Agustí Altisent Altisent

historiador i monjo català
(S'ha redirigit des de: Agustí Altisent i Altisent)

Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (Santa Coloma de Queralt, 1923 - Poblet, 2004) fou monjo de Poblet, historiador i escriptor.

Infotaula de personaAgustí Altisent Altisent

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Lluís Altisent Altisent Modifica el valor a Wikidata
18 març 1923 Modifica el valor a Wikidata
Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 2004 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Monestir de Poblet
Dades personals
FormacióEscola La Salle Bonanova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot i historiador
OcupadorUniversitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Biografia modifica

La seva família procedia d'Anglesola (Urgell). Orfe de ben petit, el seu pare, el farmacèutic Ramon Altisent i Bosch (+1928) i la seva mare la pintora Lluïsa Altisent i Ceardi va morir en el part el 18 de març 1923).[1] Va estudiar als germans de La Salle de la Bonanova, a Barcelona, graduant-se després com a pèrit mercantil. El 1946 ingressà al monestir de Poblet, on li fou imposat el nom d'Agustí; professà com a monjo el 1948. Cursats els estudis de filosofia i teologia, fou ordenat de prevere el 1952. Es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg (Suïssa) el 1953. Al monestir exercí els càrrecs d'arxiver i de director de la impremta. El 1965 es llicencià en Filosofia i Lletres (secció d'Història) per la Universitat de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1974. De 1977 a 1988 va ser professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que el 2003 l'homenatjà amb un volum miscel·lani i li concedí la Medalla d'Or. Era membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1969 obtingué els premis Jaume Carner i Romeu i Enric de Larratea de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1997 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

S'especialitzà en l'estudi de la història medieval, sobretot la relacionada amb el seu monestir de Poblet i amb l'Orde cistercenc en general. El fruit més eminent del seu treball històric, a banda d'innombrables articles i treballs de recerca, és la Història de Poblet (Poblet 1974), i el primer volum del Diplomatari de Santa Maria de Poblet (Barcelona 1993).

Els seus articles de pensament i d'espiritualitat, apareguts durant molts anys a La Vanguardia i al Full Diocesà de Tarragona, Vic i Solsona, foren recollits i editats en els volums Reflexiones de un monje (Ediciones Sígueme, Salamanca 1990), Al caer de la tarde. Reflexiones de un monje II (Ediciones Sígueme, Salamanca 1996), i en català al volum Reflexions d'un monjo (Columna, Barcelona, 1996). L'any 1984, els articles de La Vanguardia li foren guardonats amb el Premi Ramon Godó Lallana de Periodisme.

Referències modifica

  1. «esquela». Sagarra Nacionalista (1922-1923), 25-03-1923, pàg. 3.
  • A. Masoliver Masoliver El pare Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (1923-2004) "Serra d'Or" 537 (2004) 6-7
  • Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1998

Enllaços externs modifica


Precedit per:
Josep Vives i Gatell
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXXV

1979-2004
Succeït per:
Alexandre Masoliver