Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó

(S'ha redirigit des de: Agrupación de Levante y Aragón)

L'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) (en castellà: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, AGLA) va ser l'agrupació guerrillera més important que va tenir el Partit Comunista d'Espanya dins l'estat espanyol durant la dècada de 1940.

Infotaula d'organitzacióAgrupació Guerrillera de Llevant i Aragó
Dades
Tipusgrup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part demaquis Modifica el valor a Wikidata
Sectors de l'AGLA

L'Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL) en un principi estava estructurada en tres sectors, que més endavant passarien a ser quatre a causa de la intensa activitat. Cada sector estava format per brigades, batallons i companyies i existia una vertadera jerarquia militar. El primer comandant de l'AGL, designat pel PCE fou Vicente Galarza Santana (Andrés), que seria afusellat al juliol de 1947.

  • El 5è Sector comprenia Conca, part de València i de Guadalajara, comandat per Manuel Torres (Rodolfo)
  • L'11è Sector comprenia la resta de València i Terol, comandat per Florián García Velasco (Grande)
  • El 17è Sector comprenia el Baix Aragó, Castelló i les comarques del sud de Tarragona, comandat per Francisco Corredor, Pepito el Gafas.
  • El 23è Sector, que actuava a Saragossa, Tarragona, Castelló i Terol, va sorgir de la divisió del 17è sector, i fou comandat per Jesús Caellas Aymerich, (Carlos o Catalán) fins que s'exilià a França a finals de 1948.

L'encarregat pel govern franquista d'eliminar l'amenaça maquis en aquesta zona fou el governador militar de Terol, Albacete, Conca i València,[1] Manuel Pizarro Cenjor, nomenat el 28 de juliol de 1947.[2]

L'AGLA disposava d'un campament de capacitació guerrillera[3] a la Muela Mediana, en la Serra d'Albarrasí (Monts Universals), a prop de Tormón i Jabaloyas (Terol) i dirigit per Francisco Corredor (Pepito el gafas), on es feia instrucció política i cultural, a més d'ús d'armament i explosius, i s'editava El Guerrillero, fou assaltat el desembre de 1947 por centenars de guàrdies civils, però els guerrillers fugen amb només una baixa.

Entre 1940 i 1941 va establir el campament de morro del gorrino[4] a Salvacañete, un dels més actius. L'estiu de 1946 moren dos guerrillers en un tiroteig i uns dies després aquests maten a un suposat confident de la Guàrdia Civil. El 16 de febrer de 1947 els maquis assalten el recinte Tormeda, i el 6 de gener de 1948 finalment el campament és assaltat per la guàrdia civil, morint el cap del sector, Valencia i sent capturats la resta de maquis.

El 4 de maig de 1948 la guàrdia civil descobreix el campament general del 23è Sector a la part més muntanyosa del terme de la Sénia, i és assaltat el 24 de maig però el troben desocupat, requisant documentació.

Guerrillers de l'AGLA

modifica

Referències

modifica
  1. La gavilla verde«Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 22 febrer 2008].
  2. José Ramón Villanueva, L'avi del Pizarro flamant número dos de Rajoy i expresident d'Endesa «Enllaç».
  3. Jabaloyas «Enllaç». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 16 setembre 2007].
  4. Salvacañete.es «Enllaç». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 16 setembre 2007].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 López Barceló, Esther. Testimonio de la memoria. Asociación Guerra, Exilio y Memoria Histórica del País Valenciano (AGE-PV), p. 35. 

Bibliografia

modifica
  • Fernanda Romeu Alfaro (1987) Más allá de la utopía: Perfil histórico de la Agrupación Guerrillera de Levante. Edicions Alfons El Magnànim, Valencia.
  • Secundino Serrano (2001), Maquis - Historia de la guerrilla antifranquista. Madrid: Temas de Hoy ISBN 84-8460-103-X
  • Fernanda Romeu Alfaro (2002) Más allá de la utopía: Agrupación Guerrillera de Levante. Cuenca: Colección Almud ISBN 84-8427-230-3
  • Josep Sánchez Cervelló y VV.AA. (2003), Maquis: El Puño que Golpeó al Franquismo. Barcelona: Flor del Viento ISBN 84-89644-83-7
  • Mercedes Yusta (2003) Guerrilla y resistencia campesina. La resistencia armada contra el franquismo en Aragón. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza ISBN 84-7733-630-X
  • Emencio Alcalá Ruíz "German" (Edic. Salvador F. Cava). (2003), Memorias de un Guerrillero - El Maquis en la Sierra de Cuenca. Cuenca ISBN 84-86788-33-1
  • Juan Hueso "Casto" (Edic. Salvador F. Cava). (2004), Informe de Guerrillas - Desde el Valle de Arán a los Montes de Cuenca. Valencia: Germanía ISBN 84-96147-24-X
  • José Antonio Vidal Castaño. (2004), La Memoria Reprimida - Historias Orales del Maquis. Universidad de Valencia ISBN 84-370-6014-1
  • David Prieto Jiménez. (2005), Los Maquis en la Provincia de Cuenca. Diputación Provincial de Cuenca ISBN 84-96025-68-3
  • José Manuel Montorio Gonzalvo "Chaval" (2007), Cordillera Ibérica - Recuerdos y olvidos de un Guerrillero. Gobierno de Aragón ISBN 978-84-8380-073-7
  • Salvador Fernández Cava. (2007), Los Guerrilleros de Levante y Aragón. Cuenca Tomebamba ISBN 978-84-923939-7-8
  • José Ramón Sanchís Alfonso. (2007), Maquis: Una Historia Falseada - La Agrupación Guerrillera de Levante. Gobierno de Aragón ISBN 978-84-8380-081-2
  • José Calvo Segarra (2009), La Pastora. Del monte al mito. Editorial Antinea. ISBN 978-84-96331-61-7
  • Argelio Rabadán Mora (2012), "Daniel Rabadán, "Antonio". Un guerrillero del AGLA, su entorno y sus gentes. ISBN 978-84-615-8131-3

Enllaços externs

modifica