga del terme en català és del segle xiv com a «mercaders de drogues», i no seria fins al xvi que es normalitzaria el terme «adroguer», mentre que en llatí és habitual el terme aromatarii.[1]
Durant l'edat mitjana i, en alguns llocs de Catalunya, durant l'edat moderna, aquest ofici sovint conformava el col·legi amb els candelers. A Mallorca, les funcions dels adroguers requeien sota el col·legi dels sucrers i candelers.[2] Al segle xvi ambdós oficis començaren a ser classificats a l'estament dels artistes en comptes del dels menestrals.[3] A Barcelona se separaren ja durant la baixa edat mitjana; el 1562 els adroguers aconseguiren unes ordinacions per ells; i al segle xvii es constituïren en un col·legi propi.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 10
- ↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 99-102.
- ↑ Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 66; entrada: "artista"