Agaricomicets
Els agaricomicets (Agaricomycetes) són una classe de fongs de la divisió o fílum dels basidiomicots (Basidiomycota).[1] Tots els membres de la classe produeixen basidiocarps (bolets) i la seva mida va de pocs mm fins als poliporals, que fan un metre de diàmetre i pesen 130 kg. El grup inclou el que sembla l'organisme més vell de la Terra, el miceli d'Armillaria gallica, amb 1.500 anys.[2]
Agaricomycetes  | |
|---|---|
 reig de fageda | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Subregne | Dikarya |
| Fílum | Basidiomycota |
| Subfílum | Agaricomycotina |
| Classe | Agaricomycetes Doweld, 2001 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Homobasidiomycetes
|
| Subclasses/Ordres | |
| Vegeu text | |
.svg){kind=icon}
Gairebé totes les espècies d'aquesta classe són terrestres (unes poques en són aquàtiques); existeixen en un ampli marge d'ambients i la majoria s'alimenten de substàncies en descomposició, com la fusta morta. Tanmateix, algunes espècies són patògenes o paràsits i d'altres simbiòtiques, com els fongs ectomicorrícics.
Taxonomia
modificaEl tàxon és aproximadament igual a l'antiga classe Homobasidiomycetes[3] amb la inclusió d'Auriculariales i Sebacinales. Inclou no sols els bolets sinó també la majoria de les espècies dels antics tàxons Gasteromycetes i Homobasidiomycetes.[4]
La classe dels agaricomicets inclou 24 ordres:[1]
- Ordre Agaricales
- Ordre Amylocorticiales
- Ordre Atheliales
- Ordre Auriculariales
- Ordre Boletales
- Ordre Cantharellales
- Ordre Corticiales
- Ordre Geastrales
- Ordre Gloeophyllales
- Ordre Gomphales
- Ordre Hymenochaetales
- Ordre Hysterangiales
- Ordre Jaapiales
- Ordre Lepidostromatales
- Ordre Phallales
- Ordre Polyporales
- Ordre Russulales
- Ordre Sebacinales
- Ordre Sistotremastrales
- Ordre Stereopsidales
- Ordre Thelephorales
- Ordre Trechisporales
- Ordre Tremellodendropsidales
- Ordre Xenasmatellales
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146–6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web.
- ↑ Smith, M. et al. «The fungus Armillaria bulbosa is among the largest and oldest living organisms». Nature, 356, 1992, pàg. 428–431. DOI: 10.1038/356428a0.
- ↑ Hibbett, D.S. & R.G. Thorn. McLaughlin, D.J. et al. (eds). The Mycota, Vol. VII. Part B., Systematics and Evolution. Berlin: Springer-Verlag, 2001, p. 121–168.
- ↑ Hibbett, D.S., et al. «A higher level phylogenetic classification of the Fungi». Mycological Research, 111, 5, març 2007, pàg. 509–547. DOI: 10.1016/j.mycres.2007.03.004. PMID: 17572334.
Enllaços externs
modifica